Marçal Virgili Bartolomé
Projecte arquitectònic - passeig de Rafael Casanova 28
RESUM
Qui pot esmentar, ara mateix i sense recórrer a Internet, quatre noms de físics importants, d’enginyers químics, de matemàtics, o d’investigadors mèdics? I d’arquitectes?
Probablement la majoria pugui donar quatre noms o més d’arquitectes d’arreu del món i fins i tot quines són les seves obres més emblemàtiques. En canvi, dels altres professionals tècnics... (els del mateix gremi no compten!).
I és que qui mes qui menys tothom té una opinió formada sobre les obres dels arquitectes. Les edificacions importants susciten debats i tenen un lloc important als mitjans de comunicació. Probablement deu ser de les poques professions tècniques que veuen exposades a l’opinió pública la seva obra.
«L’arquitectura és l’art de projectar i construir edificis». La definició de l’arquitectura inclou la paraula «art». I és que, malgrat la seva naturalesa tècnica, té un marcat sentit humanista perquè les obres estan creades per l’home i per a ell i han de satisfer necessitats humanes, d’altra banda cada vegada més sofisticades. Els grans mestres europeus del Renaixement eren filòsofs, científics, poetes... i arquitectes. Dominaven totes les ciències relacionades amb l’home i aquest coneixement es reflectia en l’arquitectura, que es convertia així en el mirall d’una època.
Molts anys abans dels corrents humanistes, a l’antic Egipte, els arquitectes pertanyien a una jerarquia superior. Però la seva obra, més que beneficiar el poble, buscava impressionar-lo amb la grandesa del faraó i satisfer la vanitat de les divinitats del moment. La seva cartera de clients es reduïa al faraó i poca cosa més. Aleshores —som encara a Egipte—, hem de pensar que la presa d’Assuan, per exemple, ha estat una obra més humanista que no pas la piràmide de Gizeh. És clar que els turistes no hi van per veure la presa, però això ja és un altra tema.
Lluny de les construccions de piràmides, ara i aquí, tothom té més o menys una idea del nostre espai ideal, organitzat de manera que s’adapti a les nostres necessitats i gustos. Poques vegades disposem de l’oportunitat de portar a la realitat aquell somni. Però segur que s’acosta a la idea que conté el treball «Projecte arquitectònic – passeig de Casanova». Aquest projecte parteix d’un terreny de prop de 1.400 m2 a primera línia de mar, obert, sense grans edificacions al costat i proper a Tarragona. Aquesta situació privilegiada permet concretar en l’habitatge totes les nostres fantasies. El projecte de l’habitatge, detallat i pulcre, inclou, a més de les fases de l’obra de construcció, des de la neteja i esbrossament del terreny, fins a les instal•lacions de les xarxes elèctriques, de gas, tèrmica solar, domòtica, etc., els permisos administratius necessaris, el pressupost de l’obra i la normativa més rellevant que cal aplicar en la construcció.
Finalment, l’autor expressa la dificultat de plasmar en un projecte,
malgrat totes les eines actuals en arts gràfiques, la idea mental del
que la projecta. L’espai interior no tan sols es veu, sinó que
se sent. Captar «atmosferes»: un repte per als arquitectes. Però
segur que després de llegir el treball tots estarem d’acord que
l’atmosfera de la casa projectada és tot un luxe.
PARAULES CLAU
Bioclimatització, arquitectura mediterrània, disseny arquitectònic
MATERIALS I REFERÈNCIES
 |