Salicilats

Comparteixen com a nucli fonamental l'àcid salicílic. Els salicilats utilitzats en terapèutica són productes de síntesi, en forma d'èsters o sals d'aquest àcid. Hi ha unes 10 molècules diferents, la més important potser és l'àcid acetilsalicílic (AAS) i l'acetilsalicilat de lisina, una sal soluble que es pot administrar via parenteral.

Existeixen en diverses preparacions galèniques: comprimits, formulacions tamponades-efervescents, que són més solubles i per tant s'augmenta la velocitat d'absorciói es minimitza la irritació gàstrica. Contenen AAS, àcid cítric i bicarbonat sòdic, en aigua es llibera CO2 que produeix efervescència i desintegra la tableta, el citrat i el bicarbonat fixen el pH entre 5,5-6,5. També hi ha formulacions d'alliberament controlat per reduir la irritació gàstrica, prolongar el temps d'absorció i la durada de l'efecte. Són tècniques de microencapsulació de cristalls d'AAS en etilcel.lulosa; l'AAS es llibera al budell prim on s'absorbeix més lentament. [Fig. 26]

Àcid acetilsalicílic

Accions

Analgèsic i antitèrmic a les dosis de 500-1000 mg. (dosis intermitges i consum puntual). Antiinflamatori a dosis més altes (5-6 g/dia) (dosis altes i consum crònic).

També és uricosúric (­ àcid úric en orina) a dosis altes (>5g/dia), però a dosis baixes (1-2 g/dia) inhibeix la secreció d'àcid úric en el túbul renal.

També és antiagregant plaquetari (a dosis més baixes 60-200 mg/dia) (dosis baixes i consum crònic).

A les dosis utilitzades habitualment no interfereix en procesos metabòlic, però en el límit superior de les dosis utilitzades a l'artritis reumatoidea, pot provocar depleció del glucògen hepàtic, hiperglicèmia i glucosuria.

A concentracions altes estimula el centre respiratori: augmenta la ventilació, disminueix la PCO2 i per tant s'afavoreix l'alcalosi respiratòria; per compensar s'elimina més bicarbonat pel ronyó.

Indicacions

1.- És útil en dolors no viscerals de baixa o mitjana intensitat, (neuralgies, cefalees, dolors dentals, otitis, sinusitis, migranyes) a vegades una sola dosis és suficient, sinó es poden administrar 500-1000 mg/6hores; en dolors postoperatoris o postpart, es pot administrar l'acetilsalicilat de lisina via parenteral.

2.- A la dismenorrea perquè estan implicades les PG, encara que són més eficaços els derivats del àcid propiònic.

3.- Com a antirreumàtic (encara que actualment es prefereixen altres AINE amb menys efectes adversos). És eficaç a l'artritis reumatoidea, osteoartrosi, tendinitis, bursitis, etc.

4.- En la prevenció de l'angina de pit i l'infart agut de miocardi, i també desprès de cirurgia ortopèdica o coronària, per l'efecte antiagregant plaquetari.

5.- En les primeres etapes del dolor cancerós, desprès ja s'associa a codeïna i finalment ja es passa a la morfina (OMS). Són d'elecció en qualsevol moment del procés cancerós en que apareixin dolors per metàstasis òssies.

6.- Per a la febre.

Farmacocinètica

S'absorbeix a l'estòmac i al duodé; millor les formes efervescents. L'aliment redueix l'absorció però evita la irritació gàstrica. Per via parenteral evitem la metabolització de 1r pas al fetge però no evitem les molèsties gàstriques. L'absorció rectal és més lenta i irregular.
Difon bé a tots els teixits fins i tot al líquid sinovial i a la llet materna.
S'elimina per l'orina (millor a pH alcalí).

Reaccions adverses

GI: Irritació gàstrica per inhibició de la PGE-2 que protegeix la mucosa, pot acabar ulcerant la mucosa i provocant hemorràgies.

Renals: l'ús abusiu i crònic acaba en necrosi renal. S'ha de vigilar per diagnosticar correctament si la causa és l'AAS i suprimir-lo, ja que aquesta necrosi pot degenerar en un carcinoma.

Hipersensibilitat: erupcions, rinitis, asma.

S'ha d'evitar durant l'últim trimestre d'embaràs, ja que hi ha risc d'hemorràgies maternes o fetals, gestacions prolongades o mort i lesions en el fetus.

Intoxicació aguda o crònica per salicilats (salicilisme): s'observen efectes sobre SNC, transtors de l'audició, soroll a l'oïda, cefalea, vertigen, somnolència, sudoració, hipertermia.

Si la intoxicació és greu es pot arribar al coma i a la depressió respiratòria. Dosi tòxica > o = 100 mg/kg = 6g/60 Kg = 12 comprimits.
Dosi letal > 400mg/kg = 48 comprimits.

El tractament de la intoxicació requereix un rentat d'estómac, aplicar carbó actiu, corregir la deshidratació i provocar una diürèsi forçada alcalina. En cas de concentracions plasmàtiques molt elevades es pot fer una hemodiàlisi, administrar sang i vitamina K per tractar l'hemorràgia.

Contraindicacions

En pacients amb predisposició a les hemorràgies o amb tractament anticoagulant; tampoc en asmàtics, amb úlcera gastroduodenal o amb antecedents d'al·lèrgia al AAS.

En nens i adolescents amb febre provocada per infeccions víriques, l'ús d'AAS s'ha relacionat amb el desenvolupament de la síndrome de Reye, una encefalopatia aguda que provoca degeneració grassa del fetge i disfuncions mitocondrials. L'elevada mortalitat associada a aquesta síndrome (20-40%) desaconsella l'ús d'AAS en aquests pacients.
[Fig. 27]

Interaccions

- Els salicilats poden desplaçar a altres fàrmacs de la seva unió a les proteïnes plasmàtiques, per exemple a anticoagulants orals (hemorràgies), antidiabètics orals (hipoglucèmia), o metotrexat (aumenta la seva toxicitat).

- Les substàncies que alcalinitzen l'orina (antiàcids), provoquen un augment de l'excreció dels salicilats; mentre que les que l'acidifiquen (clorur amònic, àcid ascòrbic) produeixen l'efecte contrari.

- L'aliment pot retrasar l'absorció, cosa important quan es necessita una analgèsia ràpida.

- Les preparacions tamponades d'aspirina retrasen l'absorció oral de fàrmacs bàsics, per tant s'han d'administrar amb 2-6 hores de diferència.

- S'ha d'evitar administrar-lo simultàniament amb altres fàrmacs ototòxics (vancomicina) perquè es potencia l'acció ototòxica.

- No es recomenable administrar AAS i fàrmacs per tractar la gota (probenecid, sulfinpirazona) perquè les dosis d'AAS més baixes de 5g/dia inhibeixen l'eliminació de l'àcid úric que provoquen els altres fàrmacs.
[Fig. 28]