Antiinflamatoris no esteroidals (AINEs)

La inflamació és a vegades un mecanisme de defensa enfront d'infeccions, cossos extranys, lesions traumàtiques als teixits, interaccions antígen-anticós etc.; en aquest sentit s'ha d'interpretar com un procès util i desitjable.
Hi ha, però, circumstàncies patològiques on la inflamació és un procès primari que no compleix un paper defensiu, sinó que provoca una lesió en els teixits que poden patir danys importants i a vegades irreparables. En aquests casos s'ha de suprimir la inflamació.

La resposta inflamatoria es divideix en tres fases:
- fase aguda, amb vasodilatació local i augment de la permeabilitat capilar,
- fase subaguda, on hi ha existeix infliltrat de leucòcits i cèl.lules fagocitàries,
- fase crònica, quan hi ha signes de degeneració i fibrosis dels teixits afectats.

El nombre de cèl.lules tissulars (endotelials, mastòcits i macròfags) i sanguínies (leucòcits i plaquetes) i mediadors químics (factors del complement, eicosanoides, factors activadors de plaquetes, histamina) que intervenen en la inflamació és molt ampli i variable.

Prostaciclina = PGI₂ (antiagregant plaquetari, antagonista del TXA₂).

Complement: globulines del sèrum relacionades amb la immunitat. Activant la fagocitosi i lisen les cèl·lules antigèniques.

Les malalties que més freqüentment donen inflamacions d'aquest tipus són las del sistema musculoesquelètic. Quan la inflamació dura molt de temps pot afectar greument a les articulacions i a altres estructures, la qual cosa augmenta el dolor i hi ha impossibilitat de funcionament en les fases agudes.

Les més importants són la febre reumàtica ( reumatisme poliarticular agut) que pot afectar greument a les vàlvules cardíaques, l'artritis reumatoide ( poliartritis crònica progresiva) i l'espondilitis anquilopoètica (inflamació vertebral); ambdues poden produir alteracions articulars molts importants.

Hi ha 3 gups de fàrmacs amb poder antiinflamatori: els glucocorticoides que probablement són els més potents, però que també tenen més efectes adversos, i els AINE (Anti Inflamatoris No Esteroidals), i els antiinflamatoris antiartrítics (classificats com a ALTRES ANTIREUMÀTICS), que no tenen activitat analgèsica.