Història
La presència universitària a les comarques tarragonines es remunta al segle XVI, quan, per iniciativa del cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta, es constituí una universitat a la ciutat de Tarragona, amb ensenyaments de Gramàtica, Arts i Teologia. Les represàlies de Felip V de Castella després de la guerra de Successió feren pràcticament desaparèixer la Universitas Tarraconensis. En realitat, però, a Tarragona es mantingué un centre, l'Estudi Literari, dependent de la nova Universitat de Cervera, fins a mitjan segle XIX. En aquell moment van desaparèixer els ensenyaments universitaris, llevat de l'Escola de Mestres de Tarragona, fundada poc abans, que impartia ensenyaments no universitaris fins a la seva integració l'any 1972.
Des de finals del segle XIX fins als anys trenta, la Universitat Eclesiàstica de Tarragona va impartir títols d'ensenyament superior en Filosofia, Teologia i Dret Canònic.
La represa dels estudis universitaris a les comarques tarragonines no s'ha produït fins a la segona meitat del segle XX, seguint tres línies diferents que convergiran en la Universitat Rovira i Virgili. La Universitat Laboral, creada pel Ministeri de Treball el 1956 i dependent de l'Escola de Peritatge Industrial de Terrassa, va impartir estudis de peritatge industrial a partir del curs acadèmic 1961-62 amb les especialitats de mecànica, electricitat i química. Posteriorment, el 1972 s'elimina el títol de perit i se substitueix pel d'enginyer tècnic; el centre deixa de dependre de Terrassa i d'oferir les especialitats de mecànica i química.
El 1973 l'ara anomenada Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial s'adscriu a la Universitat Politècnica de Catalunya. La Universitat de Barcelona creà el 1971 unes delegacions de les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències a la ciutat de Tarragona. Des d'un començament s'intentà que el rang universitari d'aquests nous estudis arribés tan amunt com fos possible. Ja el 1972 es demanà la conversió en col·legi universitari per tal d'aconseguir ensenyaments complets de primer cicle. El 1977 comencen els estudis de Medicina a Reus i el 1983 el Congrés dels Diputats creà les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències Químiques de Tarragona.
Amb l'aprovació de la Llei de reforma universitària el 1984, comença una etapa de reestructuració universitària que també afecta els centres tarragonins. Així, la Universitat de Barcelona crea la Divisió VII perquè aplegui tots els centres d'aquesta zona: la Facultat de Filosofia i Lletres, la Facultat de Ciències Químiques, la Facultat de Medicina i l'Escola de Mestres (que s'havia integrat a la Universitat de Barcelona el 1972). Posteriorment es creen nous centres en aquesta Divisió: el 1988, l'Escola d'Enologia a Tarragona i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials a Reus, i el 1990, l'Escola Universitària d'Informàtica a Tarragona. Finalment, el 1991 es produeix la integració de l'Escola Universitària d'Infermeria.
Hi ha també un cert nombre de centres, dependents de diferents titularitats, que imparteixen ensenyaments a les comarques meridionals i estaven adscrits a la Universitat de Barcelona a través de la Divisió VII: l'Escola Universitària d'Infermeria Verge de la Cinta de Tortosa, l'Escola Universitària de Treball Social Sant Fructuós de Tarragona i l'Escola Social de Tarragona.
El 30 de desembre de 1991 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei 36/1991, de creació de la Universitat Rovira i Virgili (DOGC del 15 de gener de 1992). Aquesta llei determina que "la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d'integrar i ordenar els diversos ensenyaments universitaris que actualment s'imparteixen en les comarques meridionals i els de nova creació que han de servir de base per al desenvolupament d'una universitat nova amb personalitat pròpia". Al mateix temps diu: "Els objectius que es persegueixen són, entre d'altres, la millora de l'organització territorial i de la qualitat i les potencialitats del servei públic de l'ensenyament superior per facilitar l'exercici del dret a l'educació establert a l'article 27.5 de la Constitució espanyola, i l'augment i la millor estructuració de l'oferta de places en el conjunt de Catalunya."
La mateixa llei afirma: "Amb la denominació de la Universitat es vol honrar la memòria de l'il·lustre català Antoni Rovira i Virgili, escriptor, historiador i polític, un dels més importants teoritzadors i divulgadors de la causa nacional de Catalunya, president que fou del Parlament de Catalunya i exemple de civisme, treball i estima pels valors del nostre poble."
