Segons el Gran diccionari de la llengua catalana, és
1. “El fet de publicar o de donar per pròpia l'obra literària, científica o artística d'altri.”
2. “Part d'una obra d'altri inserida en la pròpia sense indicació de la font.”
Quan plagiem presentem com a pròpies les idees d’una altra persona. La conseqüència immediata és el robatori intel·lectual però també obstaculitzem els avenços científics (Miguel 2002).
La norma ISO-690 fixa els elements necessaris per identificar els documents i dóna les pautes per a l’estil i l’ordenació de la bibliografia.
Segons l’àrea de coneixement se segueix, per tradició, un estil o un altre. És important ser coherents i seguir sempre el mateix estil de citació dintre d’un treball.
Els estils per citar més coneguts són:
Criteri alfabètic: és el més habitual. L’ordenació es fa lletra per lletra.
Ordenem a partir del primer element de la citació: l’autor.
Si hi ha diverses entrades amb el mateix autor, hem de tenir en compte el segon autor.
Si hi ha diverses obres amb un únic autor, ordenarem cronològicament de la més antiga a la més moderna.
Els documents sense autor s’ordenen a partir del títol obviant els articles inicials.
Criteri cronològic:
Citarem en primer lloc els documents més recents.
Destaquem que estem assabentats de les darrreres novetats publicades sobre el tema investigat.
Criteri temàtic:
En una investigació molt àmplia podem agrupar la bibliografia temàticament per facilitar als lectors que aprofundeixin en un aspecte o un altre.