María del Pilar García Carranza
CAT.
El mateix espai viscut a través de tres generacions reflectides en tres fotografies. La primera analògica de 1974, una altra digital del 2009 i l'última d'un mòbil en 2024. Van ser preses a Córdoba, Argentina a la casa de la meva família. Cinquanta anys han passat entre la primera i l'última, no obstant això la del mitjà funciona com a nexe entre ambdues, com una continuïtat a través dels anys. En aquesta intermèdia em trobo amb mi, retratada per la meva mare com el seu pare l'havia retratat en la primera fotografia quan era una bebè, mentre que en l'última jo retrato a gent que vull.
A primera vista les tres imatges tenen una xemeneia, una llar, que funciona com a connector comú, però hi ha molt més enrere de sol això. Els autors de totes elles estan connectats per sang i jo soc l'última d'aquell vincle. Tres generacions compartint sense cap intenció, una mateixa manera de veure, una mateixa importància sobre els elements que les envolten.
Refotografies sobre la meva vida, recuperades d'arxius familiars que havien quedat oblidats en la memòria i que avui aconsegueixo utilitzar per a reconstruir una memòria i sentit nou a través de la comparació sumada a la similitud de les tres imatges. Un treball que em va portar per diversos camins diferents concloent en el que presento aquí.
CAST.
El mismo espacio vivido a través de tres generaciones reflejadas en tres fotografías. La primera analógica de 1974, otra digital del 2009 y la última de un móvil en 2024. Fueron tomadas en Córdoba, Argentina en la casa de mi familia. Cincuenta años han pasado entre la primera y la última, sin embargo la del medio funciona como nexo entre ambas, como una continuidad a través de los años. En esta intermedia me encuentro conmigo, retratada por mi madre como su padre la había retratado en la primera fotografía cuando era una bebé, mientras que en la última yo retrato a gente que quiero.
A primera vista las tres imágenes tienen una chimenea, un hogar, que funciona como conector común, pero hay mucho más atrás de solo eso. Los autores de todas ellas están conectados por sangre y yo soy la última de aquel vínculo. Tres generaciones compartiendo sin intención alguna, una misma forma de ver, una misma importancia sobre los elementos que las rodean.
Refotografías sobre mi vida, recuperadas de archivos familiares que habían quedado olvidados en la memoria y que hoy logro utilizar para reconstruir una memoria y sentido nuevo a través de la comparación sumada a la similitud de las tres imágenes. Un trabajo que me llevó por varios caminos diferentes concluyendo en el que presento aquí.
ENG.
The same space lived through three generations reflected in three photographs. The first analog from 1974, another digital from 2009 and the last one from a cell phone in 2024. They were taken in Cordoba, Argentina in my family home. Fifty years have passed between the first and the last one, however the middle one works as a link between the two, as a continuity through the years. In this middle one I find myself, portrayed by my mother as her father had portrayed her in the first photograph when she was a baby, while in the last one I portray people I love.
At first glance all three images have a fireplace, a hearth, which functions as a common connector, but there is much more behind than just that. The authors of all of them are connected by blood and I am the last of that link. Three generations unintentionally sharing the same way of seeing, the same importance on the elements that surround them.
Refotographs of my life, recovered from family archives that had been forgotten in the memory and that today I manage to use to reconstruct a new memory and sense through the comparison added to the similarity of the three images. A work that took me through several different paths concluding in the one I present here.