Maria Vilella Ferré
Premi Maria Josepa Massanés
Arts i Humanitats, i Ciències Socials i Jurídiques
Conseqüències demogràfiques del còlera morbo asiàtic a Reus a la segona meitat del segle XIX
RESUM
Des de l’antiguitat han existit malalties infeccioses que han afectat la humanitat, com la pesta negra, la verola, la rubèola, etc. Ara parlem del coronavirus i encara desconeixem com ens afectarà a mitjà i llarg termini. Al segle xix l’epidèmia per excel·lència va ser el còlera morbo asiàtic, una malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Vibrio cholerae o Vibrio comma, originari d’Àsia.
Per raons de documentació –disponibilitat d’arxius parroquials– i perquè és un tema poc o gens estudiat a Reus, el camp d’investigació del meu treball són les conseqüències demogràfiques del còlera morbo asiàtic a Reus a la segona meitat del segle xix, concretament l’any 1854. La finalitat és arribar a unes conclusions més específiques i sòlides sobre l’afectació demogràfica que va tenir aquesta malaltia a Reus.
Per dur a terme l’anàlisi, he recorregut a fonts primàries de l’Arxiu Municipal de Reus per trobar documentació relacionada amb el còlera. Amb aquesta informació he pogut reconstruir les etapes i accions que hi va haver durant l’epidèmia. Vaig utilitzar les actes de l’Ajuntament de 1854 per veure l’evolució del còlera i les mesures que es van dictaminar, com els fulls volants i els butlletins que es van publicar per informar la població de la situació que es vivia. També he consultat el Llibre d’òbits del fons de l’Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona centrat en la parròquia de Sant Pere Apòstol de Reus, la més important d’aquesta ciutat. He anat prenent nota i tabulant tota la informació dels llibres de registres consultats als arxius per poder elaborar les taules estadístiques i els gràfics pertinents. No només he consultat l’any 1854, sinó que he estudiat des del1852 fins al 1856 per poder fer una comparació i veure la diferència de mortalitat entre els anys.
El còlera és una malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Vibrio cholerae o Vibrio comma, originari d’Àsia. És un habitant natural del medi aquàtic, en particular de les aigües salobres de rius, estuaris i costes.
Es propaga per via fecal-oral, directament de persona a persona o indirectament mitjançant fluids contaminants d’un dipòsit ambiental. En resum, el mitjà de propagació més habitual és l’aigua o aliments contaminants, a més de vòmits i deposicions de persones infectades.
Hi ha escassos estudis sobre l’arribada del còlera morbo asiàtic a Europa i difereixen de les pandèmies que van arrasar la resta del món. No obstant això, es diferencien sis onades de còlera durant el període del segle xix i del segle xx.
La primera que va arribar a Espanya i Catalunya va ser durant la segona pandèmia mundial (1829-1951). Ara bé, el nucli d’aquesta investigació se centra en els efectes del còlera a la ciutat de Reus i, malgrat la falta d’informació de l’arribada de la malaltia al Baix Camp, podem afirmar que es va produir durant la tercera onada (1852-1859).
L’epidèmia colèrica de 1854 va afectar, doncs, la població de Reus. A través de la comparació entre les defuncions del període 1852-1856, s’observa que la mortalitat el 1854 augmenta, cosa que concorda amb el brot de còlera. Estadísticament es pot associar l’alta mortalitat de 1854 amb l’epidèmia mitjançant la prova de khi quadrat.
Si comparem el règim demogràfic antic del segle xix, que es caracteritzava per una alta mortalitat infantil, amb les defuncions durant els anys 1852 a 1856, s’observa que la franja d’edat entre els 0 i els 20 anys va ser la més damnificada. Per tant, i tornant a fer una prova de khi quadrat, que la mortalitat infantil fos la més elevada en els anys estudiats no vol dir que hi hagi una associació entre les defuncions per còlera o per altres causes.
Si ens centrem en les defuncions per sexe l’any 1854, podem observar una elevada mortalitat femenina durant el mes de setembre. Així, doncs, es demostra que el còlera va afectar de forma estadísticament més significativa les dones que els homes a Reus perquè tenien contacte continu amb malalts i l’obligació d’atendre les tasques domèstiques, en especial la neteja.
Igualment, tant l’afectació d’homes com de dones al mes de setembre augmenta en la franja dels 20 als 60 anys. Una possible explicació és que, com que es tractava de la gent treballadora, estava exposada a més risc a causa de les condicions sanitàries del treball i que tenia més mobilitat.
Malgrat que l’estrat social no li importava al còlera, la classe més perjudicada era la baixa (classe més abundant en la societat del segle xix) en concordança amb l’elevat percentatge d’aquesta classe al segle xix a Espanya.
Tot i que l’any 1854 va tenir lloc una epidèmia colèrica a Reus, a l’Arxiu Municipal no hi figuren documents sobre les mesures preventives .De tota manera, es pot remarcar el doctor reusenc Josep Alberich i Cases (1824 - 1878), que va tenir un paper destacat per la publicació del Tratado de galvanoplastia. Instrucción popular acerca del cólera morbo asiático, on es divulgaven les normes d’higiene per fer front a la malaltia.
Durant el 1885 va tenir lloc una altra pandèmia, de la qual figuren les informacions següents: les cartes que l’alcalde de Reus va enviar als metges en què els demanava la seva cooperació; un butlletí titulat Preceptos que deben observarse en épocas de epidemia colèrica, publicat per l’Excm. Ajuntament de Barcelona, perquè les famílies n’estiguessin informades, i butlletins oficials on es tractaven diferents aspectes de la vida pública i sanitària.
Actualment vivim una altra epidèmia mundial, el coronavirus. Les causes i conseqüències són diferents de les del còlera, però hi ha una excepció, una semblança amb les conseqüències demogràfiques perquè s’ha produït una sobremortalitat molt elevada, en especial en persones grans.
Durant la tercera pandèmia mundial, el còlera va arribar a la ciutat de Reus l’any 1854. Com hem vist i analitzat en el treball, va afectar demogràficament la població, però no a tota per igual.
La població femenina va ser la que es va veure més damnificada a causa de la realització de tasques com la neteja i la cura de persones malaltes. No obstant això, l’índex de mortalitat masculina també va ser elevat perquè el còlera perjudicava ambdós sexes. D’altra banda, queda il·lustrat que va afectar amb més intensitat les persones adultes entre 20 i 60 anys, ja que eren les que tenien responsabilitats laborals i més mobilitat. Finalment, com es podia esperar, malgrat que el còlera no va distingir entre classes socials, la classe baixa va ser la que es va veure més perjudicada. No ens ha d’estranyar perquè, a més a més de ser la més nombrosa, era la que tenia menys recursos i era la classe treballadora.
MATERIALS
