saltar al contingut principal
Cercar
URV

Hildegard Von Bingen

Data de naixement i/o mort:
1098 – 1179, Alemanya
Destacada per...
escriure obres de caràcter teològic i de caràcter científic, i crear Lingua ignota, primera llengua artificial de la història.

Va néixer a Bermersheim (Alemanya), a la vall del Rin, l'any 1098, en una família noble alemanya. Va ser la menor dels deu fills de Hildebert de Bermersheim i Mechtild. Per ser la desena va ser considerada com el delme per a Déu, segons la mentalitat medieval, sent lliurada als catorze anys al monestir de Disibodenberg. Aquest monestir era masculí, però va acollir un petit grup de recluses en una cel·la annexa sota la direcció de Jutta de Sponheim. El 1115 la cel·la es transforma en un petit monestir per a poder albergar el creixent nombre de monges. El mateix any, Hildegard, va emetre la professió religiosa al bisbe Otto de Bamberg, i va rebre, durant aquests primers anys, una educació monàstica dirigida per Jutta, basada en ensenyaments de llengua llatina, lectura de la Sagrada Escriptura i cant gregorià.
Des de molt petita, Hildegard va tenir visions, que més tard la pròpia Església confirmaria com inspirades per Déu. Aquests episodis els vivia conscientment, és a dir, sense perdre el sentit ni sofrir èxtasis. Ella els va descriure com una gran llum en què es presentaven imatges, formes i colors i que anaven acompanyats de veu i música.
Jutta va morir el 1136, i Hildegard va ser triada per les monges com abadessa. El 1141, a l'edat de quaranta-dos anys, li va sobrevenir un episodi de visions més forta, durant el qual va rebre l'ordre d'escriure les visions que des d'ara tingués. A partir de llavors, Hildegard escriu les seves experiències, que donaran com resultat el primer llibre, anomenat Scivias. El 1148, un comitè de teòlegs, a petició del Papa Eugeni III, estudia i aprova part del Scivias. Després de l'aprovació, va enviar una carta a Hildegard, demanant-li que continués escrivint les seves visions. Amb això dóna començament no només l'activitat literària aprovada canònicament, sinó la relació epistolar amb múltiples personalitats de l'època.
De les obres religioses que va escriure Hildegard, destaquen tres de caràcter teològic: Scivias, sobre teologia dogmàtica;, sobre teologia moral; i Liber Divinorum Operum, sobre cosmologia, antropologia i teodicea. A més va escriure obres de caràcter científic: Liber Simplicis Medicinae o Physica, sobre les propietats curatives de plantes i animals des d'una perspectiva holística; i Liber Compositae Medicinae o Causae et curae, sobre l'origen de les malalties i el seu tractament des del punt de vista teòric. Una altra de les seves obres destacable és Lingua ignota, primera llengua artificial de la història, per la qual va ser nomenada patrona dels esperantistes.