Maria Altès Granados
Premi Maria Josepa Massanés
Arts i Humanitats, i Ciències Socials i Jurídiques
Coneixes el patrimoni romà d’Alcover?
RESUM
“Coneixes el patrimoni romà d’Alcover?” és un treball de recerca que neix amb l’objectiu de descobrir el grau de coneixement del patrimoni entre els habitants d’Alcover i les persones que visiten habitualment el poble (per qüestions de feina, estudis, etc.).
L’estudi s’enfoca en el patrimoni romà, però pot adaptar-se a altres àmbits i indrets. La hipòtesi inicial, en el moment de fer el treball, és que hi ha un desconeixement del patrimoni romà per part dels mateixos alcoverencs/enques. En confirmar aquesta hipòtesis, es planteja buscar la millor manera o proposta per solucionar el desconeixement actual dels jaciments romans d’Alcover per tal de preservar-los i difondre’ls, com a signe identitari de tots els ciutadans.
El treball té dues parts diferenciades: en la primera part, s’ha resolt —amb una enquesta— la hipòtesi inicial sobre el coneixement o desconeixement del patrimoni local per part dels alcoverencs/enques. L’enquesta ha proporcionat uns resultats rotunds, sense marge de dubte: el patrimoni romà no és conegut pels habitants del poble d’Alcover. No només això, sinó que també es desconeixen conceptes com l’ager Tarraconensis, per la qual cosa la conclusió general que es pot extreure és que els habitants d’Alcover no coneixen ni el seu patrimoni romà ni tampoc molta part de la seva història. Tot i això, els habitants del poble coneixen l’existència de l’Alcoveria brevis i dels diferents fòssils d’època triàsica que formen part d’una de les exposicions del Museu d’Alcover. Aquesta realitat ens exposa que, tot i que majoritàriament els habitants només són coneixedors del patrimoni amb el qual conviuen de forma activa, coneixen el patrimoni fòssil del poble. Això és gràcies a la gran tasca de difusió del Museu d’Alcover i ens mostra el gran abast i radi d’influència que pot arribar a tenir. Tots els enquestats, independentment de la seva edat, expliquen que han visitat diferents elements del patrimoni cultural de fora del municipi. Aquest darrer punt ens mostra la desvaloració de la història i el patrimoni local en comparació amb el nacional, situació molt recurrent dins la nostra societat actualment. El 98,4 % dels enquestats estaria interessat a conèixer el patrimoni romà, ja que considera la història un factor clau per conèixer millor Alcover. Així, doncs, el patrimoni del passat ha de servir per valorar el present establint lligams i relacions amb el moment actual i la identitat d’Alcover.
En la segona part del treball, s’han ideat diferents propostes de difusió per donar a conèixer el patrimoni romà del poble. Per difondre els jaciments, el pas previ era dur a terme una investigació dels diferents jaciments romans del poble, catalogar-los i entrevistar experts del món de la gestió i difusió patrimonial i arqueòlegs molt vinculats amb Alcover i la seva història per tenir un bon marc teòric en què basar-nos: Marta Fontanals, arqueòloga especialitzada en transferència del coneixement; Josep Maria Vergès, arqueòleg especialitzat en tecnologia lítica prehistòrica, i Josep Francesc Roig, arqueòleg especialitzat en època romana i que ha excavat en jaciments com el del Vila-sec i el del Camí del Molí. També va entrevistar-se Ester Magriñá, directora del Museu d’Alcover, i el regidor de Cultura d’Alcover, Josep Maria Girona.
En aquest punt, van idear-se tot un seguit de propostes per difondre el patrimoni romà d’Alcover, però aquestes perdrien valor si no es poguessin adaptar a altres indrets i contextos. Així, doncs, són unes propostes transversals, ja que cal fer treballs locals, però no localistes, com va dir Josep Francesc en l’entrevista.
Una de les propostes que es planteja després de la recerca és un canvi en el sistema educatiu, en l’assignatura d’història. S’exposa que seria un bon recurs utilitzar el patrimoni local (no només el romà, sinó en general) per explicar el temari de l’assignatura d’història.
En aquest treball s’ha dissenyat una unitat didàctica per als alumnes de primer de l’ESO. També s’idea un mapa dels diferents jaciments per visualitzar com podria ser el terme en època romana, que també serà un bon suport visual en el moment de difondre el patrimoni a totes les edats. Una altra forma de difusió és col·laborant activament amb el Museu d’Alcover, i a partir de la realització d’aquest treball de recerca han sorgit col·laboracions amb aquest museu per iniciar nous projectes i ajudar en la difusió del patrimoni.
Una altra proposta és la realització de xerrades o presentacions adreçades a diferents grups, ja que el coneixement del patrimoni des de ben petits hauria de servir per inculcar aquest sentiment de pertinença amb el mateix municipi, el seu patrimoni i la seva història, però convé que posteriorment es vagi consolidant a través de xerrades a les principals institucions educatives del poble (escola d’adults, ESO i primària) per arribar i adreçar-se correctament a les diferents etapes. Actualment, ja es fan algunes xerrades, però només als museus, i, segons els arqueòlegs entrevistats per a aquest treball, Josep Maria Vergès i Marta Fontanals, “les formes tradicionals de difusió no funcionen, ja que només hi va la gent que hi està interessada de base”. Per tant, les xerrades s’han d’adaptar a les necessitats i característiques dels diferents grups. En aquest treball s’ha creat una proposta de presentació per a un grup d’estudiants de l’ESO.
També es proposa la creació d’una xarxa amb tots els museus municipals dels pobles que integraven l’ager Tarraconensis. D’aquesta forma, s’aconseguiria un doble propòsit: d’una banda, unir esforços i recursos econòmics i de personal i, de l’altra, ser un incentiu turístic més potent i amb més projecció de cara, d’entrada, al turisme intern de Catalunya. La darrera proposta era la mescla entre la difusió i la gastronomia amb unes postres típiques d’Alcover, però al final no va ser possible fer-la realitat.
Finalment, amb tota la recerca feta es pot concloure que actualment no es valora prou el patrimoni romà al poble, ja que no es coneix. Aquest desconeixement general del patrimoni no és una cosa per prendre’s a la lleugera i és necessari actuar. No és una tasca ràpida ni senzilla, tot al contrari. Cal utilitzar totes les eines que hi ha de forma tan creativa com sigui possible. La creativitat és la clau de la difusió avui dia, ja que les formes tradicionals no acaben de funcionar, com mostren els resultats generals; la gent no coneix la història que l’envolta ni n’entén el valor. És feina de tots interessar-nos per conèixer i difondre el patrimoni, així com donar eines perquè s’entengui que és valuós i important, i cal prendre’s aquesta tasca de forma molt seriosa. El coneixement és poder, perquè és el responsable del pensament crític i de la contínua evolució humana, i cal incitar a aprendre i estimular la curiositat.
MATERIALS
