ir al contenido principal
Buscar
URV


Carmen Rangil Ortega

CAT.

Som les mateixes?

A inicis del S XX, la tècnica fotogràfica permetia la memòria familiar com a empremta sociològica valuosa. El Fausto i l'Antonina són estereotips dels homes i dones d'aquella societat.

Ell assumeix el comandament, planta mirada al capdavant, recolza la seva mà protectora sobre ella; l'esquerra cobreix la butxaca guardesa de casa i béns familiars. Ella és conscient... no necessita explicacions.  Mira a l'exterior des de dins, allà hi ha el seu món, preferiblement a la cuina. Es recull a la seva cadira de costura replegant les mans sota la seva medalla. No pensa en ella, mai ha desitjat més, només demana vida i futur... per als seus fills... a les portes d'una altra contesa cruel, que intueix al seu cor.

Una generació del 2025 els donarà la resposta digital en colors. La nostra re fotografia evidencia l'important avenç social de la dona entre els segles XX i XXI: professional, preparada, oberta a les seves relacions, practica diàriament la seva autonomia i capacitat de decisió, conscient de l'esforç i el treball.

La relació física visualitzada expressa tant la força de l'amor matern com la convicció de la dona en la forja el seu propi destí. És ella qui donarà suport a Bruno. Ha decidit criar el seu fill i així ho expressa mirant al capdavant amb un somriure, en peu. Ha pres la iniciativa de la maternitat i serà conseqüent.   Ell és, ara, qui, encara inconscient, accepta la seguretat i aixopluc de la mà que, alhora, l'assenta perquè reposi dels seus jocs.

CAST.

¿Somos las Mismas?

A inicios del S XX, la técnica fotográfica permitía la memoria familiar como huella sociológica valiosa. Fausto y Antonina son estereotipos de los hombres y mujeres de aquella sociedad. 

Él asume el mando, erguido y mirada al frente apoya su mano protectora sobre el hombro de ella; la izquierda cubre el bolsillo custodio de casa y  bienes familiares. Ella es consciente... no necesita explicaciones.  Mira al exterior desde dentro, allí está su mundo, preferiblemente en la cocina. Se recoge en su silla de costura replegando las manos bajo su medalla, No piensa en ella, nunca ha deseado más, solo pide vida y futuro...para sus hijos... a las puertas de otra contienda cruel que intuye en su corazón.

Otra generación del 2025 les dará la respuesta. Nuestra re fotografía muestra el importante avance social de la mujer entre los siglos XX y XXI: profesional, preparada, abierta en sus relaciones, practica diariamente su autonomía y capacidad de decisión, consciente del esfuerzo y el trabajo.

La relación física  visualizada expresa tanto la fuerza del amor materno como la convicción de la mujer en la forja su propio destino. Es ella quien  apoyará a Bruno. Ha decidido criar a su hijo y así lo expresa mirando al frente y sonriendo erguida, en pie. Ha tomado la iniciativa de la maternidad y será consecuente.   Él es aquí quien, aun inconsciente, acepta la seguridad y cobijo de la mano que, a la vez, lo asienta para que repose de sus juegos.

ENG.

Are we the same women?

At the beginning of the XXth. century, the photography technique allowed family memory as a valuable sociological trace. Fausto and Antonina are stereotypes of the men and women of that society.  He takes charge, stands and looks straight ahead, resting his hand on her shoulder; the left one covers the pocket granting house and family assets. She is aware... needs no explanation. She Looks out from inside, there's her world, usually in the kitchen. She closes herself on her sewing chair, folding his hands under his medal. She doesn't worries about her, has never wait for more. She only asks for life and a future... for her children... at the gates of another cruel war that she senses in her heart. Another generation of 2025 will give them the answer. Our rephotograph shows the important social progress of women between the twentieth and twenty-first centuries: professional, prepared, open in their relationships, daily practicing their autonomy and decision-making capacity, aware of effort and work.

The physical relationship expresses not only the strength of maternal love but also a strong woman's belief in her own destiny. She will support Bruno. She has decided to raise her son and tell us standing, looking straight ahead and smiling. She has taken the initiative of motherhood and will be consistent.  Now he is the one who, even unconsciously, accepts the security and shelter of the hand, while she sits him down for him to rest from his games.