Càtedres URV
Càtedra Enresa-URV de Seguretat Industrial
Accidents descrits en els Case Histories
A continuació es mostren alguns casos senzills d'accidents, extrets del "Case Histories".
Electricitat Estàtica
Explosió en una operació de càrrega de cisterna.
Dos operaris estaven realitzant la càrrega d’un camió cisterna amb acetat de vinil. Un dels operaris es trobava en el sostre de la cisterna, l’altre al terra. Als pocs segons d’haver començat l’operació, la cisterna va explosionar. L’operari situat al sostre de la cisterna va ser llençat al terra patint una fractura de crani i múltiples cremades de les que va morir al poc temps.
La investigació de l’accident va concloure que l’explosió es va deure a una guspira generada per l’electricitat estàtica que va saltar des de la línia d’acer de la mànega de càrrega a la cisterna. La línia no estava connectada elèctricament a terra i, probablement, l’ús de la mànega (no metàl·lica) va contribuir al succés.
Explosió en una centrífuga.
Una mescla pastosa amb un 90% de metilciclohexà i un 10% de toluè s’alimentava des d’un reactor químic a una centrífuga. Un encarregat anava a observar el resultat quan la centrifuga va explosionar. La tapa es va aixecar amb l’explosió i es va produir una gran flamarada. L’encarregat va patir cremades en les mans.
La línia de càrrega des del reactor a la centrífuga estava constituïda per tres trams diferents. El primer, fins a 1 m de la centrífuga, era d'acer revestit amb tefló; el segon, de cautxú i el darrer era un tub connectat a la centrífuga, també d'acer revestit de tefló.
La investigació de l’accident va indicar que l’atmosfera inflamable es va produir per l’entrada d’aire a la centrífuga i que la centrífuga revestida va ser l’origen de la ignició degut a una acumulació d’electricitat estàtica i la consegüent descàrrega.
Reactivitat Química
Explosió d’una botella d’èter isopropílic.
Un químic en un laboratori necessitava èter. Es va trobar una botella de vidre de mig litre. Va intentar obrir-la sense resultat: el tap roscat semblava encallat. Va agafar l’ampolla amb una mà contra el seu estómac i amb l’altra mà va girar el tap. Just en el moment en que començava a cedir, l’ampolla va explosionar, destrossant-li el ventre i tallant-li uns quants dits. La víctima va morir al cap de dues hores però estava suficientment conscient per poder explicar de forma coherent l’accident.
Es va demostrar que l’explosió va ser deguda a la ràpida descomposició dels peròxids que s’havien format en l’èter durant el seu emmagatzematge. La hipòtesi més versemblant és que una part dels peròxids havien cristal·litzat en la rosca del tap i que van explotar quan l’home va intentar girar el tap.
Quan aquest èters envelleixen, especialment l’èter isopropílic, formen peròxid i èter i aquests encara reaccionen més, obtenint derivats molt inestables com el peròxid de triacetona.
Descomposició d’àcid nitrobenzè sulfònic
Un reactor d'un m^3 de capacitat va experimentar una violenta explosió que el va propulsar a través del sostre fora de l’edifici, penetrant per un altre sostre en un edifici veí. El reactor va ser dissenyat per contenir 250 L d’àcid sulfúric i àcid nitrobenzè sulfònic, que es creia que es descomponia a 200ºC.
La investigació va concloure que la mescla s’havia mantingut durant 11 hores i que una fuita en el serpentí de vapor l'havia escalfat fins a 150ºC. Proves efectuades després de l’accident van demostrar que la descomposició fortament exotèrmica s’iniciava als 145ºC.
Oxidació orgànica
Uns operaris estaven preparant una reacció d’oxidació orgànica. S’estava aplicant vapor a un serpentí exterior per a escalfar la mescla d’un producte orgànic amb àcid sulfúric fins 70ºC. La velocitat d’escalfament era més lenta del normal. Un operari va anar a buscar un termòmetre. Van desconnectar l’agitador i també l’entrada de vapor. Aproximadament al cap d’una hora l’operari ja estava preparat per mesurar la temperatura a través d’una boca d’home. Van posar en marxa l’agitador i immediatament la solució de l’interior va sortir expel·lida de forma violenta, amarant els dos operaris que van morir com a conseqüència de l’accident.
La investigació va arribar a la conclusió que l’agitador no s’havia d’haver aturat ja que la refrigeració va perdre efectivitat i es van originar escalfaments locals. A més a més, es produeix una segregació i estratificació de materials, de manera que al tornar a posar en marxa l’agitador, els productes químics més calents es mesclen i reaccionen de forma violenta.
Historial d'accidents
- Accidents descrits en els “Case Histories"
- Accidents deguts a errors en el disseny (descrits per J.A Davenport)
- Accidents històrics catastròfics
- Accidents recollits en premsa diària o internet