Rita Andreu Sans
Premi Rafael Battestini
Medicina, Ciències de la Salut i de la Vida
Antibiòtics, una mort anunciada? Estudi sobre l'efecte bactericida de l'all, del romaní i de la farigola
RESUM
El treball té dues parts. La primera, teòrica, comença amb una breu introducció sobre els bacteris i la seva classificació. Després, s'ocupa també breument dels antibiòtics, de com actuen i de quins tipus d'antibiòtics hi ha. En tercer lloc, es parla de la resistència bacteriana i dels tipus i mecanismes de resistència i, després, s'encara el problema de salut pública que representa la resistència als antibiòtics (RA) i de com afronten el problema les autoritats sanitàries, des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) fins a les comunitats autònomes com ara Catalunya, a més de la UE i els estats com ara l'espanyol. També recull totes les línies d'investigació sobre RA de què es va tenir notícia durant l'elaboració del treball i les respostes als dubtes que es van generar per part de professionals que toquen aquest camp.
Es constata que les autoritats sanitàries de tots els nivells comparteixen el mateix punt de vista sobre les causes del problema i sobre què es pot i s'ha de fer en l'àmbit individual, agropecuari o hospitalari. Ningú no qüestiona que el mal ús i l'abús que s'ha fet dels antibiòtics és una de les causes de l'RA, que cal allargar la vida dels antibiòtics de què es disposa, que cal disposar de xarxes de recollida d'informació sobre l'RA, que cal educar i sensibilitzar la població, però hi ha un aspecte, el de la recerca per trobar alternatives, que l'OMS considera prioritari, que no sembla que s'hagi encarat amb prou voluntat. No hi ha un incentiu econòmic perquè les farmacèutiques investiguin en nous antibiòtics, perquè el tractament sol ser de durada curta i a les farmacèutiques els resulta més rendible invertir en malalties cròniques. A més, un dels aspectes que fa més necessària la recerca en nous antibiòtics, o en alternatives als antibiòtics, té a veure amb el fet que els bacteris acabarien sent resistents als antibiòtics existents encara que mai s'hagués fet un mal ús d'aquests medicaments.
Com que no tinc capacitat d'avaluar les línies d'investigació trobades i m'estranya que les autoritats parlin tant del mal ús dels antibiòtics mentre tot indica que aquests medicaments sempre han tingut els dies comptats (d'aquí el títol que té el treball), tant si se'n fa mal ús com si no, vaig acudir a professionals que investiguen sobre l'RA o que s'hi han d'enfrontar i els vaig plantejar preguntes sobre l'actuació de les autoritats sanitàries davant de l'RA i sobre les línies d'investigació obertes per gestionar el problema.
En les respostes no sobresurt una línia d'investigació guanyadora, ja que els professionals consultats n'assenyalen més d'una. Sobre el fet que les autoritats sanitàries de tots els àmbits posin l'accent en el bon ús dels antibiòtics, aquesta manera d'actuar també és refermada pels consultats, tot i que pensin que els antibiòtics estaven destinats a perdre eficàcia, perquè permet guanyar temps en la guerra contra els bacteris a l'espera de trobar-los una alternativa o descobrir-ne de nous.
A la segona part del treball, la part pràctica, els objectius van consistir, primer, a aprendre a fer antibiogrames; segon, a estudiar l'activitat bactericida dels anomenats antibiòtics naturals, en concret de tres productes d'origen vegetal (all, farigola i romaní), als quals s'atribueixen propietats bactericides (l'efectivitat d'aquests tres productes s'estudia tant en forma concentrada com diluïda enfront de tres soques diferents de dos bacteris: Escherichia coli i Staphylococcus aureus), i, tercer, a comparar l'activitat bactericida d'aquestes substàncies naturals amb l'activitat bactericida dels antibiòtics.
Constato que l'all té efectes bactericides potents enfront de l'Staphylococcus aureus i molt discrets enfront de l'Escherichia coli. La farigola mostra efectes bactericides considerables enfront dels dos bacteris i el romaní no té efectes bactericides.
D'altra banda, en comparar els diàmetres dels halos d'inhibició obtinguts amb les substàncies naturals estudiades amb els obtinguts amb els dels antibiòtics, puc afirmar que, almenys en experiments in vitro, enfront de l'Escherichia coli, l'all concentrat té menys poder bactericida que molts dels antibiòtics als quals les tres soques són sensibles i que la farigola concentrada és tan bactericida com aquests antibiòtics.
Així mateix, en l'Staphylococcus aureus, comparant els diàmetres dels halos d'inhibició de les substàncies naturals amb els dels antibiòtics, puc afirmar que, almenys en experiments in vitro, l'all concentrat és molt més bactericida que qualsevol dels antibiòtics citats, mentre que la farigola concentrada mostra efectes bactericides similars als de molts antibiòtics.
Cal remarcar, però, que el fet que aquestes substàncies exhibeixin in vitro un poder bactericida important no vol dir pas que funcionarien a la pràctica clínica. Per demostrar que també funcionen a la pràctica, s'haurien de sotmetre a estudis farmacològics per estudiar les vies d'administració, d'eliminació, les dosis, així com a estudis per determinar-ne la toxicitat a les dosis terapèutiques. De fet, moltes molècules que es demostren bactericides posteriorment no passen aquests controls.
Un altre resultat important observat en aquest estudi és que aquestes substàncies exerceixen un poder bactericida molt similar enfront de les tres soques de l'Escherichia coli, mentre que els antibiòtics es comporten de manera molt diferent en cada una de les soques. El mateix fenomen s'observa amb l'Staphylococcus aureus. D'aquí pot deduir-se que les substàncies bactericides naturals actuen per mecanismes molt diferents que els dels antibiòtics. Amb això, es podria formular la hipòtesi que, consegüentment, els mecanismes de resistència dels bacteris enfront d'aquestes substàncies haurien de ser diferents que els dels antibiòtics i que potser als bacteris els seria molt més difícil fer-se resistents a aquestes substàncies.
En conclusió, quan sovint es troben afirmacions que consideren moltes substàncies, generalment d'origen vegetal, “antibiòtics naturals”, com ara, a part de les tres estudiades, la mel, l'àloe, la llimona, la ceba, l'orenga o el gingebre, cal considerar-les amb prudència, ja que, tal com s'ha demostrat, no totes les substàncies tenen el mateix potencial bactericida, sinó que hi ha molta diferència entre elles. A més, i tal com també s'ha demostrat en aquest estudi, el poder bactericida depèn molt de la concentració de la substància, perquè una mateixa substància exerceix un poder bactericida diferent enfront de diversos bacteris i també perquè farien falta estudis per determinar exactament a quines dosis exercirien aquest potencial bactericida i si aquestes dosis serien assumibles pel cos humà.
MATERIALS
