ir al contenido principal
Buscar
URV


Irene Dedes Carrasco

CAT.

En la primera fotografia apareixen la meva àvia el dia de les seves noces i el meu rebesavi. La imatge va ser presa en 1970, en blanc i negre, una cosa bastant comuna i normatiu per a l'època, representant també una generació anterior i tot el que això implica. És una imatge senzilla, però profundament significativa: una família, un moment especial, un llindar que no sols marca l'entrada a una casa, sinó també el començament d'una nova etapa. La segona fotografia va ser presa cinquanta-cinc anys després, en el mateix lloc, des del mateix angle. Aquesta vegada en color, reflectint els avanços tecnològics i el pas del temps no sols en el material, sinó també en com capturem els records. El portal segueix en peus, encara que ha sofert petites transformacions: la porta ara està tancada, es nota més envellida, i hi ha una bústia col·locada per a rebre propaganda, un senyal del present, del quotidià i del funcional. No obstant això, hi ha elements que romanen intactes: els mateixos vidres emmarcant la porta, la mateixa façana que resisteix el pas de les dècades, com un testimoni silenciós de tot el que ha canviat voltant.

CAST.

En la primera fotografía aparecen mi abuela el día de su boda y mi tatarabuelo. La imagen fue tomada en 1970, en blanco y negro, algo bastante común y normativo para la época, representando también a una generación anterior y todo lo que ello implica. Es una imagen sencilla, pero profundamente significativa: una familia, un momento especial, un umbral que no solo marca la entrada a una casa, sino también el comienzo de una nueva etapa.
La segunda fotografía fue tomada cincuenta y cinco años después, en el mismo lugar, desde el mismo ángulo. Esta vez en color, reflejando los avances tecnológicos y el paso del tiempo no solo en el material, sino también en cómo capturamos los recuerdos. El portal sigue en pie, aunque ha sufrido pequeñas transformaciones: la puerta ahora está cerrada, se nota más envejecida, y hay un buzón colocado para recibir propaganda, una señal del presente, de lo cotidiano y lo funcional. Sin embargo, hay elementos que permanecen intactos: los mismos cristales enmarcando la puerta, la misma fachada que resiste el paso de las décadas, como un testigo silencioso de todo lo que ha cambiado alrededor.

ENG.

In the first photograph, my grandmother appears on her wedding day along with my great-great-grandfather. The image was taken in 1970, in black and white-something quite common and standard for the time-also representing a previous generation and all that it entails. It's a simple image, yet deeply meaningful: a family, a special moment, a threshold that not only marks the entrance to a house, but also the beginning of a new stage. The second photograph was taken fifty-five years later, in the same place, from the same angle. This time in color, reflecting technological advances and the passage of time not only in the medium, but also in how we capture memories. The doorway still stands, though it has undergone small changes: the door is now closed, it appears more aged, and there's a mailbox installed to receive advertising-a sign of the present, the everyday, and the functional.
However, some elements remain intact: the same glass panes framing the door, the same façade that withstands the passage of decades, like a silent witness to everything that has changed around it.