CAE - Centre d'Atenció a l'Estudiant
Amb el grau de Medicina s’ofereix el conjunt de coneixements teòrics i d’aptituds clíniques que han de tenir tots els metges amb independència de la seva orientació professional posterior. La formació conduent a l’obtenció del títol oficial ha de procurar que els estudiants aprenguin no solament els fonaments teòrics i conceptuals de la ciència mèdica, sinó que adquireixin també experiència i capacitació clínica suficients.
Aquest grau, de sis cursos acadèmics, comprèn els aspectes assistencials, docents i investigadors que permeten la prevenció de la malaltia, la promoció i el manteniment de la salut, la restitució, si és el cas, i les normes de conducta social al seu voltant. L’aplicació dels avenços tecnològics i la contínua recerca en tots els camps de la Medicina aconsegueixen una evolució ràpida i constant, que en fan una ciència profundament viva i apassionant.
| Acord del Consell de Ministres | 12 de novembre de 2010 (BOE) |
| Publicació del Pla d'Estudis al BOE | 25 d'octubre de 2011 |
| Branca | Ciències de la Salut |
| Durada mínima | 6 anys |
| Crèdits ECTS | 360 |
| Formació bàsica | 60 |
| Obligatoris | 264 |
| Optatius | 30 |
| Treball fi de Grau | 6 |
| Places | 125 |
| Centre on s'imparteix | Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Vapor Nou de Reus) |
| Llengües utilitzades |
|
Es tracta de Pràctiques preprofesionales, en forma de rotatori clínic independent i amb una avaluació final de competències, en els Centres de Salut, Hospitals i altres centres assistencials i que permet incorporar els valors professionals, competències de comunicació assistencial, raonament clínic, gestió clínica i judici crític, així com l'atenció als problemes de salut més prevalentes en les àrees de Medicina, Cirurgia, Obstetricia i Ginecología, Pediatria, Psiquiatria i altres àrees clíniques.
Anàlisi, demostració i participació activa en les següents tasques: Integració en els equips assistencials en la unitat d'hospitalització visita mèdica, observació de les proves complementàries d'imatge i valoració crítica sobre les diferents opcions diagnòstiques, observació de les proves analítiques, dels tractaments, seguiment del curs clínic del malalt. Curs postoperatori: Maneig hidroelectrolític, antibiòtics, profilaxis tromboembólica, control del dolor. Cures de ferides de diversos tipus. Anàlisis, demostració i participació activa en les següents tasques: Àrea de quiròfan Coneixement de les normes de rentat quirúrgic, confecció d'un camp quirúrgic, coneixement dels nous instruments quirúrgics, primer ajudant en intervencions de baixa complexitat (Adenopatías, quists...), coneixement del funcionament de la torre laparoscopia, sutura cutánea i nusos bàsics, presenciar i col·locar un sondatje vesical, així com també col·locar una SNG, i presenciar una intubación orotraqueal, participar en la col·locació d'una via central, presenciar i col·locar una via perifèrica, etc.
Les competències clíniques seran avaluades mitjançant l'ús d'Avaluacions Clíniques Objectives i Estructurades (ACOE), que permetrà avaluar les pràctiques internes reglades i les pràctiques clíniques, observació estructurada de la pràctica clínica formativa de la competència clínica amb retroalimentació immediata (Mini-CEX), entrevistes amb pacients estandarditzats en laboratori d'habilitats. Per a avaluar les activitats d'aprenentatge basat en problemes i en el mètode del cas clínic s'utilitzaran l'informe de cada tutor a partir del comportament durant les sessions (avaluació individual) i el resultat final de la resolució del problema (avaluació en grup). En aquest últim cas, el mètode específic d'avaluació variarà per a facilitar l'adquisició de competències genèriques. En aquest sentit s'empraran informes de tancament de problema, presentacions orals i redaccions d'articles científics. Això permetrà avaluar alguns seminaris i el treball en grup.
Durant la rotació s'assignarà un cas clínic amb la finalitat de poder realitzar-li l'exploració física i la història clínica. Aquest cas s'haurà de treballar en grup durant tota la rotació des d'un punt de vista del diagnòstic diferencial. Es tracta de treure de cada dada clínica el màxim partit i no tant d'arribar al diagnòstic, atès que en la majoria de casos, aquest diagnòstic ja s'haurà establert. Demostrar habilitats al transmetre la informació als familiars. Avaluar les manifestacions de pacients psiquiàtrics aguts. Interpretar les manifestacions de pacients psiquiàtrics crònics. Contrastar les diferències entre pacients aguts i crònics. Desenvolupar per escrit l'experiència de la seva trobada amb pacients psiquiàtrics. Reflexionar sobre el discurs del malalt mental. Evidenciar la validesa dels coneixements teòrics en psiquiatria adquirits a 5º curs. Sensibilitzar-se davant del malalt mental. Demostrar la capacitat per a l'exercici de la professió en l'àmbit judicial. Demostrar la capacitat en integrar-se en un equip d'investigació, el treball en equip i la capacitat per a establir hipòtesi, realitzar treball de camp i elaborar i transmetre unes conclusions. Demostrar el coneixement de l'àmbit de la gestió sanitària, els principals indicadors i l'ús de recursos de forma eficient.
A) Valors professionals, actituds i comportaments ètics:
1. Reconèixer els elements essencials de la professió mèdica, incloent els principis ètics, les responsabilitats legals i l'exercici professional centrat en el pacient.
2. Comprendre la importància de tals principis per al benefici del pacient, de la societat i la professió, amb especial atenció al secret professional.
3. Saber aplicar el principi de justícia social a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.
4. Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a l'autonomia del pacient, a les seves creences i cultura.
5. Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant especial importància a l'aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
6. Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a altres professionals de la salut, adquirint habilitats de treball en equip.
B) Fonaments científics de la medicina:
7. Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, a nivell molecular, cel·lular, tisular, orgànic i de sistemes, en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
8. Reconèixer les bases de la conducta humana normal i les seves alteracions.
9. Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
10. Comprendre i reconèixer els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut i el desenvolupament de la malaltia.
11. Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
12. Comprendre els fonaments d'acció, indicacions i eficàcia de les intervencions terapèutiques, basant-se en l'evidència científica disponible.
C) Habilitats clíniques:
13. Obtenir i elaborar una història clínica que contingui tota la informació rellevant.
14. Realitzar un examen físic i una valoració mental.
15. Tenir capacitat per a elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
16. Reconèixer i tractar les situacions que posen la vida en perill immediat i aquelles altres que exigeixen atenció immediata.
17. Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, aplicant els principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
18. Indicar la terapèutica més adequada dels processos aguts i crònics més prevalentes, així com dels malalts en fase terminal.
19. Plantejar i proposar les mesures preventives adequades a cada situació clínica.
20. Adquirir experiència clínica adequada en institucions hospitalàries, centres de salut o altres institucions sanitàries, sota supervisió, així com coneixements bàsics de gestió clínica centrada en el pacient i utilització adequada de proves, medicaments i altres recursos del sistema sanitari.
D) Habilitats de comunicació:
21. Escoltar amb atenció, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes que afligeixen al malalt i comprendre el contingut d'aquesta informació.
22. Redactar històries clíniques i altres registres mèdics de forma comprensible a tercers.
23. Comunicar-se de manera efectiva i clar, tant de forma oral com escrita, amb els pacients, els familiars, els mitjans de comunicació i altres professionals.
24. Establir una bona comunicació interpersonal que capaciti per a dirigir-se amb eficiència i empatia als pacients, als familiars, mitjans de comunicació i altres professionals.
E) Salut pública i sistemes de salut:
25. Reconèixer els determinants de salut en la població, tant els genètics com els dependents del sexe i estils de vida, demogràfics, ambientals, socials, econòmics, psicològics i culturals.
26. Assumir el seu paper en les accions de prevenció i protecció davant malalties, lesions o accidents i manteniment i promoció de la salut, tant a nivell individual com comunitari.
27. Reconèixer el seu paper en equips multiprofesionales, assumint el lideratge quan sigui apropiat, tant per al subministrament de cures de la salut, com en les intervencions per a la promoció de la salut.
28. Obtenir i utilitzar dades epidemiológicos i valorar tendències i riscos per a la presa de decisions sobre salut.
29. Conèixer les organitzacions nacionals i internacionals de salut i els entorns i condicionaments dels diferents sistemes de salut.
30. Coneixements bàsics del Sistema Nacional de Salut i de legislació sanitària.
F) Maneig de la informació:
31. Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
32. Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i d'investigació.
33. Mantenir i utilitzar els registres amb informació del pacient per a la seva posterior anàlisi, preservant la confidencialitat de les dades.
G) Anàlisi crítica i investigació:
34. Tenir, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu, amb escepticisme constructiu i orientat a la investigació.
35. Comprendre la importància i les limitacions del pensament científic en l'estudi, la prevenció i el maneig de les malalties.
36. Ser capaç de formular hipòtesi, recol·lectar i valorar de forma crítica la informació per a la resolució de problemes, seguint el mètode científic.
37. Adquirir la formació bàsica per a l'activitat investigadora.
Es pot diferenciar clarament tres tipus de tasques que realitzen els metges: les assistencials, les docents i les de recerca.
Quant a les tasques assistencials, són les que envolten l'atenció mèdica, tant des de la prevenció i la promoció com de la restitució de la salut. La feina consistirà bàsicament en la relació amb el malalt, a saber extraure, amb l'entrevista clínica i amb l'exploració física, tota la informació que permeti arribar al diagnòstic de la patologia que pateix i aplicar posteriorment el remei que l'evidència científica hagi mostrat més adient per guarir-lo.
Així, l’exercici lliure de la medicina, consulta d'atenció primària, atenció mèdica especialitzada en ambulatoris, clíniques i hospitals, o seguiment del programa de formació MIR en les diferents especialitats, que en tots els casos comporta una dedicació formativa extra, posterior a la llicenciatura, d'entre tres i cinc anys (ja sigui amb formació bàsicament hospitalària: bioquímica clínica, al·lergologia, anestesiologia i reanimació, anàlisis clíniques, aparell digestiu, cirurgia general i de l'aparell digestiu, hematologia i hemoteràpia, obstetrícia i ginecologia, medicina nuclear, geriatria, etc., o sense formació bàsicament hospitalària: medicina familiar i comunitària, medicina preventiva i salut pública, o sense formació hospitalària: estomatologia, hidrologia, medicina espacial, medicina legal i forense, etc.
Lligades a l'assistència, sense ser-ho pròpiament, hi ha d'altres sortides com la gestió i l'administració dins de l'àmbit dels centres sanitaris.
Pel que fa a la recerca, girarà al voltant de l'anàlisi, l'estudi i la implementació de tots aquells punts que poden millorar els aspectes assistencials. Són les branques relacionades amb la biomedicina, els laboratoris universitaris o altres centres d’investigació relacionats amb la indústria farmacèutica i en altres àmbits de la salut.
Finalment, la docència la podem subdividir en bàsica, en referència a aspectes fonamentals i més lligada a la recerca, i clínica, més relacionada amb els aspectes assistencials. En tos dos casos anirà adreçada a la formació de professionals sanitaris que puguin incorporar-se a qualsevol de les tres línies de treball esmentades.
© 2008 Universitat Rovira i Virgili