CAE - Centre d'Atenció a l'Estudiant
La societat actual demana una atenció sanitària adreçada a facilitar que les persones que pateixen diferents graus de limitació funcional o de discapacitat puguin assolir, dintre de les possibilitats, la màxima autonomia.
Tot i que l’increment de l’edat de la població és una raó a tenir en compte per justificar aquesta necessitat social, també cal incloure-hi totes aquelles disfuncions o patologies relacionades amb una afectació del sistema neuromuscular i esquelètic, i el paper que desenvolupa en la societat del benestar, en la prevenció i recuperació de lesions esportives i en la funció integradora i promocional de la salut en tota la població.
| Titulació | Graduat o graduada en Fisioteràpia |
| Branca | Ciències de la Salut |
| Durada mínima | 4 anys |
| Crèdits ECTS | 240 |
| Formació bàsica | 60 |
| Obligatoris | 156 |
| Optatius | 18 |
| Treball fi de Grau | 6 |
| Places | 75 |
| Centre on s'imparteix | Facultat de Medicina i Ciències de la Salut |
| Llengües utilitzades |
|
Els estudiants que vulguin accedir a aquest grau seria convenient que tinguessin un bon nivell en les assignatures de Química, Biologia, Física, etc
La formació bàsica té com a objectiu formar persones capaces de desenvolupar les seves competències professionals amb criteris d'eficàcia, d'eficiència i de qualitat assistencial.
Aquestes competències bàsiques són:
La formació de l'estudiant de Fisioteràpia requereix no tan sols l'adquisició de coneixements i el desenvolupament d'habilitats motrius, sinó que també haurà d'apreciar i adoptar les actituds necessàries per tal d'ajudar la persona a assolir els objectius establerts per a la recuperació.
Els canvis més importants que suposa el grau de Fisioteràpia són:
Els crèdits corresponents a les pràctiques clíniques i el programa general de rotatori es realitzen als hospitals universitaris: Hospital Universitari Sant Joan (Reus), Hospital Universita i Joan XXIII (Tarragona) i Hospital Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata (Reus), i també als hospitals docents col·laboradors: Pius Hospital (Valls), Hospital Sant Pau i Santa Tecla (Tarragona) i Hospital Verge de la Cinta (Tortosa).
L’avaluació dels aprenentatges es fa seguint un model centrat en les competències que permet la màxima informació a l’estudiant i alhora fomenta l’aprenentatge. Se centra en els objectius específi cs de cada assignatura. Els objectius generalment són coneixements, habilitats, actituds i valors.
Durant les sessions presencials amb l’estudiant s’avaluaran de manera continuada les diverses activitats. Finalment el centre ha establert unes matèries bàsiques fora de la branca de ciències de la salut que han de revertir en la formació completa dels futurs
graduats: Comunicació, Informàtica/TIC; Educació, Ètica i Documentació, i Informació Científica.
En les Pràctiques Externes, l’estudiant coneixerà l’elaboració de forma sistemàtica de la història clínica de fi sioteràpia registrant tots els passos, des de la recepció del pacient fins a l’alta, mantenint una actitud de respecte i de responsabilitat, aplicant valoracions, tests i comprovacions funcionals adequades per dissenyar el pla de tractament utilitzant eines terapèutiques de la fi sioteràpia. Seguirà aquests passos i, finalment, avaluarà resultats i redefinirà tractaments.
És el resultat de la revisió i execució de la llista de competències que l’estudiant ha assimilat al llarg del grau, l’elaboració i exposició de diferents casos clínics per àmbits d’actuació i l’avaluació mitjançant una prova multiestació amb participació de pacients estandarditzats, maniquins, gràfics, i casos problema.
L'àmbit de treball majoritari serà als centres assistencials, tant públics com privats i tant d'atenció primària com especialitzada i hospitalària. El fisioterapeuta, d'acord amb les seves funcions bàsiques, pot desenvolupar la tasca professional en els àmbits següents:
Assistencial:
Serà l'àmbit de treball majoritari. En el sistema públic o concertat:
En el sistema privat:
Consultoris privats, centres o clíniques de rehabilitació, entitats i centres esportius, federacions esportives, mútues d'accidents laborals, entitats d'assistència lliure mèdica, empreses, balnearis, organitzacions no governamentals, associacions de malalts.
Docent:
Aquells que triïn els aspectes docents per desenvolupar la seva tasca habitual es mouran en centres públics o privats i de nivell universitari o no.
Gestió:
Gestió i organització de centres o serveis assistencials públics o privats.
Recerca:
L'àmbit de treball serà la recerca bàsica en laboratoris universitaris i/o recerca clínica integrada dins d’equips multidisciplinaris.
Així, les sortides professionals de les persones titulades seran:
Assistencial:
En el sistema públic o concertat:
En el sistema privat:
Docent:
Docent en escoles universitàries de fi sioteràpia, centres de formació professional, centres privats de formació, associacions de malalts, entitats de salut pública amb tasques de promoció i prevenció de la salut.
Gestió:
Responsable de gestionar i organitzar la unitat de fisioteràpia de centres o serveis.
En el futur immediat serà necessari desenvolupar noves especialitats de Fisioteràpia orientades a la salut comunitària, en què la prevenció, l'assessorament i l'educació per a la salut són aspectes bàsics de les intervencions per tal que la persona es responsabilitzi de la seva salut, adoptant hàbits saludables.
El fi sioterapeuta pot contribuir a millorar la salut de la població educant sobre el moviment, la flexibilitat, la força muscular o l'ergonomia, a fi de prevenir possibles lesions que es poden produir com a conseqüència de la seva activitat laboral i/o esportiva, o millorar les habilitats funcionals i motores durant l'envelliment.
L'elevada incidència de malalties cròniques que redueixen la mobilitat, la funcionalitat o la tolerància a l'esforç, juntament amb els beneficis que comporta l'activitat física moderada i adaptada a la situació de la persona requereix que es desenvolupin programes específics d'intervenció per a persones amb problemes osteoarticulars, malalties cardíaques o respiratòries cròniques.
Després de finalitzar la formació, el fisioterapeuta pot orientar el postgraduat:a) a la docència i la recerca, b) a l'especialització. En qualsevol cas, l'actualització constant dels coneixements i habilitats és un compromís que ha de regir tota la seva trajectòria
professional.
a) Orientació curricular a la docència i la recerca:
Un cop titulat, el fisioterapeuta pot orientar la formació cap a la docència o la recerca. En aquest cas, la via acadèmica més adequada és cursar estudis de segon cicle, que permeten accedir al títol de màster, i es pot encaminar cap a un itinerari professionalitzador o bé cap a la recerca amb la finalitat de completar la formació amb un programa d'estudis de tercer cicle per obtenir el doctorat.
b) Orientació curricular a l'especialització en un camp concret d'intervenció:
El caràcter generalista de la formació bàsica i l'amplitud dels àmbits d'intervenció dels professionals requereix que el graduat orienti el seu currículum professional segons els seus interessos.
Actualment, les especialitats de la fisioteràpia es duen a terme en forma de postgraus i màsters, que s'imparteixen en les diverses escoles de Fisioteràpia de les universitats catalanes. Aquesta especialització es vincula, en general, a les especialitats mèdiques:
traumatologia i ortopèdia, neurologia, reumatologia, geriatria, cardiorespiratòria, uroginecologia, esportiva, pediatria, circulatòria.
D'altra banda, si l'estudiant vol continuar la seva formació, pot realitzar un dels màsters que ofereix la URV en la branca de ciències de la salut: Condicionants Genètics Nutricionals i Ambientals del Creixement i del Desenvolupament, Neurociències, Salut Mental: Investigació en Psiquiatria, Neurotoxicologia i Psicofarmacologia, Ciències de la Infermeria, Avaluació i Mesura de la Conducta, Envelliment i Salut, Nutrició i Metabolisme.
© 2008 Universitat Rovira i Virgili