saltar al contingut principal
Cercar
URV

Rosa de Luxemburg

Data de naixement i/o mort:
1871, Zamosc – 1919, Berlín
Destacada per...
els seus escrits critics contra el capitalisme i viure tota la vida dedicada a la lluita per la revolució socialista

Rosa Luxemburg va ser una excel·lent estudiant però, ja de nena i adolescent, es va començar a distingir per rebel·lar-se i enfrontar-se contra l’autoritat. Als 16 anys va entrar a militar en el partit revolucionari Proletariat i, als 18, va fugir de Polònia per la repressió i el risc de ser empresonada.

Va passar a ser una estudiant universitària i activista a Zuric, formant part del partit socialista alemany. En aquest període va conèixer qui es convertiria en el seu company sentimental i de militància per anys: Leo Jogiches. El 1897 defensa la seva tesi doctoral, El desenvolupament industrial a Polònia, seguint l’enfocament metodològic del materialisme històric, més tard es traslladà a Alemanya, on passaria la major part de la seva vida.

Rosa es va caracteritzar per una gran intel·ligència i una enorme curiositat vital, pel seu caràcter rebel i la seva valentia. Tenia grans dots d’oratòria i de dialèctica, combinant la formació, la docència i la capacitat d’anàlisi marxista amb una activa militància política. D’altra banda, era molt crítica en el si dels diversos partits en què va estar militant, guanyant-se el respecte però també els recels de molts dels seus companys.

Lluita contra l’imperialisme

Rosa va viure tota la vida dedicada per complet a la lluita per la revolució socialista, que per a ella era una necessitat històrica en termes dialèctics. Primer, quant a la qüestió nacional, pensava que mentre hi hagi la dominació del capitalisme no tenia sentit l’autodeterminació dels pobles. En segon lloc, es va posicionar fortament en contra del revisionisme teòric que s’observava en certes pràctiques del parlamentarisme i del sindicalisme de la socialdemocràcia alemanya. El tercer element cabdal del seu cos teòric i i de la seva militància és la lluita contra l’imperialisme i el militarisme com a eines de reproducció del capitalisme.

Un punt d’inflexió serà, a l’inici de la I Guerra Mundial, la votació a favor dels crèdits militars per part de la fracció socialista en el parlament alemany. Aquest fet significava la victòria del nacionalisme enfront del moviment internacionalista i la crisi de la II Internacional que es dissol el 1916. Rosa mostrarà una crítica aferrissada contra la I Guerra Mundial i demanarà la desobediència massiva. Se l’acusarà d’incitar els militars a desobeir els seus caps i, entre 1915-1918, passarà llargues temporades empresonada. El 1916 escriu La crisi de la socialdemocràcia, firmat pel pseudònim de Junius, en què avisarà de l’altra conseqüència de la guerra: la desaparició massiva del proletariat europeu.

Quan va esclatar la revolució a Alemanya el novembre de 1918, Rosa Luxemburg immediatament va començar a agitar per provocar una revolució social.
Rosa Luxemburg va sortir de la presó de Wroclaw el 8 de novembre de 1918; Liebknecht ho havia fet poc abans i ja havia començat la reorganització de la Lliga Espartaquista. Junts van crear el diari Die Rote Fahne, "La Bandera Roja" i van començar a provocar la desitjada revolució social. L'1 de gener de 1919 la Lliga Espartaquista al costat d'altres grups socialistes i comunistes van crear el Partit Comunista d'Alemanya (KPD) , principalment gràcies a la iniciativa de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg.

Revolta i mort

El 15 de gener del 1919, en plena revolta espartaquista, Rosa Luxemburg, Karl Liebknecht, i Wilhelm Pieck, dirigents del Partit Comunista d'Alemanya, foren arrestats i duts per a ésser interrogats a Berlín. Luxembrug i Liebknecht foren matats a trets per ordre dels socialdemòcrates.