saltar al contingut principal
Cercar
URV

Publicacions de la Càtedra Baixeras


  • Quaderns de la Càtedra Baixeras

  • Col·lecció de Patrimoni Literari


Quaderns de la Càtedra Baixeras

La Càtedra Baixeras s'ha especialitzat en la recerca entorn del patrimoni literari català, amb l'objectiu de garantir la conservació de la memòria, l'estudi i la divulgació de l'obra i la personalitat de Josep Anton Baixeras i, per extensió, dels escriptors lligats al Camp de Tarragona, com a element clau d'interacció amb el territori, sempre en íntima connexió amb el patrimoni literari universal.

  • Josep Anton Baixeras

    El primer volum, coordinat per la Dra. Montserrat Corretger, és dedicat a l'obra literària i a l'acció intel·lectual, social i política de Josep Anton Baixeras. Aquest volum que obre la col·lecció conté un complet estudi bibliogràfic de Francesc Roig Queralt sobre Josep Anton Baixeras centrat en el naixement i evolució de l'obra d'aquest escriptor en paral·lel a la seva acció politicosocial. A més, ofereix una breu selecció de les seves Cròniques radiofòniques, mostra de la profunda coneixença de Baixeras dels escriptors catalans i europeus, relacionats molt sovint amb l'ambient literari que suscità l'emergència de la universitat a la ciutat de Tarragona. Finalment, s'hi inclou una acurada bibliografia sobre l'autor, seleccionada per la Dra. Montserrat Palau.

    Quadre de continguts

    • Pòrtic del rector de la Universitat Rovira i Virgili
    • Pòrtic del vicesecretari de la Fundació Privada Mútua Catalana
    • Pròleg de la direcció de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català
    • Josep A. Baixeras: L'observador creatiu, Francesc Roig Queralt
    • Cròniques Radiofòniques, Josep Anton Baixeras
    • Obra de Josep Anton Baixeras, Montserrat Palau
    • Estudis sobre Josep Anton Baixeras, Montserrat Palau
  • Maria Aurèlia Capmany

    El segon volum aplega les intervencions en les II Jornades de la Càtedra dedicades a la vida i obra de Maria Aurèlia Capmany. Els textos que conformen aquest volum fan palesa la intensa tasca intel·lectual de Maria Aurèlia Capmany, el seu activisme constant i el seu treball polifacètic i incansable, malgrat els entrebancs, la clandestinitat i la repressió franquista. Una dona catalanista, d'esquerres i feminista que va obrir molts camins. I fan palesa també la necessitat de noves edicions de les seves obres, així com de noves recerques com les que aquí es recullen.

    Quadre de continguts

    • A tall de pròleg, Montserrat Palau
    • Maria Aurèlia Capmany: resistència i activisme cultural al Camp de Tarragona, Brigid Amorós Òdena
    • Reptes de futur per a la redescoberta de Maria Aurèlia Capmany, Albert Basart Capmany
    • Maria Aurèlia Capmany, temps i història, Àlex Broch
    • Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi, Guillem-Jordi Graells
    • Maria Aurèlia Capmany, pendent de redescobrir, Isabel Graña
    • La meva relació amb Maria Aurèlia, Ramon Marrugat Cuyàs
    • Les aportacions de Maria Aurèlia Capmany, Agustí Pons
  • Literatura, identitat i dret

    El tercer volum reuneix les aportacions a les III Jornades de la Càtedra Josep Anton Baixeras, celebrades la tardor de 2016, en què van participar els professors Antoni Jordà Fernández, Pompeu Casanovas i Joan Cuscó Clarasó. El títol Identitat, literatura i dret resumeix els interessos intel·lectuals de Josep Anton Baixeras, tal com es fa palès en un discurs seu contra la pena de mort, pronunciat al senat espanyol, del qual Isabel Baixeras Delclòs fa una anàlisi que clou el llibre.

    Quadre de continguts

    • Pròleg, Montserrat Corretger
    • El Dret català en la Història de Catalunya, Antoni Jordà Fernández
    • Sobre els discursos múltiples de la identitat, Pompeu Casanovas
    • De Dalí a Gaudí: La construcció de la identitat artística a Catalunya, Joan Cuscó i Clarasó
    • El discurs abolicionista de l'Entesa dels Catalans. La intervenció de Josep Anton Baixeras al Senat el 28 de desembre de 1997, Isabel Baixeras Delclòs
    • Intervenció de Josep Anton Baixeras al Senat el 28 de desembre del 1977, Josep Anton Baixeras Sastre
  • Traducció literària

    El quart volum conté les conferències llegides en les Quartes Jornades de la Càtedra Josep Anton Baixeras, celebrades la tardor de 2017. Dedicades a la traducció literària, hi van participar alguns dels més prestigiosos traductors catalans: Dolors Udina, Francesc Parcerisas, Xavier Farré, Joaquim Mallafrè, Joan Cavallé i Albert Mestres. Gràcies a la claredat, la precisió i la passió amb què hi expliquen les seves experiències a l'hora d'anostrar textos escrits en altres llengües, penetrem en les vicissituds del difícil i apassionant art de la traducció.

    Quadre de continguts:

    • Pròleg, Magí Sunyer
    • Traduir per llegir a fons (La senyora Dalloway, de Virginia Woolf), Dolors Udina
    • Traduir J.R.R. Tolkien, Francesc Parcerisas
    • El món (poema ingenu). Un cicle de poemes de Czesław Miłosz per traslladar-nos a una altra realitat de traduccions, Xavier Farré
    • Espigolant traduccions, Joaquim Mallafré
    • Traduir Beckett: Catastrophe, Joan Cavallá
    • Testimoni de traductor: quatre traduccions literàries particulars, Albert Mestres
  • Aureli Capmany

    Aquest cinquè quadern de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català recull les intervencions de la jornada sobre Aureli Capmany que es va celebrar a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Els quatre treballs, de Jaume Ayats, Francesc Massip, Roger Costa Solé i Dolors Llopart, es complementen i, junts, donen una visió polièdrica de la vida i l'obra d'un folklorista, Aureli Capmany, que constitueix una de les personalitats mes actives i dinàmiques de folklore català.

    Quadre de continguts:

    • Pròleg, Carme Oriol
    • Cançons per construir la història d'un país, Jaume Ayats
    • Aureli Capmany i la dansa, Francesc Massip
    • Aureli Capmany, un folklorista entre el romanticisme i el positivisme, Roger Costa Solé
    • Aureli Capmany. Folklorista apassionat i mestre versàtil, Dolors Llopart
  • Margarida Aritzeta

    Aquest quadern extraordinari de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català recull les intervencions en la jornada sobre Margarida Aritzeta que es va celebrar a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Les aportacions d'Anna Maria Villalonga, Pere Martí i Bertran, Montserrat Palau Vergés, Alfons Gregori, Anton Cardó, Maria Moreno i Domènech, Ignasi Riera, Pilar Arnau i Segarra i Àlex Broch proporcionen una visió rigorosa, atractiva i rica de l'activitat literària, pedagògica, erudita i assagística de l'escriptora.

    Quadre de continguts:

    • Presentació, Carme Oriol
    • Margarida Aritzeta, escriure amb plenitud, Anna Maria Villalonga
    • Margarida Aritzeta: passió per fabular. Aproximació a la seva obra literària per a joves, Pere Martí i Bertran
    • Aritzeta Negra, Montserrat Palau Vergés
    • La fantasia èpica de Margarida Aritzeta: les novel·les Atlàntida i El Gorg Negre, Alfons Gregori
    • La música a la narrativa de Margarida Aritzeta, Anton Cardó
    • Memòria i discurs a L'herència de Cuba, Maria Moreno i Domènech
    • Els maquis de Margarida Aritzeta, Ignasi Riera
    • L'escriptura com a trencadís narratiu: Perfils de Nora, de Margarida Aritzeta, Pilar Arnau i Segarra
    • L'obra crítica, d'investigació i recerca literària de Margarida Aritzeta, Àlex Broch
  • Palmira Jaquetti

    Aquest quadern de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català està dedicat a la folklorista, poetessa, docent i compositora Palmira Jaquetti i Isant (1895-1963), amb motiu dels 125 anys del seu naixement, i forma part de les activitats de l'Any Palmira Jaquetti (2 de març de 2020 ? 8 de maig de 2021) impulsat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Fruit de la setena jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, es publica aquest llibre, que inclou estudis concrets sobre l'obra i la persona de Palmira Jaquetti des de diversos punts de vista, com el període històric que li va tocar viure, la poesia que va deixar escrita, els treballs que va dur a terme per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) i el Cancionero Popular Español, una aportació biogràfica inèdita, la visió que tenia de la salut i la malaltia en les seues incursions pel país en missió per a l'OCPC, o la seua obra musical.

    Quadre de continguts:

    • Presentació, Carme Oriol
    • Dona, literatura i modernitat fins a la Guerra Civil (i després?), Neus Real Mercadal
    • Calma arran de l'extrema escuma: la poesia de Palmira Jaquetti, Montserrat Palau Vergés
    • Palmira Jaquetti Isant. De l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya al Cancionero Popular Español, Esther Navarro Justicia
    • «Vaig comprendre què devia als meus pares». Apèndix a la biografia de Palmira Jaquetti i Isant, Salvador Rebés Molina
    • Salut i malaltia en les memòries de Palmira Jaquetti per a l'Obra del Cançoner Popular, Josefina Roma Riu
    • Un viatge musical amb Palmira Jaquetti, Joan de la Creu Godoy Tomàs
  • Mite i llegenda

    Aquest Quadern de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni literari català recull les intervencions de la Jornada Mites i llegendes: mirades interdisciplinàries. Mites i llegendes s'han transmès durant segles i generacions, han generat relats i, també, ideologies i creences a través de diversos instruments i discursos. Les aportacions d'aquest volum mostren aquesta diversitat amb noves mirades des de diferents disciplines: Maria Ramon Cubells analitza els mites i llegendes des de la filosofia; Montserrat Duch Plana remarca la seva importància en la memòria històrica; Emili Samper Prunera exposa la seva reinvenció i actualitat a través del còmic, i Joana Zaragoza Gras incideix en la creació d'un ordre patriarcal i binari desconstruït mitjançant els estudis de gènere.

    Taula de continguts

    • Pròleg. Mite i llegenda: mirades interdisciplinàries, Montserrat Palau
    • Odisseu i les sirenes o de la dialèctica entre mite i raó, Maria Ramon Cubells Bartolomé
    • Fer la revolució i guanyar la guerra: llocs de memòria a Catalunya (1936-1938), Montserrat Duch Plana
    • Mites i còmics: personatges i relats a les vinyetes, Emili Samper Prunera
    • Empoderades subjugades, Joana Zaragoza Gras
    • Bibliografia citada
  • Patrimoni cultural i memòria

    En aquest novè Quadern de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari ens hem deixat seduir per la coincidència d'una sèrie d'aniversaris d'il·lustres escriptors, artistes i activistes catalans. Sense acollir-nos a la fórmula de manera habitual, els cent anys del naixement d'escriptors de la dimensió de Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Guillem Viladot i de la mort de Miquel Costa i Llobera ja haurien justificat l'excepció; però els cent cinquanta del naixement de Francesca Bonnemaison, model del feminisme conservador d'un segle enrere, i els cent del gran fotògraf Francesc Català-Roca ens han permès completar el Quadern amb un repertori de luxe.

    Taula de continguts

    • Presentació, Magí Sunyer
    • Guillem Viladot entre escriptura i reescriptura, Francesco Ardolino
    • Gabriel Ferrater, Jordi Cornudella
    • Francesca Bonnemaison Farriols, les contradiccions del feminisme social burgès, Montserrat Duch Plana & Montserrat Palau Vergés
    • Francesc Català-Roca, «de sol només n'hi ha un», Jep Martí Baiget
    • Joan Fuster i Josep Pla: una poètica de l'assaig literari, Antoni Martí Monterde
    • Cent anys de la mort de Miquel Costa i Llobera: aproximacions i/o apropiacions, Margalida Tomàs
  • Jaume Vidal Alcover

    La desena Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català no podia ignorar de cap manera l'any del centenari del naixement de Jaume Vidal Alcover (1923-1991). Aquest quadern no és una transposició de les ponències de la Jornada, sinó que inclou també altres textos. I, val a dir que, si fins ara els estudis i la bibliografia sobre Jaume Vidal Alcover eren escassos i esparsos, els articles que aquí presentem són un pas important perquè ens ofereixen noves visions i perquè ens aporten, des de diverses òptiques i gèneres, noves dades i detalls sobre la seva trajectòria intel·lectual i literària i una bibliografia actualitzada, a més de documentació inèdita.

    Taula de continguts

    • Presentació, Montserrat Palau Vergés
    • Jaume Vidal Alcover: historiador i crític literari, Pere Rosselló Bover
    • Visca la revolució!, de Jaume Vidal Alcover: distopia, sàtira i autoficció, Magí Sunyer
    • Folklore i literatura en la narrativa curta de Jaume Vidal Alcover: rondalles farcides i llegendes escrites, Emili Samper Prunera
    • La poesia primerenca de Jaume Vidal Alcover i l'edició de la seva obra poètica completa, Joan Cavallé
    • La reescriptura de la paràbola del fill pròdig en es dos germans de Jaume Vidal Alcover, Josep-Vicent Garcia Raffi

Col·lecció de Patrimoni Literari

La col·lecció està especialitzada en patrimoni literari, entès en un sentit ampli, que comprèn tant l'obra literària com tot allò que hi està relacionat, des de l'escriptor i les circumstàncies de la creació fins a la transmissió dels textos i la gestió. Es proposa contribuir a eixamplar les plataformes de difusió dels estudis que en aquest camp es generen i preveu la incorporació al seu catàleg d'estudis generals de literatura i de teoria literària, no necessàriament centrats en l'univers lingüístic català. La col·lecció compta amb el recolzament de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català i del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana.

  • La gestió del patrimoni literari

    Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès

    El patrimoni literari pot esdevenir una «eina» on sentir-nos identificats com a societat, al mateix temps que pot convertir-se en un element diferenciador amb capacitat de posicionar-se i esdevenir agent socioeconòmic. Perquè això succeeixi cal que abandoni la seva posició perifèrica i se'n professionalitzi la gestió. Precisament l'objectiu d'aquesta publicació és evidenciar la importància de la gestió del patrimoni literari perquè es (re)conegui com a propi al si d'una societat i sobrevisqui al pas del temps reconeixent-li i reivindicant-ne la importància en termes identitaris, de cohesió social i econòmics, com a motor de desenvolupament.

    Per aconseguir-ho es comença investigant sobre el concepte de patrimoni literari, entès com a (poli)sistema, per després conceptualitzar-ne la gestió. Seguidament, es fa una aproximació, amb voluntat comparativa, a l'estat de la qüestió de la gestió a Catalunya i a Anglaterra, per acabar creant un model de valoració de la gestió del patrimoni literari. Finalment, s'exposen les conclusions pertinents amb la voluntat de posicionar el patrimoni literari en la centralitat del sistema cultural català.

    Taula de continguts

    Pòrtic

    Pròleg

    Introducció

    1. El patrimoni literari
    2. La gestió del patrimoni literari
    3. La gestió anglesa i catalana
    4. Valoració de la gestió del patrimoni literari català
    5. Valoracions finals
    6. Referències bibliogràfiques
    7. Apèndix: Entrevistes
  • Història de la literatura popular catalana

    La literatura popular, entesa en el sentit que en anglès es dóna al terme «folk literature», representa com a mínim la meitat de la literatura que es produeix en una cultura. Tanmateix, sovint no som prou conscients de la importància que té ni de l'espai que ocupa en les nostres vides. El present llibre pren com a objecte d'estudi aquesta branca del folklore, que es coneix també amb les denominacions de literatura tradicional, literatura oral, literatura oral popular i etnopoètica, depenent de la tradició seguida al llarg de la història d'aquests estudis. Més concretament, el llibre se centra en l'estudi de la història de la literatura popular catalana i té per objectiu explicar la importància que ha tingut en el passat i encara té avui dia aquesta branca del saber en tots els territoris de parla catalana: Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, el Carxe, la Franja d'Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord i l'Alguer.

    El llibre és una obra col·lectiva en la qual hi han participat setze investigadors de diverses universitats i centres de recerca. En el marc d'aquesta col·laboració, s'han estudiat els autors, les obres, les institucions i els projectes que han contribuït de manera decisiva al desenvolupament de la literatura popular en cadascun d'aquests territoris des dels inicis del sorgiment del folklore com a ciència, a mitjans del segle XIX, fins a l'actualitat.

    Taula de continguts

    Introducció (Carme Oriol)

    1. Catalunya (Emili Samper, Montserrat Palau, Josefina Roma, Laura Villalba, Carme Oriol, Josep Temporal, Mònica Sales)
    2. Illes Balears (Jaume Guiscafrè, Caterina Valriu)
    3. País Valencià i el Carxe (Vicent Vidal, Joan Borja)
    4. Franja d'Aragó (Hèctor Moret, Artur Quintana)
    5. Andorra (Isabel de la Parte)
    6. Catalunya del Nord (Martine Berthelot)
    7. L'Alguer (August Bover)
  • La revista Joventut: literatura, modernitat i eclecticisme

    Amb La revista Joventut: literatura, modernitat i eclecticisme posem a l'abast del lector un estudi de conjunt de la creació i de la crítica literàries desenvolupades pel setmanari i l'editorial, amb l'objectiu de definir clarament quines aportacions concretes ofereix aquesta plataforma cultural en la conjuntura de la segona etapa del modernisme, i així bandejar definitivament aquells materials divulgatius i erudits que fins al moment n'han ofert una lectura parcial o esbiaixada.

    Quadre de continguts

    Introducció

    1. La creació i la crítica literàries
    2. Recepció i encaix de l'herència literària del segle XIX
    3. L'eclecticisme literari, emblema de la modernitat contemporània
    4. Consideracions finals
    5. Referències bibliogràfiques
  • Cuina, teatre i modernitat

    Cuina, teatre i modernitat analitza com la Barcelona de finals del segle XIX i de principis del segle XX va edevenir una ciutat moderna, i com es va reflectir aquest fet en els àmbits de la cuina i el teatre.

    Synopsis

    La Barcelona del tombant del segle XIX al XX creixia emmirallant-se en les altres capitals europees. A remolc de la febre modernitzadora, i amb el desig d'esdevenir el model de metròpolis moderna de la burgesia, la ciutat absorbí totes les novetats que venien del continent europeu, entre les quals també les del camp de l'alimentació. Els canvis en la manera de menjar i beure de la nova Barcelona es van veure reflectits en el teatre, atès que els autors dramàtics coetanis recolliren totes aquestes innovacions i les van consignar en els seus textos. En aquest aspecte, la figura de Santiago Rusiñol excel·leix sobre els altres en la representació de la realitat barcelonina més enllà dels escenaris amb obres com L'Escudellòmetro (1905), La «merienda» fraternal (1907), El triomf de la carn (1912) i Souper-Tango (1918). Per mitjà d'un triangle que té la modernitat, la cuina i el teatre com a vèrtexs, doncs, podrem comprovar l'evolució del gust d'una ciutat que al llarg de trenta anys, des del 1888 fins al 1919, va rebre amb els braços oberts totes les novetats alimentàries del continent europeu i d'ultramar i va modificar la seva fesomia en pro del progrés per convertir-se en la metròpolis moderna del tombant de segle.

    Taula de continguts

    • Pròleg
    • Introducció
    • 1. Menjar i beure a Barcelona (1888-1919)
    • 2. La cuina en el teatre català: del vuit-cents a la modernitat
    • 3. Santiago Rusiñol: pintor de la cuina
    • Conclusions
    • Fonts documentals
    • Bibliografia
  • El batec de l'època. Domènec Guansé i el periodisme (1918-1936)

    La posteritat de l'escriptor Domènec Guansé i Salesas és deguda sobretot a la seva activitat crítica. Tanmateix, conreà de manera assídua el periodisme polític i d'actualitat des dels inicis de la seva trajectòria fins a la fi de la guerra civil espanyola. La present monografia estudia una part molt important d'aquesta faceta, la que se situa entre 1918 i 1936.

    Seguint un criteri cronològic, es ressegueix la producció en premsa de Guansé conreada a Tarragona i a Barcelona. En paral·lel a la dedicació literària, l'autor bastí un corpus periodístic sòlid i coherent que permet traçar-ne una imatge precisa pel que fa a l'evolució ideològica, i ho feu des de tribunes molt rellevants: el diari Tarragona, abans de la dictadura de Primo de Rivera, La Nau, des de 1927, o La Rambla, ja als anys trenta.

    L'articulisme analitzat en aquest llibre, a banda d'il·lustrar el tremp estilístic de la ploma guanseniana, exhibeix un ventall temàtic revelador de la pluralitat d'interessos de l'autor. Les seccions que mena Guansé a les plataformes esmentades tracten aspectes com la lluita contra les actituds retrògrades, el foment del progressisme entre la ciutadania o l'aposta per la cultura com a eix de la vida social, així com també un compromís creixent amb les posicions polítiques republicanes i catalanistes. Tot plegat amb un objectiu definit i persistent: la modernització de la societat en uns anys fonamentals de la història del país.

    Taula de continguts

    • Pròleg
    • 1. Domènec Guansé i el periodisme
    • 2. Inicis periodístics a Tarragona
    • 3. La professionalització a Barcelona
    • 4. Conclusions
    • 5. Referències bibliografiques
    • Resum
    • Sobre l'autor
  • Joaquim Rubió i Ors poeta

    Joaquim Rubió i Ors és un poeta molt present a les històries de la literatura catalana per  la seva poesia, que representa una renovació cabdal a la primera meitat del segle xıx, és totalment desconeguda fora dels cercles acadèmics i erudits, havent gaudit d'una popularitat insòlita que després li ha estat negada fins a caure en l'oblit més absolut. Aquest llibre representa el primer estudi biogràfic a fons del poeta i la primera edició completa de la seva poesia en català des de la seva mort.

    Taula de continguts

    • Presentació
    • Abreviatures generals
    • Sigles de testimonis
    • 1. Vida de Joaquim Rubió i Ors
    • 2. Obra de Joaquim Rubió i Ors
    • 3. Lo Gaiter del Llobregat (1839-1889)
    • 4. Gènesi i evolució de l'obra
    • 5. Recepció
    • Publicacions de Joaquim Rubió i Ors
    • Bibliografia
    • Índex analític del volum Joaquim Rubió i Ors poeta (II). Textos de l'edició crítica de "Lo gaiter del Llobregat"
    • Resum
    • Sobre l'autor
  • Vincenç Riera Llorca Exili, memòria i classe obrera

    Aquest volum posa llum a la trajectòria vital, professional i literària de l'escriptor Vicenç Riera Llorca (1903-1991) des d'òptiques interconnectades, atesa la seva adscripció estètica i la proposta d'un cicle novel·lístic amb tints de realitat i de rerefons històric. Fou escriptor, periodista, traductor i militant polític, motiu pel qual s'exiliaria el 1939. Des de la seva ocupació a l'ambaixada del Regne Unit a Mèxic, compaginà l'acció cultural i la del novel·lista que es desvelaria anys després. Aquesta proposta inicia la represa del coneixement de l'autor, que desenvolupà un paper clau a la literatura catalana de l'exili, bé fora del país, bé al retorn, perquè Riera Llorca forma part d'un patrimoni literari exiliat que cal reivindicar.

    Taula de continguts

    • Vicenç Riera Llorca: exili, memòria i classe obrera. Notes liminars
    • 1. Introducció
    • 2. Una semblança per a Vicenç Riera Llorca
    • 3. Literatura per a una memòria compromesa
    • 4. Annex. Tres epistolaris de la represa: Tebé, Benguerel & Ferran de Pol
    • 5. Consideracions finals
    • Referències bibliogràfiques
    • Resum
    • Sobre l'autor
  • Llengua i teatre. El lèxic de l'obra dramàtica de Joan Puig i Ferreter

    Aquest llibre mostra el resultat de l'estudi del lèxic de les 23 obres dramàtiques que conformen el corpus teatral total de Joan Puig i Ferreter (1882-1956), i es basa en un treball anterior d'anàlisi de la llengua dramàtica de l'autor. L'estudi té interès per ell mateix per la figura singular i rellevant de l'escriptor, però també perquè explora una època cabdal en la història de la llengua catalana: és el període en el qual es va anar forjant el model d'estàndard literari contemporani, un model que no tots els autors sentien que tenien a l'abast. En aquest context Puig i Ferreter, com altres autors, va tenir les seves dificultats, que mai no va amagar. Aquesta obra, basant-se en un buidatge sistemàtic, vol escatir com i quan Puig i Ferreter s'acomoda a aquest estàndard literari per al qual, com ell mateix ens confessa, creia que no tenia prou formació. El volum recull algunes de les llistes corresponents al vocabulari de les obres teatrals de l'autor, i ofereix l'anàlisi i caracterització d'aquest vocabulari.

  • De la realitat viscuda a la ficció narrativa

    En parlar de la novel·lística de Sebastià Juan Arbó, partim d'una divisió temàtica i lingüística que troba un punt d'inflexió en l'any 1939 i en les conseqüències politicoculturals de la postguerra. Aquest estudi pretén reivindicar un llegat literari que tradicionalment ha estat obviat, més enllà de la publicació de Tino Costa (1947).

    Per establir i sintetitzar els paràmetres d'aquesta novel·lística cal analitzar-ne tot el conjunt, perquè només així adquireix sentit un univers recurrent que amplifica el corpus literari de l'escriptor, tal com ell el va concebre i l'hauria volgut imaginar. En aquest sentit, cal llegir l'Arbó de la postguerra per copsar quina part essencial ha perviscut en ell. I per fer-ho es parteix d'un criteri temàtic, en funció de l'espai triat per al discurs argumental, i no pas lingüístic. Així, De la realitat viscuda a la ficció narrativa demostra com la novel·lística d'Arbó traspua un pensament i una actitud que evolucionen i convergeixen alhora a través de l'exercici literari.

    Aquest estudi contribueix a eixamplar el patrimoni literari per tal com s'endinsa en una anàlisi transversal de la novel·lística arboniana, que li atorga la validesa necessària per reivindicar-la de ple en els estudis generals de literatura catalana.