CAE - Centre d'Atenció a l'Estudiant
Amb el grau de Medicina s’ofereix el conjunt de coneixements teòrics i d’aptituds clíniques que han de tenir tots els metges amb independència de la seva orientació professional posterior. La formació conduent a l’obtenció del títol oficial ha de procurar que els estudiants aprenguin no solament els fonaments teòrics i conceptuals de la ciència mèdica, sinó que adquireixin també experiència i capacitació clínica suficients.
Aquest grau, de sis cursos acadèmics, comprèn els aspectes assistencials, docents i investigadors que permeten la prevenció de la malaltia, la promoció i el manteniment de la salut, la restitució, si és el cas, i les normes de conducta social al seu voltant. L’aplicació dels avenços tecnològics i la contínua recerca en tots els camps de la Medicina aconsegueixen una evolució ràpida i constant, que en fan una ciència profundament viva i apassionant.
| Acord del Consell de Ministres | 12 de novembre de 2010 (BOE) |
| Publicació del Pla d'Estudis al BOE | 25 d'octubre de 2011 |
| Branca | Ciències de la Salut |
| Durada mínima | 6 anys |
| Crèdits ECTS | 360 |
| Formació bàsica | 60 |
| Obligatoris | 264 |
| Optatius | 30 |
| Treball fi de Grau | 6 |
| Places | 125 |
| Centre on s'imparteix | Facultat de Medicina i Ciències de la Salut |
| Llengües utilitzades |
|
Es tracta de pràctiques preprofessionals, en forma de rotatori clínic independent i amb una avaluació final de competències, que es fan als centres de salut, hospitals i altres centres assistencials i permeten incorporar els valors professionals, competències de comunicació assistencial, raonament clínic, gestió clínica i judici crític, així com l'atenció als problemes de salut més prevalents en les àrees de Medicina, Cirurgia, Obstetrícia i Ginecologia, Pediatria, Psiquiatria i altres àrees clíniques.
Anàlisi, demostració i participació activa en les tasques següents: integració en els equips assistencialsen la unitat d'hospitalització, visita mèdica, observació de les proves complementàries d'imatge i valoració crítica sobre les diferents opcions diagnòstiques, observació de les proves analítiques, dels tractaments, seguiment del curs clínic del malalt.
Curs postoperatori: maneig hidroelectrolític, antibiòtics, profilaxi tromboembòlia, control del dolor. Cures de ferides de diversos tipus. Anàlisis, demostració i participació activa en les tasques següents: sala d’operacions, coneixement de les normes de rentat quirúrgic, confecció d'un camp quirúrgic, coneixement dels nous instruments quirúrgics, primer ajudant en intervencions de baixa complexitat (adenopaties, quists...), coneixement del funcionament de la torre laparoscòpica, sutura cutània i nusos bàsics, presenciar i col·locar un sondatge vesical, així com també col·locar una SNG, i presenciar una intubació orotraqueal, participació en la col·locació d'una via central, col·locació d'una via perifèrica, etc.
Les competències clíniques seran avaluades mitjançant l'ús d'avaluacions clíniques objectives i estructurades (ACOE), que permetran avaluar les pràctiques internes reglades i les pràctiques clíniques, observació estructurada de la pràctica clínica formativa de la competència clínica amb retroalimentació immediata (Mini-CEX), entrevistes amb pacients estandarditzats en laboratori d'habilitats. Per avaluar les activitats d'aprenentatge basat en problemes i en el mètode del cas clínic, s'utilitzaran l'informe de cada tutor o tutora a partir del comportament durant les sessions (avaluació individual) i el resultat final de la resolució del problema (avaluació en grup). En aquest últim cas, el mètode específic d'avaluació variarà per facilitar l'adquisició de competències genèriques. En aquest sentit, s'empraran informes de tancament de problema, presentacions orals i redaccions d'articles científics. Això permetrà avaluar alguns seminaris i el treball en grup.
Durant la rotació s'assignarà un cas clínic amb la finalitat de poder realitzar-li l'exploració física i la història clínica. Aquest cas s'haurà de treballar en grup durant tota la rotació des d'un punt de vista del diagnòstic diferencial. Es tracta de treure de cada dada clínica el màxim partit i no tant d'arribar al diagnòstic, atès que en la majoria de casos ja s'haurà establert. Demostrar habilitats per transmetre la informació als familiars. Avaluar les manifestacions de pacients psiquiàtrics aguts. Interpretar les manifestacions de pacients psiquiàtrics crònics. Contrastar les diferències entre pacients aguts i crònics. Desenvolupar
per escrit l'experiència de la trobada amb pacients psiquiàtrics. Reflexionar sobre el discurs del malalt mental. Evidenciar la validesa dels coneixements teòrics en psiquiatria adquirits a 5è curs. Sensibilitzar-se davant del malalt mental. Demostrar la capacitat per exercir la professió en l'àmbit judicial. Demostrar la capacitat per integrar-se en un equip d'investigació, el treball en equip i la capacitat per establir hipòtesi, realitzar treball de camp i elaborar i transmetre unes conclusions. Demostrar el coneixement de l'àmbit de la gestió sanitària, els principals indicadors i l'ús de recursos de forma eficient.
Valors professionals, actituds i comportaments ètics:
Fonaments científics de la Medicina:
Habilitats clíniques:
Habilitats de comunicació:
Salut pública i sistemes de salut:
Maneig de la informació:
Anàlisi crítica i recerca:
Es poden diferenciar clarament tres tipus de tasques que realitzen els metges: les assistencials, les docents i les de recerca.
Quant a les tasques assistencials, són les que envolten l'atenció mèdica, tant des de la prevenció i la promoció com de la restitució de la salut. La feina consistirà bàsicament en la relació amb el malalt, a saber extraure, amb l'entrevista clínica i amb l'exploració física, tota la informació que permeti arribar al diagnòstic de la patologia que pateix i aplicar posteriorment el remei que l'evidència científica hagi mostrat més adient per guarir-lo.
Així, l’exercici lliure de la medicina, la consulta d'atenció primària, l’atenció mèdica especialitzada en ambulatoris, clíniques i hospitals o el seguiment del programa de formació MIR en les diferents especialitats, en tots els casos comporta una dedicació formativa extra, posterior al grau, d'entre tres i cinc anys ja sigui amb formació bàsicament hospitalària: bioquímica clínica, al·lergologia, anestesiologia i reanimació, anàlisis clíniques, aparell digestiu, cirurgia general i de l'aparell digestiu, hematologia i hemoteràpia, obstetrícia i ginecologia, medicina nuclear, geriatria, etc., o sense formació bàsicament hospitalària: medicina familiar i comunitària, medicina preventiva i salut pública, o sense formació hospitalària: estomatologia, hidrologia, medicina espacial, medicina legal i forense, etc.
Lligades a l'assistència, sense ser-ho pròpiament, hi ha d'altres sortides com la gestió i l'administració en l'àmbit dels centres sanitaris.
Pel que fa a la recerca, girarà al voltant de l'anàlisi, l'estudi i la implantació de tots aquells punts que poden millorar els aspectes assistencials. Són les branques relacionades amb la biomedicina, els laboratoris universitaris o altres centres de recerca relacionats amb la indústria farmacèutica i en altres àmbits de la salut.
Finalment, la docència la podem subdividir en bàsica, en referència a aspectes fonamentals i més lligada a la recerca, i clínica, més relacionada amb els aspectes assistencials. En tots dos casos anirà adreçada a la formació de professionals sanitaris que puguin incorporar-se a qualsevol de les tres línies de treball esmentades.
D'altra banda, si l'estudiant vol continuar la seva formació, pot realitzar un dels màsters que ofereix la URV en la branca de ciències de la salut: Condicionants Genètics Nutricionals i Ambientals del Creixement i del Desenvolupament, Neurociències, Salut Mental: Investigació en Psiquiatria, Neurotoxicologia i Psicofarmacologia, Ciències de la Infermeria, Avaluació i Mesura de la Conducta, Envelliment i Salut, Nutrició i Metabolisme.
© 2008 Universitat Rovira i Virgili