Mar Rodríguez Moreno
Premi Eduard Saavedra
Ciències, Enginyeries i Arquitectura
Més enllà del que tenim
RESUM
Les pròtesis sempre m'han cridat l'atenció per motius molt diferents. Vaig plantejar-me diversos dubtes, als quals necessitava donar una resposta, i quin millor moment per resoldre’ls que amb un treball de les característiques que exigeix un TDR.
Tot va sorgir d'una idea principal de contribuir al medi ambient i d'ajudar alhora persones o familiars que tinguessin algun tipus de discapacitat física.
Així va ser com em vaig endinsar en el meravellós món de l'enginyeria: gens fàcil, però molt satisfactori.
El plantejament no va ser senzill. No coneixia persones relacionades amb aquest camp, però el desig futur d'estudiar alguna branca d’aquesta tipologia i el gran interès que tenia em van demostrar que amb esforç i ganes es pot arribar allà on et proposis, tot i que inicialment sembli impossible.
Volia ajudar la gent en el seu dia a dia, proporcionant als més desfavorits la possibilitat de generar un membre a preus molt reduïts, així com fabricar la pròtesi d'alguna manera en què la impressió 3D i el plàstic que s'utilitzés no contribuïssin a agreujar el medi ambient.
Sempre havia estat molt interessada en els animals marins. Diàriament veiem que una de les causes principals de la mortalitat és la presència de plàstic al mar. Per aquest motiu, vaig fer una recerca per demostrar-ne possibles utilitats i alternatives.
Vaig ajuntar tots els meus propòsits i interessos i el resultat va ser la construcció d'un prototip d'una pròtesi mioelèctrica, que funciona per estímuls musculars captats per elèctrodes. Aquests elements transmeten els impulsos musculars a uns motors que mitjançant unes cordes permeten que els dits d'una pròtesi, inicialment impresa en una màquina 3D, es moguin. Vaig estudiar possibles formes de reutilització o reciclatge del plàstic que vaig emprar per fer la pròtesi, i vaig arribar a la conclusió que el politereftalat d'etilè era el material més adequat per fabricar-la.
Per poder atorgar més accessibilitat al producte, vaig crear una graella informativa amb textos instructius, amb la finalitat de donar a conèixer l’existència de diverses tipologies de pròtesis i el funcionament a una població sense coneixements previs.
De la mateixa forma, vaig confeccionar una pàgina web (https://marrodriguez3.wixsite.com/website) amb vídeos i textos explicatius sobre com es construeix una pròtesi i llocs on es poden aconseguir els materials a preus relativament econòmics. També vaig van obrir comptes a les xarxes socials (Instagram, Facebook i Twitter) perquè fossin més accessible als usuaris i poder promoure projectes de màrqueting.
Vaig fer diverses enquestes a la població, que van aportar una visió molt important en la recerca, ja que vaig poder comprovar de primera mà els pensaments de diversos sectors de la societat que desconeixen totalment la temàtica escollida. Aquestes respostes es van reflectir en un seguit de gràfics on es van poder comprovar amb detall els temes estudiats.
També vaig fer entrevistes a persones expertes en la temàtica, i a un pacient afectat, usuari de pròtesis. D'aquestes entrevistes, vaig extreure informació molt rellevant sobre aspectes tècnics que va incidir molt favorablement la recerca.
Com a resultat, vaig observar que la majoria de pròtesis fetes de plàstic no són reciclables. Vaig investigar dues tipologies de plàstics anomenats PET i PLA per escollir el més convenient per realitzar el prototip. Finalment es va fabricar amb PLA (plàstic biodegradable), ja que vaig arribar a la conclusió que, encara que no es pogués reciclar, a la llarga acabaria sent millor per al medi ambient, perquè no deixa rastre.
També vaig poder comprovar que els preus de les pròtesis són molt elevats i la majoria de la gent pensa que són bastant més econòmics.
El disseny de l'autonomia de l'aparell va ser una feina complicada. Si hi hagués afegit elèctrodes diferents que controlessin els dits de forma separada, tindríem moviments independents, però vaig decidir que no fos així, ja que se sortia completament del pressupost, i vaig pensar que amb el moviment de pinça era suficient. Com a conseqüència, només podia fer dos únics moviments de la mà, contracció i relaxació. A més, el procés de construcció va ser força complicat, ja que la majoria de productes venien de països estrangers, tardaven molt i podien arribar defectuosos.
Trobo que aquest treball em va ajudar molt a madurar com a persona i com a estudiant. Abans de començar, sabia que el tema escollit no era fàcil de tractar, però, tot i no tenir-ho tot a favor meu, vaig aconseguir treure tots els resultats esperats.
Una de les parts que més va enriquir els meus coneixements sobre aquest àmbit va ser el fet de poder entrevistar cara a cara metges que treballen molt a prop de tots els pacients que pateixen alguna amputació. Realment, els podia veure a les cares el plaer que els produïa poder parlar sobre el seu treball. Va ser un aspecte que em va emocionar, perquè potser, en un futur, em trobo en una situació semblant. Vaig poder concloure que cada vegada hi ha més demanda, i que avui en dia les operacions de pròtesis internes són molt menys perilloses que anys enrere, ja que es duen a terme amb més freqüència.
Respecte a l'entrevista que vaig fer amb l'afectada, puc confirmar que va fer-me reflexionar sobre temes que potser no hi acostumem a pensar. Mai ens adonem de què tenim fins que ho perdem, i per aquest motiu vaig decidir el títol del treball. Vaig reflexionar sobre temes com l'acceptació de la societat que tenen les persones amputades o els canvis de vida que han de fer per adaptar-se al seu nou estil.
Els resultats de les enquestes van ser els esperats, tot i que, com a conclusió, va haver-hi una dada que em va sorprendre: la majoria de gent pensa que en l'àmbit de l'enginyeria i robòtica anem molt més avançats del que realment estem.
Poder treballar amb un tema tan versàtil com aquest i tan emocionant va ser un autèntic repte, i puc garantir que l’elecció del tema de recerca va marcar sense dubte el meu futur professional.
MATERIALS
