Anna Añez de Molina
La diabetes mellitus tipus 1 a l'escola. Implicació dels docents de la ciutat de Tarragona en l'atenció als nens diabètics escolaritzats
RESUM
La diabetis mellitus tipus I és la segona malaltia crònica més freqüent en edat pediàtrica. A Catalunya cada any es diagnostiquen 120-130 casos de DMI amb edats entre els 0 i els 14 anys i al voltant de 150 amb edats entre els 15 i els 29 anys. Des de fa uns anys, diverses institucions han manifestat la necessitat que els centres educatius i el personal docent de Catalunya i de tot l'Estat espanyol prenguin part en la important tasca de garantir la seguretat dels nens amb diabetis a les escoles. Sembla necessari augmentar els coneixements dels professors, prendre mesures de prevenció de caràcter institucional davant les possibles complicacions que es puguin presentar durant l'escolarització d'aquests nens i conscienciar la comunitat escolar envers la malaltia. Aquests aspectes, sens dubte, afavoriran la integració de l'infant entre els seus companys de classe, una qüestió vital per al desenvolupament psicològic del nen. No obstant això, sembla que hi ha reticències, per part d'alguns professors, a atendre i realitzar els tractaments que l'infant amb diabetis necessita.
Els objectius d'aquest treball van ser: conèixer la preparació dels centres d'ensenyança de la ciutat de Tarragona en relació amb l'escolarització del nen diabètic, determinar el grau de coneixement dels professors sobre la malaltia i la seva actitud envers l'atenció al nen diabètic tant en el tractament ordinari com en cas de complicació diabètica i, finalment, elaborar una presentació audiovisual amb informació clara i esquemàtica, de la malaltia per als professors.
Metodologia: Per donar resposta als objectius plantejats, es va dissenyar un estudi observacional, descriptiu i transversal. En un inici, es va realitzar una exhaustiva recerca bibliogràfica en llibres i bases de dades, per tal de conèixer a fons la malaltia i per trobar articles publicats de diabetis a l'escola. Per recollir les dades, es van realitzar una sèrie d'entrevistes a responsables dels centres educatius de Tarragona que van donar el consentiment a participar en l'estudi. Se'ls van realitzar preguntes sobre la situació del centre quant a material, implantació de protocols i/o preparació del personal envers la malaltia. Aquests responsables eren, també, els encarregats de fer arribar l'enllaç d'un qüestionari en línia als professors del centre, amb preguntes relacionades amb el coneixement de la malaltia i el seu grau d´implicació davant l'atenció d'aquests nens. Hi van participar 16 col·legis/instituts i, d'aquests, un total de 109 professors van contestar l'enquesta en línia (de les 614 enquestes enviades).
Obtinguts els resultats se'n va realitzar una estadística descriptiva i es van establir correlacions entre diferents variables: l'edat, el gènere, l'especialitat, tenir familiars diabètics, i haver rebut informació sobre la malaltia amb el grau de coneixement i la voluntat davant l'atenció a aquests nens, entre d'altres, per veure quins factors hi influïen, a banda d'estudiar els aspectes de manera independent. Per les representacions gràfiques es van utilitzar diagrames de sectors, de barres, de caixes i histogrames. Les dades de les enquestes es van tractar de manera anònima.
Resultats: Els 28 alumnes diabètics detectats en l'àmbit d'aquest estudi, es concentraven en 6 dels 16 centres participants. La meitat dels centres amb alumnes diabètics comptaven amb un protocol i amb personal de referència amb coneixements en diabetis. El 29% dels professors van mostrar coneixements suficients per atendre, en cas que fos necessari, un infant amb diabetis. El fet de rebre informació en diabetis es va mostrar eficient per millorar el grau de coneixement dels professors.
Els resultats també van mostrar que a més coneixement i/o experiències amb nens diabètics prèvies, augmentava la voluntat d'implicar-se en l'atenció a aquests nens. El grau d'implicació dels professors enquestats es va manifestar amb els següents resultats: el 51% estarien disposats a accedir a realitzar un injecció diària al nen, si fos necessari; el 63% a tenir sota la seva responsabilitat un infant diabètic en excursions escolars, i el 55% actuarien en cas de complicació diabètica lleu o severa.
Finalment, com a resposta a l'últim objectiu, es va elaborar un material educatiu per als professors en format PowerPoint d'acord amb les mancances que havien mostrat en les enquestes. També es va elaborar una fitxa en Word per registrar els alumnes amb diabetis escolaritzats als centres. Tot aquest material es va posar a disposició dels centres.
Conclusions: Els resultats mostren que molts professors no volen assumir responsabilitats, potser perquè no coneixen la senzillesa d'aquestes actuacions, no saben que és vital la seva implicació envers les complicacions agudes i/o no coneixen l'existència d'una autorització que signen els pares a partir de la qual els eximeixen de qualsevol problema derivat d'aquestes actuacions.
Cal millorar la preparació de les escoles, elaborant protocols d'actuació consensuats entre els metges/infermers de referència, el personal docent i les famílies implicades. Caldria, també, oferir xerrades i tallers educatius en termes de diabetis per als professors, per afavorir-ne la implicació en l'atenció a aquests nens.
MATERIALS
