Natàlia Linares Martínez
Què hi ha darrere els bessons bizigòtics o monozigòtics?
RESUM
És ben cert que quan alguna circumstància ens porta a fixar-nos en els bessons, ens sembla que, de cop, el món n’és ple, de bessons. Tanmateix, només aproximadament entre el 3% i el 4% de parts són múltiples al nostre país. Però és difícil passar desapercebut quan es porta un d’aquests voluminosos cotxets, el contingut del qual sol inspirar als altres pares una respectuosa i temorenca admiració envers els progenitors, abocats d’un dia per l’altre a «gaudir» de tan agitada activitat. Després, hi fem una miradeta: són tan tendres, tan macos, tan iguals...
Tan iguals? No sempre!
Bàsicament, hi ha dos tipus de bessons. Els monozigòtics, o univitel•lins, procedeixen de la divisió d’un únic òvul fecundat; per tant, són genèticament idèntics, del mateix sexe i molt similars en el seu aspecte físic.
Els bizigòtics, o bivitel·lins, en canvi, procedeixen de dos òvuls i dos espermatozoides diferents; així, «només» tenen en comú el fet d’haver compartit l’úter de la mare i, malgrat néixer gairebé al mateix temps, es poden assemblar com dos germans nascuts en moments diferents, i tenen la mateixa probabilitat de ser del mateix sexe o de diferent.
La generació de bessons ha estat envoltat de creences i dites d’allò més estrafolàries, que avui ens fan somriure, però molt arrelades a la cultura popular fins fa ben poc.
El treball de recerca comença amb un recorregut per les característiques dels aparells reproductors femení i masculí, el procés de la fecundació i l’embaràs, simple o múltiple, per endinsar-se més endavant en les característiques diferenciadores de la fecundació, embaràs i part múltiple. També s’hi parla del desenvolupament dels bessons durant el primer any de vida i el vincle entre ells. A més, hi ha entrevistes a diferents grups vinculats a l’atractiu món dels bessons, com pediatres, pares de bessons, psicòlegs i psicopedagogs, llevadores i els mateixos bessons.
Quan parlem de parts múltiples, pensem en els bessons. No hem d’oblidar,
però, que més rarament es donen casos de parts de trigèmins,
quadrigèmins o més. Les dades estadístiques que conté
el treball són força exhaustives, i ens mostren, a més
de dades interessants sobre l’increment de parts múltiples els
darrers anys, xifres sobre el nombre d’aquests tipus de parts, molt infreqüents
per altra banda.
PARAULES CLAU
Biologia, fecundació múltiple, reproducció humana
MATERIALS I REFERÈNCIES
 |