Universitat Rovira i Virgili. La universitat pública de Tarragona



Portada > Arxiu de Folklore

Departament de Filologia Catalana



Arxiu de Folklore

Recursos en línia de l'Arxiu de Folklore

L'Arxiu de Folklore

L’Arxiu de Folklore (http://www.arxiudefolklore.cat) és una unitat de recerca del Departament de Filologia Catalana de la qual són responsables els professors Josep M. Pujol (1947-2012) i Carme Oriol. Neix com a conseqüència de l’activitat acadèmica duta a terme a la Universitat des que en el curs 1979-1980 van començar a impartir-se estudis d’etnopoètica i folklore a la llicenciatura de Filologia Catalana de la Facultat de Lletres de Tarragona.

L’Arxiu, el primer del seu gènere vinculat a una universitat catalana, va ser creat el 1994 gràcies a un ajut de la URV (URV94-GHI07). Compta amb documents gràfics, sonors i audiovisuals procedents, majoritàriament, d’entrevistes realitzades a les comarques meridionals del Principat de Catalunya i són una mostra abundant i valuosa del folklore de la zona. A l’Arxiu hi predominen, fonamentalment, documents de folklore oral, però en els darrers anys s’hi han incorporat també peces de folklore no oral, en la línia d’estimular la conservació i l’estudi dels nous gèneres sorgits en la societat urbana.

L’activitat realitzada fins ara a l’Arxiu abasta els següents aspectes:

  1. Establiment dels criteris i de les bases teòriques necessàries per a la catalogació dels materials.
  2. Disseny de bases de dades específiques per a l’emmagatzematge i la posterior localització dels documents.
  3. Informatització del fons existent.
  4. Digitalització dels documents sonors.
  5. Edició d’un manual d’Etnopoètica: Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana de Carme Oriol. Valls: Cossetània Edicions, 2002.

El fons de l’Arxiu està format per uns 10.000 documents dels diversos gèneres etnopoètics (rondalles, llegendes, anècdotes, tradicions, acudits, costums, fraseologia, cançons, folklore no oral, etc.). Compta també amb monografies, miscel·lànies, fitxes fraseològiques, cintes de casset, cintes de vídeo i CD.

Els primers anys, amb l’ajut de diversos becaris i becàries, s’hi van anar catalogant, digitalitzant i informatitzant els materials antics fruit del treballs fets per l’alumnat de la llicenciatura de Filologia Catalana i de l’ensenyament de Magisteri entre els anys 1979 i 1994. A partir d’aquest any, l’alumnat ja va disposar d’una base de dades específica, dissenyada pels responsables de l’Arxiu, per tal de fer més fàcil l’emmagatzematge i la gestió dels documents. Mitjançant un model de fitxa estàndard, el treball es presentava ja en suport informàtic i s’incorporava a la base de dades general.

Amb els anys, l’Arxiu ha esdevingut el nucli essencial de la recerca que es du a terme en Etnopoètica, una de les línies del grup de recerca Identitat Nacional i de Gènere a la Literatura Catalana. La dinàmica investigadora que s’ha dut a terme i l’aposta de la URV per potenciar l’activitat de recerca han permès poder comptar amb un personal tècnic de suport. Així, entre els anys 2000 i 2002 l’Arxiu va comptar amb el suport tècnic de Mònica López, llicenciada en Filologia Catalana, mentre que a partir del 2005 el tècnic encarregat de donar suport a les activitats de recerca és Emili Samper, llicenciat i doctor en Filologia Catalana a la URV.

Projectes de recerca

Fins a l’actualitat, la recerca que es duu a terme a l’Arxiu es concreta en el projectes següents:

  • El Patrimoni Oral de les comarques de Tarragona (2002-2003), finançat per la Diputació de Tarragona i la Fundació URV, ha comptat amb la participació dels investigadors Carme Oriol, Txell Granados i Emili Samper. Ha consistit en la recol·lecció i l’estudi de les llegendes més representatives de les comarques de Tarragona lligades al territori. Així, s’han recollit llegendes, tradicions, contarelles i relats sobre etimologies populars en 39 pobles d’aquesta zona. El resultat més visible ha estat la publicació de l’opuscle El patrimoni oral a les comarques de Tarragona. Relats tradicionals (2005).
  • Rondcat: Rondalles Catalanes (2000-2002, 2005-2008), dirigit per Josep M. Pujol i Carme Oriol, amb la col·laboració d’Emili Samper com a tècnic de suport a la recerca. El projecte ha estat finançat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per la Universitat Rovira i Virgili. El projecte té per objectiu la catalogació, l’estudi i la difusió de les rondalles de tradició oral recollides en llengua catalana en tota la seva àrea lingüística (Catalunya, Franja d’Aragó, Catalunya del Nord, Andorra, Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, País Valencià, el Carxe i l’Alguer). Els resultats més rellevants han estat la publicació de l’Índex tipològic de la rondalla catalana (Oriol/Pujol 2003), la nova edició en anglès Index of Catalan Folktales (Oriol/Pujol 2008) i el web RondCat: Rondalles Catalanes que facilita els continguts del projecte als investigadors d’aquest àmbit i també al públic en general. Per a l’elaboració d’aquest web es compta amb el suport del Servei de Recursos Educatius i del Servei de Publicacions de la URV.
  • Literatura oral catalana a la Comarca del Baix Aragó-Casp (2007-2008), finançat pel govern aragonès, ha comptat amb la participació de Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales. S’ha recollit una mostra abundant i variada de la literatura oral de quatre pobles de la Franja d’Aragó: Nonasp, Faió, Favara i Maella. Fruit d'aquest projecte és la publicació del llibre Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp. Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, Lo Trill, 13, 2010.
  • Repertori Biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic (1778-1893) (2006-2009) (referència HUM2006-13121/FILO), finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència. Han format part del projecte un grup d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears (Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu), de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer (Joan Armangué) i de la Universitat Rovira i Virgili (Carme Oriol, Josep M. Pujol, Mònica Sales, Emili Samper i Magí Sunyer). El projecte s’ha ocupat de documentar i estudiar les aportacions realitzades pels folkloristes del segle XIX a la preservació de la literatura popular. Resultat d'aquest projecte és el llibre digital Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic. Tarragona: Publicacions URV. Biblioteca Digital, 5. 2011.
  • La literatura popular catalana (1894-1959): protagonistes, actituds, realitzacions (2010-2012) (referència FFI2009-08202/FILO), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. Han format part del projecte investigadors de la Universitat de les Illes Balears (Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu), de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer (Joan Armangué), de la Universitat de Barcelona (Josefina Roma) i de la Universitat Rovira i Virgili (Carme Oriol, Montserrat Palau, Josep M. Pujol, Mònica Sales, Emili Samper, Magí Sunyer, Agnès Toda, Anna Vila i Laura Villalba). El projecte ha reprès els objectius de l’anterior abraçant el període temporal de la primera meitat del segle XX.
  • La literatura popular catalana en la segona meitat del segle XX: documentació, estudi i difusió (2013-2015) (referència FFI2012-31808), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. Han format part del projecte investigadors de la Universitat de les Illes Balears (Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu), de la Universitat de Barcelona (Josefina Roma) i de la Universitat Rovira i Virgili (Carme Oriol, Montserrat Palau, Mònica Sales, Emili Samper, i Laura Villalba). El projecte ha reprès els objectius dels anteriors abraçant el període temporal de la segona meitat del segle XX.
  • L'estudi diacrònic de la literatura popular catalana: fons inèdits i recursos a la xarxa (2016-2018) (referència FFI2015-64128-P (MINECO/FEDER)), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. Formen part del projecte investigadors de la Universitat d'Alacant (Joan Borja i Vicent Vidal), de la Universitat de les Illes Balears (Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu), de l'Arxiu d'Etnografia d'Andorra (Isabel de la Parte) i de la Universitat Rovira i Virgili (Carme Oriol, Montserrat Palau, Mònica Sales, Emili Samper i Laura Villalba). El projecte es proposa estudiar la literatura popular catalana des d'un punt de vista diacrònic a través de dues línies de recerca. La primera se centra en l'estudi històric del període comprès des que es va produir a Europa un interès científic per l'estudi de les rondalles, a principis del segle XIX, fins als nostres dies. La segona línia, complementària a la primera, es proposa analitzar els materials de literatura popular des del punt de vista del valor que tenen les seves variants. 

Jornades, cursos i congressos

Des de l’Arxiu es potencia també la realització de jornades dedicades a l’estudi dels temes relacionats amb el seu àmbit:

Estudis de Literatura Oral Popular

Des de l’any 2012 l'Arxiu compta amb la revista científica Estudis de Literatura Oral Popular (Publicacions URV), nascuda amb la voluntat d’esdevenir una plataforma de divulgació de la recerca en el terreny de la "literatura oral popular", entesa, des d’una perspectiva actual, com a comunicació artística interactiva.


Informació

© 2008 - 2016 Universitat Rovira i Virgili