saltar al contingut principal
Cercar
URV

Codi ètic i de conducta de les ONGD de la Fcongd


Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament

Codi ètic i de conducta per a les ONGDs

Aprovat per l’Assemblea General el 26 de juny de 1997.

Incorporat com deure de les entitats federades, mitjançant aprovació d’esmena als Estatuts, per l’Assemblea General del 15 d’octubre de 1997.


1. Identitat de les ONGDs

2. Criteris generals d'actuació de les ONGDs

3. Criteris generals d'organització de les ONGDs

4. Pautes comunicatives, publicitat i ús d'imatges
5. Difusió, aplicació i compliment del codi

1. Identitat de les ONGDs

Un dels aspectes claus i una de les forces de les ONGDs és llur diversitat i pluralitat, en permetre reflectir i representar múltiples dimensions de la societat. Aquesta diversitat, una riquesa a preservar, no impedeix, però, establir un seguit de trets comuns que permeti saber que caracteritza una ONGD, allò què és i, alhora, el que permet diferenciar-la clarament d'altres associacions o iniciatives.

1. El concepte d'ONGD: definició

Les ONGs formen part, sense esgotar-lo, del fenomen associatiu voluntari de la societat civil. Les ONGDs es caracteritzen per:

• Disposar d'un grau mínim d'estructura o organització estable: no és ni mera acció social organitzada (campanya) ni simple activitat espontània. Cal, en aquest sentit, disposar de personalitat jurídica i capacitat legal d'actuació.

No perseguir afany de lucre. Això impossibilita la recerca de beneficis en favor dels seus associats o l'apropiació privada del seu patrimoni, bé individualment, bé col·lectivament. Per tant, els beneficis que es puguin generar dels seus programes o actuacions han de revertir en la població objecte dels esmentats programes o en objectius establerts als seus estatuts i al seu ideari.

• Disposar d'un cert grau de suport públic i presència social, directe o indirecte, de les societats i persones on estan establertes i treballen.

• El caràcter voluntari o motivacional del seus recursos bàsics (humans i materials), recursos que provenen de la solidaritat, i/o de donacions privades/públiques en diners, productes, serveis o treball.

• La seva independència, és dir, l'autonomia institucional i decisòria de qualsevol instància governamental o intergovernamental. Això implica que ni poden sorgir a instància de governs (autonòmics, locals o estatals) o d'organitzacions intergovernamentals, ni defensar els seus interessos, ni han de tenir cap tipus de control o dependència orgànica o organitzativa d'instàncies públiques. Tampoc no poden dependre formalment de cap partit o organització política, ni tenir representants d’ administracions públiques als seus Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament òrgans de govern. Així doncs, es pot parlar del seu caràcter apartidista, que no apolític.

Si s'han creat a partir de l'impuls d'una altra organització, han d'estar legalment diferenciades, tenir garantia plena de disseny independent dels seus objectius i estratègies, capacitat d'elecció autònoma de llurs contraparts i de definir per elles mateixes la seva organització interna. És convenient que, en aquest cas, s'expliciti públicament el lligam amb aquestes institucions (socials, polítiques o religioses). Quan formen part d'una organització d'àmbit territorial més gran (espanyol, internacional...), la secció o entitat territorial catalana ha de posseir autonomia i capacitat de decisió pròpia amb relació a les oficines centrals en el que faci referència als temes que corresponen a la seva àrea de presència territorial:

• Per disposar de mecanismes transparents i participatius per constituir els seus òrgans de govern.

• Per estar obertes a l'escrutini i debat públics sobre la seva política, pràctiques i pressupostos. Cal, doncs, que emetin documentació pública, quantitativa i qualitativa, i que facilitin la transparència i el control extern de les seves activitats i recursos.

• Per la seva voluntat d'actuar com a agent de canvi social, tot contribuint a transformar la societat, fomentant innovacions, particularment unes relacions nord-sud més justes i equitatives, lluitant contra la pobresa i contra les causes que perpetuen unes relacions nord-sud esquilmadores i injustes.

Estar basades i articulades entorn a uns fins de solidaritat internacional i desenvolupament. Per tant, un dels principals objectius de les ONGDs ha de ser contribuir a reforçar i fer més visible un moviment mundial de crítica i oposició a un sistema de relacions internacionals que produeix iniquitat i desigualtats socials i econòmiques creixents entre centre i perifèria, entre riquesa de recursos i pobresa de drets.

• Per actuar per tal de superar aquesta situació, mitjançant una pràctica coherent de les diverses modalitats de la cooperació per al desenvolupament als seus diversos camps d'actuació.

Això ens porta a definir els objectius i els instruments.

2. Consens bàsic sobre desenvolupament i cooperació: els objectius i instruments de les ONGDs

L'objectiu bàsic del treball de les ONGDs no és la cooperació en ella mateixa, un simple instrument, sinó contribuir a la satisfacció equitativa de les necessitats bàsiques de tots els éssers humans al Nord i al Sud, a la dignificació de la vida de les persones mitjançant processos decidits de forma participativa i sense imposicions. Això resulta impossible sense canviar els actuals models de propietat privada, producció, distribució i consum.

No resulta possible definir el desenvolupament de manera absoluta i unívoca, atès que n’hi ha diversos models i és un concepte dinàmic. Tanmateix, l'ideal de desenvolupament pel que lluiten les ONGDs pot caracteritzar-se per:

• Concebre's de manera dinàmica i plural és a dir, com un procés que forma part del canvi social, és a dir de la millora sensible de la qualitat de vida d'una població.

Allunyar-se de les concepcions imitatives i reduccionistes, que l'identifiquen amb simple creixement econòmic fet a la manera d'Occident.

• Atorgar la primera i principal responsabilitat de tot procés de desenvolupament a la pròpia societat concernida, tant en la seva concepció com en el seu disseny i execució. Qualsevol intervenció externa ha de partir, doncs, del respecte al principi que acabem d'esmentar, per tal de garantir que no obstaculitzi el desenvolupament endogen arrelat al context social i cultural autòcton.

Centrar-se en els individus i en les comunitats en què s'insereixen. Individus i comunitats haurien d'actuar lliurement, amb personalitat pròpia i d'acord amb el seu criteri i conviccions.

Promoure el desenvolupament humà integral, amb els seus components socials, de gènere, culturals, econòmics, ecològics i personals.

• Perseguir canvis i transformacions a mig i llarg termini, que, un cop assolits, siguin autosustentables. Això implica que el suport i les actuacions de les ONGDs del Nord han de ser coherents amb aquesta idea.

Establir prioritats i actuacions de discriminació positiva envers determinats grups o persones especialment discriminats o desafavorits, tot i que els destinataris del desenvolupament són tots els éssers humans.

En síntesi, el procés de desenvolupament s'entén com el conjunt d'activitats adreçades, al Nord i al Sud, a intentar assegurar:

• Prou riquesa global per garantir-ne, mitjançant una distribució basada en la justícia, l'equitat i la solidaritat, la satisfacció de les necessitats materials bàsiques de totes les persones.

La preservació de la biodiversitat en l’àmbit planetari com a garantia d’u n rigorós procés de desenvolupament mundial.

• El perfeccionament del control dels diversos nivells i instàncies del poder per part de la societat civil, amb la finalitat d'aconseguir el ple exercici de les llibertats individuals i col·lectives.

• La preservació i, si s'escau, l'adequació dels valors culturals per tal de permetre una relació harmònica dels éssers humans amb el seu entorn.

• La capacitat dels individus de tenir una vida que considerin plena i equilibrada.

Pel que fa als seus instruments, el seu nombre fa inviable tractar-los en detall. Els diversos existents poden englobar-se sota el nom general de cooperació. De forma genèrica cal tenir present que la cooperació exigeix:

• La coherència general entre els objectius perseguits i els mitjans, que condiciona els instruments que poden emprar les ONGDs.

• La coherència entre els objectius a mig i llarg termini (sustentabilitat, autosuficiència...), la qual cosa exclou adoptar com a procediments habituals a les mateixes societats certes pràctiques que, en canvi, són imprescindibles en circumstàncies excepcionals, com l’atenció humanitària i d’emergència.

• La consideració de la cooperació com una relació i un diàleg, basat en la mútua experiència i formes de relació de cadascuna de les parts implicades, diàleg l’objectiu últim del qual és el reforçament del teixit social i democràtic, tot respectant les institucions d'organització social pròpies d’aquestes comunitats. Per tant, en tant que diàleg, la cooperació ha de resultar enriquidora i educativa per a totes les persones implicades.

• La consideració de la cooperació no com instrument aïllat i marginal, sinó com una activitat que cal ubicar en el context internacional i, per tant, en relació amb les altres polítiques del Nord vers el Sud: econòmica, industrial, comercial, financera, migratòria o d’altres. Cooperar implica, doncs, perseguir coherència entre els efectes d'aquestes polítiques i l’objectiu del desenvolupament perseguit. Quan no existeixi coherència, les ONGDs del Nord han de considerar com a part de la cooperació la denúncia de les interferències que produeixin determinades polítiques d'àmbit estatal o internacional.

• La negativa a fer de la cooperació un instrument de prestigi dels Estats o de les Administracions públiques, o quelcom que només beneficiï sectors privilegiats de les societats del Sud.

• Impulsar polítiques actives de gènere encaminades a superar uns sistema que, arreu del món, situa les dones en una posició d'inferioritat i subordinació en les diverses esferes de la vida.

3. Camps d'activitat

Tot i que els camps d'activitats són molt diversos, hom pot diferenciar entre actuacions al Sud i al Nord.

Al Sud, les ONGDs actuen promovent o realitzant activitats adreçades a donar protagonisme a les poblacions locals en la seva estratègia per aconseguir una millor qualitat de vida en els àmbits material, social, cultural i personal.

Al Nord, les ONGDs han de realitzar activitats orientades a provocar canvis en els seus propis països per tal de transformar les relacions nord-sud. Aquestes activitats, molt variades, poden tenir una finalitat específica:

• Informació, formació i sensibilització sobre la realitat del Sud, les causes de les actuals relacions nord-sud i les formes de transformar-les.

• Reivindicació, denúncia i treball de pressió davant les diverses autoritats públiques, els centres de decisió, els grups socials i econòmics, etcètera o, mitjançant campanyes específiques, davant la població en general o determinats sectors d'ella.

• Divulgació de les pròpies activitats i iniciatives de les ONGDs, individuals o concertades.

• Coordinació amb d'altres ONGDs i xarxes de solidaritat i cooperació per aconseguir els seus objectius.

• Canalització de recursos humans, tècnics i financers vers el Sud, recursos destinats a contribuir a superar el desequilibri existent.

• Foment d'actituds, valors i comportaments individuals i col·lectius compromesos amb els pobles i les cultures del sud, així com de respecte dels drets humans i suport a processos de pau.

• Foment de l’ austeritat, del consum responsable, del comerç just i de les iniciatives i inversions ètiques.

En síntesi, hom pot dir que les ONGDs treballen en un o diversos dels camps següents, de manera individual, coordinada o federada: a) projectes de desenvolupament en el Sud; b) ajut humanitari i d'emergència; c) sensibilització i educació per al desenvolupament; d) investigació, reflexió i formació; e) treball d’in cidència política i cultural en l'esfera pública i privada, en l’ àmbit nacional i internacional; e) iniciatives i inversions ètiques (comerç just, consum responsable...).

2. Criteris generals d'actuació de les ONGDs

La identitat, els objectius i els instruments de les ONGDs són el marc en què cal inserir llurs actuacions.

A nivell general, l'actuació de les ONGDs és presidida pels principis següents:

• La coherència entre la identitat, els objectius i els instruments suara esmentats.

• La potenciació de la democràcia, el pluralisme, l'autonomia i la participació.

• La priorització de les activitats orientades a transformar les relacions nord-sud i a eliminar les causes de la pobresa.

• El compromís d’evitar el foment de valors culturals vinculats a causes o forces que perpetuïn el desequilibri nord-sud.

• El respecte, l’ equitat i el tractament paritari en la relació i cooperació amb les contraparts, els grups i les organitzacions del Sud.

• La independència en la relació amb les administracions i institucions públiques.

• Independència de les empreses i entitats privades amb afany de lucre.

1. Relació amb les organitzacions i contraparts del Sud

Les relacions amb els grups, els moviments, les organitzacions i, en general, les contraparts dels Sud estaran regides pel respecte mutu, el tractament paritari i el diàleg i la comunicació permanent. Per tant, es fugirà del paternalisme, de la imposició de criteris per part de les ONGDs del Nord, així com de l'acceptació acrítica de tot el que proposin o diguin les contraparts del Sud.

Es fomentaran les relacions de confiança i associació, a llarg termini, que permetin compartir a les organitzacions del Nord i Sud uns objectius i una visió del treball de desenvolupament i els projectes comuns, així com el procés d'anàlisi i reflexió.

L'objectiu últim de la relació depassa els projectes concrets, tot cercant la col·laboració estable, l'elaboració d'estratègies conjuntes o la realització de campanyes de sensibilització, formació o denúncia conjuntes. Cal assegurar que les contraparts del Sud participin en la definició dels objectius, dels procediments i de la cooperació.

Pel que fa als projectes concrets de desenvolupament, hauran de respondre a iniciatives de les contraparts, contribuir a enfortir el teixit social de les comunitats del Sud i a generar propostes locals. En cap cas hauran de provocar un deteriorament de l'organització local o un increment de la dependència. Llevat de casos molt justificats, les ONGDs del Nord procuraran no ser executors directes dels programes en què treballen.

En la comunicació a la societat i a les administracions dels resultats del projecte, s'explicitarà la participació de contraparts del Sud, tot presentant els projectes o programes com una acumulació d'esforços i voluntats al Sud i al Nord.

2. Relació amb les Administracions Públiques

Una de les funcions de les ONGDs és influir en les institucions polítiques i administratives per impulsar canvis i actuacions que propiciïn l'assoliment dels objectius de desenvolupament. A més, les administracions i els poders públics potencialment són agents de cooperació per al desenvolupament, fet que potencia que les ONGDs busquin formes i vies de comunicació i relació amb els governs (central, autonòmics, locals) i els òrgans legislatius.

En aquestes relacions i comunicacions, les ONGDs maldaran per:

• Compatibilitzar el legítim dret a accedir als fons públics per finançar les seves activitats amb la garantia de llur independència política i econòmica.

• Compatibilitzar el dret a participar en projectes impulsats per les administracions amb la garantia d'evitar esdevenir un instrument de polítiques contràries als seus objectius de foment del desenvolupament humà i integral.

• Evitar substituir les administracions o ser substituïdes per elles, tot assumint papers o competències que, llevat de casos excepcionals al Sud, no pertoquen a les ONGDs.

• Evitar tractes de favor per part de les institucions públiques en raó d’ eventuals afinitats ideològiques o polítiques. Especialment important és evitar cessions de personal laboralment i salarialment vinculat a les administracions públiques en qualitat de treballadors/es estables de les ONGDs (és a dir, personal treballador estable, les activitats del qual siguin retribuïdes per les administracions públiques).

3. Relació amb la societat del nord i el seus agents

Les ONGDs, en tant que canals de participació ciutadana:

• Constitueixen una esfera d'influència i canal d'expressió de la societat i els seus membres, no un contrapoder o substitut.

• Han d’ explicar a la societat que busquen la promoció de la justícia i la solidaritat, tot fomentant vies per tal que aquestes s'expressin de manera concreta i eficaç.

• Han d’establir vies de vinculació entre la societat i la tasca de les ONGDs. Per tant, hauran de:

- Trobar vies de participació i compromís individual que vagin més enllà de la relació donant-receptor i fomentin la confiança en la seva tasca.

- Reforçar el protagonisme de la ciutadania, així com el coneixement i la informació directa de la seva tasca.

- Fer de l'escrutini social una forma d’aprenentatge i millora de la seva tasca.

- Transmetre als diferents col·lectius socials (agents socials, iniciatives privades, empreses...) un missatge que fomenti la necessitat d'assumir la seva responsabilitat en la construcció d'unes relacions nord-sud justes i solidàries.

- Mobilitzar la ciutadania per denunciar, exercir pressió i buscar alternatives front a les injustícies que afecten als pobles i societats discriminats i desfavorits del planeta.

4. Relació i coordinació entre les ONGDs

Les ONGDs, per assolir els seus objectius, han de combinar el treball individual amb les accions concertades i coordinades amb altres ONGDs, grups afins i instàncies de coordinació. El principi bàsic que emmarca aquestes relacions és el de buscar la forma més eficaç i enriquidora d'actuar per mitjà de la col·laboració mútua. Concretament, les ONGDs cercaran:

• Intercanviar experiències.

• Evitar la duplicitat de tasques i perseguir la complementarietat.

• Fugir de la competitivitat.

• Evitar crítiques o denúncies envers altres ONGDs sense explicitar a qui s’adreça la crítica, per quines raons i sense haver contrastat les informacions que les fonamenten.

• Fomentar el reforçament i millora de les instàncies de coordinació a nivell nacional, espanyol i internacional.

3. Criteris generals d'organització de les ONGDs

Respectant la diversitat i sobirania de cada ONGD, la seva identitat i objectius s’ han de reflectir en una oganització que combini els principis generals següents:

• Transparència.

• Austeritat.

• Optimització de recursos.

• Professionalitat.
• Harmonització del treball voluntari i de la professionalització.

La transparència ha d'afectar l’organització funcional, administrativa i financera i s'ha de reflectir en la vida interna i en la projecció externa de l'entitat (societat, administracions...). Com a organitzacions al servei de la societat, les ONGDs hauran de facilitar informació periòdica sobre llurs línies d'actuació, programes, objectius, quantitat i forma d'obtenir recursos, utilització dels fons, així com sobre la composició dels seus òrgans de govern. Especialment important és publicitar el percentatge de les despeses de gestió dins de les despeses generals, així com el destí dels eventuals excedents de tresoreria.

L'austeritat i optimització de recursos s'ha de reflectir en l´ús dels mitjans i transmetre's a la societat com un prerrequisit per al desenvolupament equitatiu de tothom. De manera pràctica, el principi exigeix una proporció equilibrada entre els recursos dedicats als objectius bàsics, la cooperació per al desenvolupament, i els destinats al funcionament regular de l'ONGD.

La professionalitat s'entén com la garantia del treball ben fet i eficient, independentment de la condició de voluntari o assalariat de les persones que el realitzin. No s'ha de confondre amb professionalització, és a dir la contractació de persones per a realitzar determinades tasques.

L'harmonització de treball voluntari (persones que no reben cap sou o compensació material per la seva dedicació) i professionalització s'entén com un mecanisme per preservar i millorar la capacitat d'incidència social i la voluntat transformadora de les ONGDs. Això no exclou la possibilitat de valorar econòmicament el treball aportat pels voluntaris, atès que es tracta d'una donació privada a l'entitat. Caldrà, en tot cas, explicitar de manera precisa què entén cada ONGD per socis, col·laboradors, personal contractat i persones voluntàries.

1. La captació i utilització de recursos econòmics

Especial importància té la plasmació dels principis anteriors en la captació i utilització de recursos econòmics. Ambdues activitats estaran regulades pels criteris següents:

• Compromís de vetllar perquè la procedència del fons no impedeixi la lliure actuació i no obstaculitzi l'assoliment dels propis objectius.

• Respecte de la voluntat dels donants pel que fa al destí final dels fons que aporten.

• Obligació de realitzar avaluacions i auditories externes de l'organització.

• Obligació de presentar com a annex de la memòria anual les dades econòmiques de cada exercici, fent-les conèixer als socis, als donants i a les contraparts. S’especificaran les quantitats destinades a despeses d’ administració, projectes, sensibilització i d’altres.

• Coherència amb els objectius i la identitat de les ONGDs, així com respecte al marc legal vigent i als principis establerts pel present codi, particularment tot el que té relació amb les "Pautes comunicatives, publicitat i ús d'imatges".

4. Pautes comunicatives, publicitat i ús d'imatges

Com a criteris generals, tot seguint el Codi d'imatges i missatges aprovat pel Comitè d'Enllaç ONGDUE l'any 1989, les ONGDs es comprometen a regular les seves pràctiques comunicatives d'acord amb les pautes següents:

• Considerar fonament bàsic i element articulador de les pautes comunicatives la realitat objectiva del països i pobles del Sud amb els que cooperem i no la pròpia ONGD.

• Emprar com a referent constant per elaborar els fluxos comunicatius el Codi elaborat per les instàncies de coordinació de les ONGDs europees.

• Consultar les contraparts del Sud pel que fa als missatges a transmetre de la seva realitat, assegurant-se que respectin la dignitat i identitat cultural de les persones i comunitats, així com la presència de totes les causes externes i internes de les realitats a què al·ludeixen.

• Considerar que un objectiu bàsic de la comunicació de les ONGDs ha de ser no només sensibilitzar i educar, sinó promoure la participació activa de les persones, considerades no simplement receptors d'informació, sinó agents actius de comunicació.

• Distingir sempre, clarament i de forma explícita, en benefici de la transparència, entre missatges publicitaris orientats a la captació de fons i recursos i missatges orientats a l’ educació, formació i sensibilització sobre aspectes de les relacions nord-sud o de la situació als països del Sud.

• Tenir present que els anuncis de tota mena que procedeixen de les ONGDs no només comuniquen sinó que eduquen. Els anuncis en els mitjans de comunicació són de fet l'element educador que arriba a un nombre més alt de persones.

• Emprar regles pràctiques com les següents:

- Evitar els missatges i discursos simplificadors, les grans generalitzacions que amaguen la diversitat de situacions i les presentacions maniquees.

- Primar els testimonis directes de les persones o grups interessats sobre les interpretacions de llurs opinions o declaracions.

- Evitar el miserabilisme i patetisme, les crides emocionals excessives que busquen reaccions immediates però tenen el risc d’obstaculitzar la presa de consciència informada i racional.

- Fugir de les imatges catastrofistes o idíl·liques, així com de les que subratllen la superioritat del Nord o reforcen algun tipus de discriminació.

- Primar les informacions positives, presentant el potencial humà existent al Sud, i fugint de la presentació sistemàtica d’ una imatge negativa.

5. Difusió, aplicació i compliment del codi

1. Aplicació

Un cop aprovat el Codi per l'Assemblea i esmenats els Estatuts, les ONGDs membres de la Federació disposaran de dos mesos des de l'aprovació per l'Assemblea per ratificar que subscriuen el Codi aprovat. El text aprovat entrarà en vigor un cop passats aquests dos mesos.

Excepcionalment, en ratificar el Codi es podran acollir, prèvia comunicació a la Junta, a un període de carència de sis mesos per facilitar eventuals adaptacions internes de les organitzacions.

2. Difusió

La difusió del Codi és el principal instrument per:

• Assegurar que la màxima quantitat de persones coneguin el concepte, els objectius i les pràctiques de les ONGDs.

• Garantir i impulsar els principis de coherència, transparència, participació, democràcia i austeritat en l'actuació quotidiana de les ONGDs.

• Donar a conèixer a la societat els criteris d'actuació consensuats per les ONGDs.

Per tant , el Codi ètic i de conducta haurà de ser conegut per:

• Les entitats que aspiren a integrar-se a la Federació.

• Les administracions públiques, les institucions i les forces polítiques i socials que col·laboren amb les ONGDs.

• D'altres mecanismes de coordinació entre ONGDs (nacionals, estatals i internacionals).

• Les contraparts i organitzacions del Sud.

• Els mitjans de comunicació.

• Els agents socials, les empreses i les entitats privades que col·laboren amb les ONGDs.

• L'opinió pública i la societat en general.

Correspon a la Junta de la Federació i a la Comissió de Seguiment impulsar la més àmplia difusió del Codi entre les administracions, la societat, els agents socials, els mitjans de  comunicació i les entitats del Sud. Les ONGDs federades es comprometen a difondre'l entre els seus socis i col·laboradors, així com entre les seves contraparts i diverses entitats col·laboradores.

3. Compliment

Amb la finalitat d'impulsar la difusió del Codi i garantir-ne el seu compliment es crearà una Comissió de Seguiment del Codi.

Aquesta Comissió estarà integrada per cinc persones: el President/a de la Federació (que serà membre d'ofici), 1 membre d'una entitat federada; 3 persones no vinculades als òrgans directius de les ONGD i de reconegut prestigi en el camp de la cooperació al desenvolupament, l’ètica o la comunicació.

L’Assemblea de la Federació triarà els quatre membres elegibles d'entre les candidatures presentades. Les candidatures hauran de presentar-se amb l'aval d'almenys quatre entitats federades. Per resultar elegits, caldrà comptar almenys amb una majoria de 2/3 dels assistents.

Les funcions de la Comissió de Seguiment seran:

• Promoure i vetllar pel compliment del Codi.

• Analitzar i tramitar les eventuals queixes o denúncies sobre incompliment del Codi.

• Impulsar la tasca de difusió i coneixement del Codi.

• Interpretar els eventuals dubtes que puguin sorgir en la seva aplicació.

La Comissió podrà actuar per iniciativa pròpia, a petició de la Junta de la Federació o de qualsevol entitat federada que presenti una denúncia concreta d’incompliment del Codi.

La Comissió podrà proposar sancions o actuacions específiques (inclosa l'expulsió de la Federació), que s'hauran de transmetre a la Junta per tal que decideixi al respecte. Si s'escau, i segons el previst als Estatuts de la Federació, la Junta sotmetrà a l'Assemblea la seva proposta de decisió.