saltar al contingut principal
Cercar
URV

Declaració de Lima sobre el Dolor Infantil - 24 d'agost de 2022


L'atenció als nens i joves amb dolor i a les seves famílies és un deure inexcusable

Context

El dolor és una experiència comuna entre els nens i adolescents. En el cas del dolor agut, per exemple, la recerca ha demostrat que els nounats són sotmesos a nombrosos procediments dolorosos en les Unitats de Vigilància Intensiva Neonatal (Cruz, Fernandes, & Oliveira, 2016). A més, les evidències disponibles mostren que la prevalença del dolor, de moderat a intens, és alta, fins i tot mentre són a l'hospital (Groenewald, Rabbitts, Schroeder, & Harrison, 2012). De la mateixa manera, en el cas del dolor crònic, la recerca ha demostrat que la prevalença no solament és elevada (Huguet & Miró, 2008) sinó que va en augment (Roy et al., 2022), també la prevalença dels casos més greus (Miró et al., 2022). De fet, l'Organització Mundial de la Salut considera al dolor crònic una malaltia en sentit estricte (Organització Mundial de la Salut, 2020).

En essència, el dolor en la població infantil és un problema de salut pública (Miró, 2010). Les dades disponibles confirmen que el dolor pot interferir greument en la vida de nens i adolescents, i que es pot cronificar. En el cas del dolor crònic, per exemple, els pacients experimenten problemes significatius en el seu funcionament, tant físic, com cognitiu, emocional, escolar i laboral (Haraldstad, Sørum, Eide, Natvig, & Helseth, 2011; Luntamo, Sourander, Santalahti, Aromaa, & Helenius, 2012; Maes et al., 2017). A més, la recerca ha assenyalat que l'impacte del dolor supera els límits de qui l'experimenta directament, per acabar afectant tots qui conviuen amb el pacient (Tumin et al., 2018). I, així, el dolor en nens i adolescents a més de ser un problema individual i sanitari també ho és a nivell social i econòmic (Groenewald, Essner, Wright, Fesinmeyer, & Palermo, 2014).

Encara que el dolor en la població infantil i juvenil és un problema extens i amb un enorme impacte, continua sent poc conegut, per escassament estudiat, i està infratractat (Miró, 2010).

La Declaració de Lima sobre el Dolor Infantil es proclama vinculada amb i deutora de la Declaració de Mont-real, fruit de la Cimera Internacional del Dolor organitzada per l'Associació Internacional per a l'Estudi del Dolor, IASP, el 2010. Llavors, els delegats van destacar el maneig inadequat del dolor en la majoria dels països del món i van declarar que l'accés al tractament del dolor és un dret humà.

Preàmbul

La Declaració de Lima sobre el Dolor Infantil també s'inspira en el treball realitzat en la Red Iberoamericana para el Estudio del Dolor Crónico Infanto-Juvenil, i pretén acollir les demandes de tots els actors interessats en l'estudi i tractament del dolor infantil. I, així, la Declaració de Lima aspira a facilitar i promoure un espai de trobada i col·laboració en el qual associacions de pacients, investigadors, clínics, membres de la indústria i legisladors, puguin reconèixer les necessitats i demandes, i contribueixin amb el seu suport a millorar la situació del tractament del dolor infantil a la regió Iberoamericana, i al món.

El lema de la Declaració de Lima és "L'atenció als nens i joves amb dolor i a les seves famílies és un deure inexcusable".

Així és que en el marc del XIV Congrés Llatinoamericà de Dolor (FEDELAT), la XVIII Reunió Iberoamericana de Dolor i el XIX Congrés Peruà de Dolor, decidim establir la Declaració de Lima sobre el Dolor Infantil, amb el decàleg següent:

1. El dolor ha de ser conceptualitzat com una patologia transversal i no com un mer símptoma associat a una altra patologia, particularment en el cas del dolor crònic.

2. El dolor és una experiència de naturalesa biopsicosocial i, per la seva complexitat, precisa d'una atenció interdisciplinària, no només mèdica.

3. Els nens i joves amb dolor tenen dret a què se'ls reconegui el seu dolor i a no ser estigmatitzats per això.

4. El tractament del dolor és un dret inalienable. Els nens i joves amb dolor tenen dret a accedir al millor tractament possible executat per professionals experts. No facilitar l'accés al tractament del dolor a la població infantil i juvenil provoca un sofriment addicional innecessari, a més de ser discriminatori i èticament reprovable.

5. Perquè això sigui possible, cal que el dolor infantil importi i que tots els agents implicats a facilitar el seu tractament se sentin obligats a prendre les accions encaminades a fer-ho viable.

6. Considerant l'abast dels límits legals de la seva competència i autoritat, seria obligació dels governs nacionals: (1) redactar lleis i plans que promoguin programes educatius dirigits als professionals sanitaris que incloguin, entre altres aspectes, el maneig del dolor; (2) facilitar l'accés als joves amb dolor al millor tractament possible; (3) executar programes per a sensibilitzar i educar la població sobre el dolor infantil i el seu tractament; i (4) aportar recursos per a dotar adequadament la recerca sobre el dolor infantil.

7. Considerant l'abast dels límits legals de la seva competència i autoritat, seria obligació de les institucions sanitàries habilitar els sistemes que promoguin l'accés als joves amb dolor al millor tractament possible.

8. Considerant les exigències legals i deontològiques de la pràctica professional i els recursos disponibles, seria obligació dels professionals sanitaris administrar el millor tractament sobre la base dels coneixements disponibles.

9. Considerant l'abast dels límits legals de la seva competència i autoritat, seria obligació de les societats científiques i professionals assegurar que els seus congressos i jornades inclouen continguts específics sobre dolor infantil per a facilitar la formació i actualització de coneixements d'investigadors i clínics dedicats a l'estudi i tractament del dolor infantil.

10. La veu dels nens i adolescents amb dolor i dels seus familiars té un valor extraordinari, és una eina clau per avançar. Les seves posicions haurien de ser escoltades i incorporades en l'elaboració de lleis, programes de formació, campanyes de sensibilització, foment de la recerca i planificació de congressos científics. Res del que es proposi per avançar no hauria de ser fet a esquena de o sense comptar amb la col·laboració dels que viuen el problema en primera persona.

Referències:

Cruz, M. D., Fernandes, A. M., & Oliveira, C. R. (2016). Epidemiology of painful procedures performed in neonates: A systematic review of observational studies. European Journal of Pain, 20(4), 489-498. http://doi.org/10.1002/ejp.757

Groenewald, C. B., Essner, B. S., Wright, D., Fesinmeyer, M. D., & Palermo, T. M. (2014). The economic costs of chronic pain among a cohort of treatment-seeking adolescents in the United States. The Journal of Pain, 15(9), 925-933. http://doi.org/10.1016/j.jpain.2014.06.002

Groenewald, C. B., Rabbitts, J. A., Schroeder, D. R., & Harrison, T. E. (2012). Prevalence of moderate-severe pain in hospitalized children. Paediatric Anaesthesia, 22(7), 661-668. http://doi.org/10.1111/j.1460-9592.2012.03807.x

Haraldstad, K., Sørum, R., Eide, H., Natvig, G. K., & Helseth, S. (2011). Pain in children and adolescents: prevalence, impact on daily life, and parents' perception, a school survey. Scandinavian Journal of Caring Sciences, 25(1), 27-36. http://doi.org/10.1111/j.1471-6712.2010.00785.x

Huguet, A., & Miró, J. (2008). The Severity of Chronic Pediatric Pain: An Epidemiological Study. Journal of Pain, 9(3). http://doi.org/10.1016/j.jpain.2007.10.015

Luntamo, T., Sourander, A., Santalahti, P., Aromaa, M., & Helenius, H. (2012). Prevalence changes of pain, sleep problems and fatigue among 8-year-old children: years 1989, 1999, and 2005. Journal of Pediatric Psychology, 37(3), 307-318. J http://doi.org/10.1093/jpepsy/jsr091

Maes, M., Van den Noortgate, W., Fustolo-Gunnink, S. F., Rassart, J., Luyckx, K., & Goossens, L. (2017). Loneliness in Children and Adolescents With Chronic Physical Conditions: A Meta-Analysis. Journal of Pediatric Psychology, 42(6), 622-635. http://doi.org/10.1093/jpepsy/jsx046

Miró, J. (2010). Dolor crónico: ¿un problema de salud pública también entre los más jóvenes? Rev. Soc. Esp. Dolor, 17(7), 301-303.

Roy, R., Galán, S., Sánchez-Rodríguez, E., Racine, M., Solé, E., Jensen, M. P., & Miró, J. (2022). Cross-National Trends of Chronic Back Pain in Adolescents: Results From the HBSC Study, 2001-2014. The Journal of Pain, 23(1), 123-130. http://doi.org/10.1016/j.jpain.2021.07.002

Tumin, D., Drees, D., Miller, R., Wrona, S., Hayes, D. J., Tobias, J. D., & Bhalla, T. (2018). Health Care Utilization and Costs Associated With Pediatric Chronic Pain. The Journal of Pain, 19(9), 973-982. http://doi.org/10.1016/j.jpain.2018.03.012

Organización Mundial de la Salud. (2020). Guidelines on the management of chronic pain in children. Ginebra: Organización Mundial de la Salud.

Versions en més idiomes

La Déclaration de Lima sur la Douleur Dans l'Enfance

  1. La douleur, et particulièrement la douleur chronique, doit être conceptualisée comme une pathologie transversale et non comme un simple symptôme associé à une autre pathologie.
  2. La douleur est une expérience bio-psycho-sociale. Elle est tellement complexe qu'elle doit être prise en charge par une approche interdisciplinaire, et pas seulement médicale.
  3. Les enfants et les adolescents qui souffrent ont le droit de voir leur douleur reconnue et de ne pas être stigmatisés.
  4. Le droit à la prise en charge de la douleur n'est pas négociable. Les enfants et les adolescents ont le droit de recevoir le meilleur traitement possible de la part de professionnels experts. Ne pas faciliter l'accès à la prise en charge de la douleur non seulement aggrave inutilement la souffrance, mais est également discriminatoire et contraire à l'éthique.
  5. Pour que chacun ait accès à une prise en charge appropriée de la douleur, la douleur pédiatrique doit être prise en compte et tous les agents impliqués dans la facilitation du traitement doivent être contraints de prendre toutes les mesures nécessaires pour fournir un traitement et un soulagement.
  6. Compte tenu de la portée juridique de leur pouvoir et de leur autorité, les gouvernements nationaux doivent être responsables de : (1) légiférer et faire des plans pour promouvoir des programmes éducatifs pour les professionnels de la santé qui incluent, entre autres sujets, la prise en charge de la douleur ; (2) permettre aux jeunes qui souffrent d'accéder au meilleur traitement possible ; (3) mener des programmes pour sensibiliser et éduquer les gens sur la douleur pédiatrique et son traitement ; et (4) fournir des ressources pour financer adéquatement la recherche sur la douleur pédiatrique.
  7. Compte tenu de la portée juridique de leur pouvoir et de leur autorité, les établissements de santé doivent être responsables de la mise en place de systèmes permettant aux jeunes en douleur d'accéder au meilleur traitement possible.
  8. Considérant la portée légale de leur pouvoir et de leur autorité, les professionnels de la santé doivent être responsables de l'utilisation des résultats empiriques pour fournir le meilleur traitement.
  9. Compte tenu de la portée légale de leur pouvoir et de leur autorité, les sociétés professionnelles et scientifiques doivent être responsables de veiller à ce que leurs congrès et symposiums aient un contenu lié à la douleur pédiatrique afin que les chercheurs et les cliniciens qui se consacrent à l'étude et au traitement de la douleur pédiatrique puissent se former et actualiser leurs connaissances.
  10. Les enfants et les adolescents en douleur et leurs familles ont une voix. Cette voix est d'une immense valeur et constitue un outil clé pour aller de l'avant. Elle doit être entendue et intégrée dans la rédaction des lois, les programmes de formation, les campagnes de sensibilisation, la promotion de la recherche et la planification des conférences scientifiques. Chaque pas en avant doit être fait avec la collaboration de ceux qui vivent le problème en première personne.

Declaração de Lima sobre a Dor Infantil (POR)

  1. A dor deve ser conceituada como uma patologia transversal e não como um mero sintoma associado a outra patologia, especialmente no caso da dor crónica.
  2. A dor é uma experiência de natureza biopsicossocial e, dada a sua complexidade, requer cuidados interdisciplinares, não apenas médicos.
  3. Crianças e jovens com dor têm o direito de ter a sua dor reconhecida e de não serem estigmatizados por isso.
  4. O tratamento da dor é um direito inalienável. As crianças e os jovens com dor têm o direito de aceder ao melhor tratamento possível realizado por profissionais especializados. Não facilitar o acesso ao tratamento da dor para crianças e adolescentes causa sofrimento adicional desnecessário, além de ser discriminatório e eticamente condenável.
  5. Para que isso seja possível, é necessário que a dor da criança realmente importe e que todos os agentes envolvidos na facilitação do seu tratamento se sintam obrigados a tomar as medidas necessárias para o tornar viável.
  6. Considerando o alcance dos limites legais da sua competência e autoridade, seria obrigação dos governos nacionais: (1) elaborar leis e planos que promovessem programas educacionais voltados para os profissionais de saúde que incluíssem, entre outros aspetos, a gestão da dor; (2) facilitar o acesso dos jovens com dor ao melhor tratamento possível; (3) levar a cabo programas de sensibilização e educação da população sobre a dor na infância e o seu tratamento; e (4) fornecer recursos para financiar adequadamente a pesquisa sobre a dor infantil.
  7. Considerando o alcance dos limites legais da sua competência e autoridade, seria obrigação das instituições de saúde viabilizar os sistemas que promovessem o acesso ao melhor tratamento possível para os jovens com dor.
  8. Considerando as exigências legais e deontológicas da prática profissional e os recursos disponíveis, seria obrigação dos profissionais de saúde administrar o melhor tratamento para a dor com base nos conhecimentos disponíveis.
  9. Considerando o alcance dos limites legais de sua competência e autoridade, seria obrigação das sociedades científicas e profissionais garantir que os seus eventos científicos (congressos e conferências) incluíssem conteúdos específicos sobre a dor infantil para facilitar a formação e atualização de conhecimentos dos investigadores e clínicos dedicados ao estudo e tratamento da dor infantil.
  10. A voz de crianças e adolescentes com dor e a das suas famílias têm um valor extraordinário sendo uma ferramenta fundamental para avançar. As suas posições devem ser ouvidas e integradas na elaboração de leis, programas de formação, campanhas de sensibilização, promoção da investigação e organização de conferências científicas. Nada do que se propõe para avançar deve ser feito "às escondidas" ou sem a colaboração de quem vivencia o problema em primeira pessoa.

Declaração de Lima sobre a Dor Infantil (BRA)

  1. A dor deve ser conceituada como uma patologia transversal e não como um mero sintoma associado a outra patologia, especialmente no caso da dor crônica.
  2. A dor é uma experiência de natureza biopsicossocial e, por sua complexidade, requer cuidados interdisciplinares, não apenas médicos.
  3. Crianças e jovens com dor têm o direito de ter sua dor reconhecida e não serem estigmatizados por isso.
  4. O tratamento da dor é um direito inalienável. As crianças e os jovens com dor têm o direito de aceder ao melhor tratamento possível realizado por profissionais especializados. Não facilitar o acesso ao tratamento da dor para crianças e adolescentes causa sofrimento adicional desnecessário, além de ser discriminatório e eticamente condenável.
  5. Para que isso seja possível, é necessário que a dor da criança importe e que todos os agentes envolvidos na facilitação de seu tratamento se sintam obrigados a realizar as ações que visem a sua viabilização.
  6. Considerando o alcance dos limites legais de sua competência e autoridade, seria obrigação dos governos nacionais: (1) elaborar leis e planos que promovam programas educacionais voltados aos profissionais de saúde que incluam, entre outros aspectos, o manejo da dor; (2) facilitar o acesso dos jovens com dor ao melhor tratamento possível; (3) realizar programas de conscientização e educação da população sobre a dor na infância e seu tratamento; e (4) fornecer recursos para financiar adequadamente a pesquisa sobre a dor infantil.
  7. Considerando o alcance dos limites legais de sua competência e autoridade, seria obrigação das instituições de saúde viabilizar sistemas que promovam o acesso ao melhor tratamento possível para os jovens com dor.
  8. Considerando as exigências legais e deontológicas da prática profissional e os recursos disponíveis, seria obrigação dos profissionais de saúde administrar o melhor tratamento com base nos conhecimentos disponíveis.
  9. Considerando o alcance dos limites legais de sua competência e autoridade, seria obrigação das sociedades científicas e profissionais garantir que seus congressos e conferências incluam conteúdos específicos sobre dor infantil para facilitar a formação e atualização de conhecimentos de pesquisadores e clínicos dedicados ao estudo e tratamento da dor infantil.
  10. A voz de crianças e adolescentes com dor e suas famílias tem um valor extraordinário, é uma ferramenta fundamental para seguir em frente. Suas posições devem ser ouvidas e incorporadas na elaboração de leis, programas de treinamento, campanhas de conscientização, promoção de pesquisas e planejamento de conferências científicas. Nada do que se propõe para avançar deve ser feito às escondidas ou sem a colaboração de quem vivencia o problema em primeira pessoa.

إعلان ليما عن الألم لدى الأطفال

يجب إعتبار الألم ، وخاصة الألم المزمن ، على أنه مرض مستعرض وليس مجرد عارض مرتبط بمرض آخر. ١

الألم هو تجربة بيولوجية-نفسية-اجتماعية. وهو معقد لدرجة أن معالجته تحتاج نهج متعدد التخصصات ، وليس فقط من النهج الطبي٢

للأطفال والمراهقين الذين يعانون من الألم الحق في أن يُعترف بألمهم وعدم وصمهم٣

الحق في معالجة الألم غير قابل للتفاوض. للأطفال والمراهقين الحق في الحصول على أفضل علاج متاح من المتخصصين الخبراء. عدم تسهيل الوصول إلى إدارة الألم لا يؤدي فقط إلى تفاقم المعاناة دون داع ، بل إنه تمييزي أيضًا وغير أخلاقي٤

للتأكد من أن كل شخص لديه إمكانية الوصول إلى معالجة الألم المناسبة ، يجب أن يكون ألم الأطفال ذو أهمية ويجب على جميع الأطراف المعنية في تسهيل العلاج إتخاذ جميع الإجراءات اللازمة لتوفير العلاج و تخفيف الألم.٥

نظراً للنطاق القانوني لسلطاتها، يجب أن تكون الحكومات الوطنية مسؤولة عن: (1) التشريع ووضع الخطط لتعزيز البرامج التعليمية للمهنيين الصحيين التي تشمل ، من بين مواضيع أخرى ، إدارة الألم ؛ (2) تمكين الشباب الذين يعانون من الألم من الحصول على أفضل علاج ممكن ؛ (3) تنفيذ برامج لتوعية الناس وتثقيفهم حول آلام الأطفال وعلاجها ؛ و (4) توفير الموارد اللازمة لتمويل الأبحاث بشكل كافٍ حول آلام الأطفال٦

نظراً للنطاق القانوني لسلطاتها ، يجب أن تكون المؤسسات الصحية مسؤولة عن إنشاء أنظمة لمنح الأطفال و المراهقين الذين يعانون من الألم إمكانية الوصول إلى أفضل علاج ممكن٧

نظراً للنطاق القانوني لسلطاتها ، يجب أن يكون المتخصصون في الرعاية الصحية مسؤولين عن استخدام النتائج التجريبية لتقديم أفضل علاج ٨

نظراً للنطاق القانوني لسلطاتها ، يجب أن تكون الجمعيات المهنية والعلمية مسؤولة عن ضمان إحتواء مؤتمراتها وندواتها على محتوى متعلق بألم الأطفال حتى يتمكن الباحثون والأطباء المتخصصون في دراسة وعلاج ألم الأطفال من المشاركة في التدريب واتحديث معرفتهم٩

الأطفال والمراهقون الذين يعانون من الألم وعائلاتهم لديهم صوت. هذا الصوت له قيمة هائلة ، وهو أداة رئيسية للمضي قدمًا. يجب الاستماع إليه وإدماجه في صياغة القوانين ، وبرامج التدريب ، وحملات التوعية ، وتعزيز البحوث ، والتخطيط للمؤتمرات العلمية. يجب اتخاذ كل خطوة للأمام بالتعاون مع أولئك الذين يواجهون المشكلة من منظور الشخص الأول ١٠.