Universitat Rovira i Virgili. La universitat pública de Tarragona

CEICS

Portada > Màsters universitaris > Procediment legalització documents estrangers

Màsters universitaris

Procés de legalització de documents acadèmics expedits a l'estranger



Concepte
Per a certificar la validesa d'estudis realitzats fora de la Unió Europea, és necessari realitzar uns tràmits específics que permetin verificar l’existència tant de la institució que els ha emès, com dels estudis que s'han cursat i els títols obtinguts.

La legalització de documents estrangers, en aquest cas de caràcter acadèmic, es regeix en virtut dels convenis internacionals que s'apliquen entre el país que expedeix el document acadèmic i el país davant el qual es busca acreditar l'autenticitat del mateix. Els tràmits varien, doncs, segons el país d'origen (i/o de destí) dels estudis o títols.

Procediments afectats El tràmit de la legalització és imprescindible per a la tramitació de diferents sol·licituds, com són:
- Equivalència de títol per a l’accés al doctorat
- Estudi de trajectòria acadèmica per a l’accés a un Màster
- Convalidació parcial d'estudis estrangers
- Homologació de títols i/o graus acadèmics.
IMPORTANT: recordeu que tots els documents s'han d'aportar en original o còpia compulsada. Es recomana que, un cop legalitzats els documents originals, n'obtingueu còpies compulsades per notari o per la representació diplòmatica espanyola al país, i que finalment siguin aquestes còpies les que envieu a la URV. 
Documents que han d'estar legalitzats - Títols Acadèmics
- Certificats acadèmics (recordem que cal que continguin: les assignatures cursades, amb la qualificació i el nombre d'hores/crèdits de cadascuna d'elles, així com el sistema de qualificacions aplicat) 
 Tipologies de Convenis Internacionals Segons l'Estat de procedència dels documents, els tràmits necessaris per a la seva legalització (i, per tant, per a que aquests documents tinguin validesa a l'Estat espanyol) seran uns o altres, en funció de si hi ha algun Conveni Internacional aplicable.

Així, les diferents situacions, i procediments de legalització, que podem trobar són les següents:

A. Estats membres de la Unió europea i signataris de l'acord sobre Espai Económic Europeu o acord bilateral amb la Unió Europea: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Itàlia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia i Xipre; Islàndia, Liechtenstein i Noruega; i Suïssa.

procediment
 
B. Països que han subscrit el Conveni de La Haya de 05/10/1961: llista de països (pàgina del propi Conveni)

procediment

NOTA IMPORTANT: En data 12 de febrer de 2008 Espanya ha retirat l'objecció d'acord amb l'article 12, paràgraf 2, de la Convenció. Per això, el Conveni ha entrat en vigor entre Espanya i India en data 12 de febrer de 2008.
Podeu consultar aquesta informació a la pàgina del propi Conveni.
 
C. Països que han subscrit el Conveni d'Andrès Bello: Bolivia, Colombia, Cuba, Chile, Ecuador, España, Panamá, Paraguay, Perú i Venezuela.

procediment

D. La resta de països:

procediment

E. Altres situacions:

procediment
 

Pujar

A. Estats membres de la Unió Europea i signataris de l'acord sobre Espai Economic Europeu o acord bilateral amb la Unió Europea

Condicions No s'exigeix cap tipus de legalització per als documents.
Països
  • Estats membres de la Unió Europea:
    • Alemanya
    • Àustria
    • Bèlgica
    • Bulgària
    • Dinamarca
    • Eslovàquia
    • Eslovènia
    • Espanya
    • Estònia
    • Finlàndia
    • França
    • Grècia
    • Holanda
    • Hongria
    • Itàlia
    • Irlanda
    • Letònia
    • Lituània
    • Luxemburg
    • Malta
    • Polònia
    • Portugal
    • Regne Unit
    • República Txeca
    • Romania
    • Suècia
    • Xipre
  • Països signataris de l'Acord sobre Espai Econòmic Europeu:
    • Islàndia
    • Lietchenstein
    • Noruega
  • Acord bilateral amb la Unió Europea:
    • Suïssa

Pujar

B. Països que han suscrit el Conveni de la Haya

Concepte Legalització mitjantçant un únic segell, conegut com a "Apostilla", i una única signatura.
Condicions Les autoritats competents del país han de realitzar el reconeixement de les signatures dels responsables acadèmics i han d'extendre l'oportuna "apostilla" o legalització única.

El reconeixement i "l'apostilla" han de figurar sobre el document original, abans de fer la còpia que es vagi a compulsar.

No es necessitarà la legalització davant el consolat espanyol a cada país, ni per part de la secció de legalitzacions del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació (MAE) d'Espanya.

Països Països que han subscrit el Conveni de La Haya, són els següents:

llista de països (pàgina del propi Conveni)

NOTA IMPORTANT: En data 12 de febrer de 2008 Espanya ha retirat l'objecció d'acord amb l'article 12, paràgraf 2, de la Convenció. Per això, el Conveni ha entrat en vigor entre Espanya i India en data 12 de febrer de 2008.
Podeu consultar aquesta informació a la pàgina del propi Conveni.

Autoritats que intervenen La informació corresponent a aquesta legalització ha de ser facilitada per l'autoritat o serveis consulars del país d'origen. Com a referència, es pot consultar:

Autoritat competent dels països signants (pàgina del propi Conveni)

Procediment La persona interessada ha de seguir els 2 passos següents:

1. Diligència de reconeixement/legalització de signatures a l'organisme competent en la matèria:
La persona interessada s'adreçarà amb els documents originals a l'Autoritat competent en el seu país: en el cas de documents acreditatius d'estudis, probablement serà el Ministeri d'Educació (o potser també les pròpies Universitats -és el cas, p. ex., del Japó o Brasil-).

2. Apostilla:
Després d'haver obtingut aquesta diligència de reconeixement de signatures, s'adreçarà amb la mateixa documentació a l'Autoritat competent en el seu país en temes de legalitzacions (la designada al Conveni): aquesta Autoritat extendrà en el document la corresponent diligència (apostilla).
 

Característiques de la legalització

En el document s'estamparà un segell de forma quadrada d'un mínim de 9x9cm, que contindrà les següents dades:

APOSTILLE
(Convention de La Haye du 5 octobre 1961)

1.- País .............................................

El presente documento público

2.- Ha sido firmado por .........................
3.- quien actua en calidad de ................
4.- y está revestido del sello/timbre ................

Certificado

5.- en ................................................
6.- el día ............................................
7.- por ....................................................
8.- bajo el número ........................................
9.- Sello/timbre: ..........

10.- Firma .....................

i que l'Autoritat competent haurà de completar.

• Podeu veure'n un exemple:

veure exemple

Pujar

 C. Països que han subscrit el Conveni d'Andrés Bello

Condicions Els documents han de ser legalitzats per via diplomàtica.
La legalització ha de figurar sobre el document original, abans de fer la còpia que es vagi a compulsar.

No necessiten el vist-i-plau de la secció de legalitzacions del MAE.

IMPORTANT: si el país és membre també del Conveni de La Haya de 05/10/1961 pot legalitzar-se la documentació amb l'apostilla, doncs és un procediment més senzill que el previst al Conveni Andrés Bello.

Països
  • Països que han subscrit el Conveni d'Andrés Bello:
    • Bolivia
    • Colombia
    • Cuba
    • Chile
    • Ecuador
    • España
    • Panamá
    • Paraguay
    • Perú
    • Venezuela 

Autoritats que intervenen

1. Ministeri d'Educació o Autoritat Competent (p.e. directament la Universitat) del país d'origen per a títols i certificats acadèmics.
2. Ministeri d'Afers Exteriors del país on es van expedir els esmentats documents.


3. Representació diplomàtica o consular d'Espanya en aquell país. 

Procediment

La persona interessada ha de seguir els 3 passos següents:

1. Diligència de reconeixement de signatures:
La persona interessada s'adreçarà amb els documents originals a l'Autoritat competent en el seu país: en el cas de documents acreditatius d'estudis, probablement serà el Ministeri d'Educació (o potser també les pròpies Universitats -és el cas, p. ex., del Japó o Brasil-).

2. Legalització al Ministeri d'Afers Exteriors:
Després d'obtenir la diligència de reconeixement de signatures, la persona interessada ha d'adreçar-se, amb la mateixa documentació, al Ministeri d'Afers Exteriors del país d'expedició dels documents: aquesta autoritat extendrà en el document la corresponent diligència de legalització.

3. Legalització al Consolat/Ambaixada d'Espanya al país d'expedició dels documents acadèmics:

Finalment, cal adreçar-se al Consolat espanyol en el país d'obtenció del títol per tal que reconeguin la signatura continguda en la legalització del Ministeri d'Afers Exteriors.

Característiques de la legalització

Per exemple, la legalització d'un títol xilè conté els segells següents:

veure legalització de títol xilè

Pujar

D. La resta de països

Condicions Els documents han de ser legalitzats per via diplomàtica.

La legalització ha de figurar sobre el document original, abans de fer la còpia que es vagi a compulsar.

Autoritats que intervenen 1. Ministeri d'Educació o Autoritat Competent (p.e. directament la Universitat) del país d'origen per a títols i certificats acadèmics.

2. Ministeri d'Afers Exteriors del país on es van expedir els esmentats documents.

3. Representació diplomàtica o consular d'Espanya en aquell país.

4. Secció de legalitzacions del MAE (C/ Serrano Galvache, 26 Madrid).
Procediment La persona interessada ha de seguir els 3 ó 4 passos següents:

1. Diligència de reconeixement de signatures:
La persona interessada s'adreçarà amb els documents originals a l'Autoritat competent en el seu país: en el cas de documents acreditatius d'estudis, probablement serà el Ministeri d'Educació (o potser també les pròpies Universitats -és el cas, p. ex., del Japó o Brasil-).

2. Legalització al Ministeri d'Afers Exteriors:
Després d'obtenir la diligència de reconeixement de signatures, la persona interessada ha d'adreçar-se, amb la mateixa documentació, al Ministeri d'Afers Exteriors del país d'expedició dels documents: aquesta autoritat extendrà en el document la corresponent diligència de legalització.

3. Legalització al Consolat/Ambaixada d'Espanya al país d'expedició dels documents acadèmics:

Finalment, cal adreçar-se al Consolat espanyol en el país d'obtenció del títol per tal que reconeguin la signatura continguda en la legalització del Ministeri d'Afers Exteriors.

4. NOMÉS SI S'ESCAU:
Legalització al Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació d'Espanya (a Madrid):
En determinats casos es considera convenient que el MAE d'Espanya realitzi el reconeixement de la signatura de l'autoritat o funcionari del Consolat espanyol que ha legalitzat el document (el del pas 3).

Característiques de la legalització

Properament penjarem un exemple:

► veure legalització de títol

Pujar

E. Altres situacions

Condicions De vegades, en determinades situacions extraordinàries que fan impossible seguir els procediments previstos (p. ex. conflicte armat, guerra, etc.), el MAE habilita, de manera expressa i extraordinària, procediments especials que permeten realitzar a Espanya tots o part dels tràmits del procés de legalització que correspondria dur a terme al país d'expedició dels documents.
Països Els determina el MAE quan ho creu oportú d'acord amb les circumstàncies excepcionals que es donin.
Autoritats que intervenen 1. Ambaixada/Consolat a Espanya del país on s'han expedit els documents.

2. Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació espanyol (a Madrid).

Procediment El procediment a seguir l'estableix el MAE quan ho considera oportú, i és el següent:

1. L'Ambaixada/Consolat a Espanya del país en conflicte emet un document que certifica l'autenticitat de la documentació acadèmica.

2. La documentació i el certificat són presentats davant el MAE (a Madrid), que els legalitza.

Característiques de la legalització És una legalització especial. Podeu veure'n un exemple:

► veure exemple

Pujar



Informació

© 2008 Universitat Rovira i Virgili