Khadija Oulhaj

Premi Maria Helena Maseras
Estudi de Dones i Gènere

L'esperit femení amazic: un principi de vida?



RESUM

El meu treball de recerca, abans de començar la investigació, partia d’una pregunta clau que generaria totes les respostes que aniria trobant pel camí: quin ha estat el paper i la rellevància de la dona amaziga al llarg de la història?

Doncs bé, per començar i per saber de què estem parlant, cal donar una breu definició de què és ser amazic. La paraula amazic , etimològicament, significa ‘home lliure’ i és el terme amb el qual es designen els habitants de l’Àfrica septentrional, des dels deserts d’Egipte a l’oceà Atlàntic, i des de les costes de la Mediterrània a l’interior del Sàhara. Són una ètnia mil·lenària, relíquia del món preislàmic, que ha aconseguit transmetre i mantenir vives la llengua i les tradicions, de generació en generació, malgrat un esdevenir històric complicat.

Històricament, el poble amazic sempre s’ha vist perjudicat per les diverses invasions que ha tingut amb els canvis socials, polítics i culturals que això ha comportat. Però, malgrat tots els intents de voler aniquilar els costums i les tradicions amazigues, aquest poble es va mantenir ferm i sòlid davant de qualsevol invasió, fins a l’ingrés dels califats àrabs provinents de l’Orient i l’entrada de la religió islàmica, en mans d’homes. Les tribus amazigues es van oposar a les noves institucions i a les noves organitzacions socials, però a mesura que va anar passant el temps va ser inevitable la penetració de l’integrisme islàmic i l’arabització de molts amazics.

Aquest poble, que ha sobreviscut a tota conquesta i ha estat sotmès al llarg de la seva història, té una identitat pròpia, amb una cultura molt variada i diversa, sense un patró a seguir entre les diferents ètnies. Amb tot, comparteix unes certes característiques com ara el fort lligam amb la natura, la indumentària tradicional plena de color i de vida, la música amb poemes que ofereixen esplèndides melodies, amb missatges subliminars, i els instruments, tots fets de manera artesanal. Aquestes peculiaritats i la seva pervivència intacta no són les que només donen el signe identitari a aquest poble, ja que a diferència d’altres, aquesta és una cultura matriarcal. El paper rellevant de la dona és imprescindible per a l’avanç de la societat amaziga; val a dir que la dona és el pilar bàsic de la cultura i de la tradició, fins al punt que la seva presència esdevé necessària en tots els àmbits.

Sabem, doncs, que la dona amaziga, encara que des del nostre present ens pugui semblar impossible, ha estat i és un principi de vida. Ella ha estat qui ha conservat i ha protegit unes formes de vida pròpies i identitàries. I aquest fet deixa de ser inusual quan, a partir d'aquest treball de recerca, entenem que, de fet, la cultura amaziga és matrilineal i matriarcal, i que la dona hi ocupa funcions que en altres cultures no li són pròpies.

En el marc pràctic de la recerca, he dut a terme entrevistes a dones d’origen amazic implicades directament en el tema, en contextos diferents: el primer grup entrevistat es troba format per dones amazigues que viuen a Catalunya, mentre que el segon són dones que són al Marroc. La principal conclusió és que la dona amaziga es trobava silenciada, sense cap mena de recursos per afrontar les desigualtats i les injustícies que patia fins que ha decidit prendre el timó de la seva pròpia vida, decidir per ella mateixa i recuperar la importància que ha tingut al llarg de la història. Diverses causes han estat les que han fet minvar el paper i el rol tan essencial que tenia la dona amaziga dins del context social, cultural i polític, però poden ser englobades dins d’aquests aspectes:

  1. El fenomen de la migració: l’emigració, a meitat del segle xx de la població del nord del Marroc, va produir l’arribada de les dones amazigues, la majoria d’elles analfabetes i sense cap mena de coneixements, a nous territoris desconeguts. Això va provocar la seva inactivitat i la seva absoluta dependència de l’home. Tot i així, aquest fet està canviant amb les noves generacions filials.
  2. La modernització social i la urbanització:  la desigualtat d’oportunitats i el difícil accés de la dona amaziga als àmbits més actius li donen un estatus social molt baix que li provoca invisibilitat, perquè té dificultats per fer-se veure malgrat la seva importància.
  3. La islamització i l’arabització: amb la irrupció de les dinasties orientals i l’arribada de la religió islàmica durant el segle vii es va produir un desordre social que va beneficiar les lleis islàmiques, totalment diferents de les lleis tribals dels pobles amazics que havien prevalgut fins aleshores. Els àrabs van sotmetre el poble amazic sota les seves normes, van estimular la davallada de la participació social de la dona i van minvar la llibertat en què havia viscut fins llavors.
  4. L’aïllament geogràfic i la marginació social: la marginació que ha patit la cultura amaziga, la majoria de vegades per part dels estats àrabs, ha portat a l’aïllament del poble amazic entre les regions desèrtiques i muntanyoses, fet que dificulta encara més l’accés al marc educatiu de la seva població, sobretot del sector femení, ja que la majoria de les dones són analfabetes i això les fa dependents d’una figura masculina per fer-se càrrec de tots els afers públics. Això comporta que qualsevol acte de reivindicació topi amb les normes socials que confinen les dones a l’àmbit estrictament domèstic, sense oblidar també les injustícies socials, les interpretacions masclistes de l’integrisme islàmic i el patriarcat social.

A tall de recapitulació, la dona amaziga ha anat forjant la seva identitat per mitjà de les seves pròpies decisions, deixant empremtes amb el pas del temps. Malgrat tots els greus canvis que ha patit, a hores d’ara s’aixeca de nou per tornar a tenir entre les mans la seva tan anhelada independència, reivindicant novament els seus drets i els del seu poble. Actualment en la visibilitat, en la recerca de suport, en la reivindicació de l’alliberament del poble amazic, les dones tenen un paper principal. I encara cal destacar-ne la seva funció més rellevant: la representació del moviment i la visibilització del patiment i de l’aïllament del seu poble.

 

MATERIALS

 

Tornar a Guanyadors 2020