saltar al contingut principal
Cercar
URV

Història


El 30 de desembre de 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 36/1991, de creació de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta llei determinava que la URV havia d'integrar i ordenar els ensenyaments universitaris que s'impartien a les comarques meridionals i els de nova creació que havien de servir de base per al desenvolupament d'una universitat nova amb personalitat pròpia.

  Pàgines on es recullen les donacions del cardenal Cervantes per garantir la continuïtat dels estudis universitaris a Tarragona (Arxiu Històric de Tarragona). Foto Joan Alberich.
Els orígens

La creació no va ser una iniciativa espontània sinó que va ser fruit de més de 25 anys de vida universitària a Tarragona, que va començar el 1971 amb la delegació de la Universitat de Barcelona. Tot i així, la presència universitària a les comarques tarragonines es remunta al segle XVI quan, per iniciativa del cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta, es va constituir una universitat a Tarragona amb ensenyaments de Gramàtica, Arts i Teologia. Aquesta primera etapa va durar només un segle i mig, ja que les represàlies de Felip V de Castella després de la Guerra de Successió van fer pràcticament desaparèixer la Universitas Tarraconensis.

Les delegacions de la Universitat de Barcelona

El 1971 -amb un parèntesi de la Universitat Pontifícia, de caire eclesiàstic- la important activitat econòmica d'aquells anys a Tarragona i l'impuls provinent de la societat civil porta a un reinici de la vida universitària tarragonina, que havia tingut un parèntesi amb la Universitat Pontifícia, de caire eclesiàstic . Aquell any la Universitat de Barcelona va crear unes delegacions de les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències a Tarragona i a partir d'aquí es comença a estructurar la base de la universitat, que agafa embranzida amb la recuperació de la democràcia, el 1977, quan van començar els estudis de Medicina a Reus i el 1983 el Congrés dels Diputats va crear les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències Químiques de Tarragona. 

Divisió VII de la UB

Amb l'aprovació de la Llei de reforma universitària el 1984, la Universitat de Barcelona crea la Divisió VII, que aplegava tots els centres d'aquesta zona: la Facultat de Filosofia i Lletres, la Facultat de Ciències Químiques, la Facultat de Medicina i l'Escola de Mestres (que s'havia integrat a la Universitat de Barcelona el 1972). Posteriorment es creen nous centres en aquesta Divisió: el 1988, l'Escola d'Enologia a Tarragona i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials a Reus, i el 1990, l'Escola Universitària d'Informàtica a Tarragona. Finalment, el 1991 s'integra l'Escola Universitària d'Infermeria. També s'hi va afegir l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica i Industrial, que pertanyia a la Universitat Politècnica de Catalunya.

D'altra banda, hi havia un cert nombre de centres, dependents de diferents titularitats, que impartien ensenyaments a les comarques meridionals i estaven adscrits a la Universitat de Barcelona a través de la Divisió VII: l'Escola Universitària d'Infermeria Verge de la Cinta de Tortosa, l'Escola Universitària de Treball Social Sant Fructuós de Tarragona i l'Escola Social de Tarragona

Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS)
Logotip CEICS

La Universitat Rovira i Virgili va ser la impulsora del Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS), un projecte que va ser reconegut amb la menció de CEI d'àmbit regional europeu a la convocatòria 2010 de Campus d'Excel·lència Internacional del Ministerio de Educación. Des de la seva creació el 2001, el CEICS ha teixit una xarxa de col·laboració entre centres de recerca, tecnològics, institucions assistencials i empreses del sud de Catalunya, consolidant-se com un referent internacional en àmbits com la química, l'energia, la nutrició, la salut, el turisme, l'enologia, el patrimoni i la cultura.

La identitat

La Universitat Rovira i Virgili porta el nom del periodista, escriptor i polític nascut a Tarragona, exiliat el gener de 1939 i mort a Perpinyà el 1949 mentre era president del Parlament de Catalunya a l'exili.

Defensa de la democràcia: recull dels articles d'Antoni Rovira i Virgili "Els defectes de la democràcia", "La ciutadania i la professió", "El bon escepticisme" i "Pessimisme i optimisme". Més informació

La Llei de creació de la Universitat afirma: "Amb la denominació de la Universitat es vol honorar la memòria de l'il·lustre català Antoni Rovira i Virgili, escriptor, historiador i polític, un dels més importants teoritzadors i divulgadors de la causa nacional de Catalunya, president que fou del Parlament de Catalunya i exemple de civisme, treball i estima pels valors del nostre poble."

Amb una trajectòria vital de compromís nacional, i amb una inquietud intel·lectual fecunda i unes conviccions polítiques i socials que el van dur al sacrifici personal, la Universitat porta amb orgull el seu nom com a expressió dels valors que la guien: defensa de la democràcia, voluntat de servei públic, i compromís i responsabilitat social.

El logotip que identifica la URV el va dissenyar l'any 1992 l'artista Antoni Tàpies. Aquesta imatge conté els principals trets de l'obra de Tàpies, avantguardista, simbòlica i exploratòria del coneixement humà. La imatge representa en un vermell fort la lletra alfa. És la primera lletra de l'alfabet i simbolitza l'inici de la codificació de tot coneixement, condició per transmetre'l. Per tant, representa els dos objectius primers de la Universitat: generar i transmetre coneixement.

En un segon pla, amb traços negres, hi ha delimitat un camp que conté la lletra tau, símbol de Tarragona i representatiu de la identificació i el compromís de la Universitat amb la societat i el territori des d'on treballa, les comarques del sud de Catalunya.

Alhora la presència de la lletra omega, representa el camp d'actuació de la Universitat, que abasta tot el coneixement, de principi (alfa) a fi (omega) i és necessàriament universal.

La Universitat actual

La Universitat té dotze centres d'ensenyament desplegats arreu del territori, i una oferta de formació completa, amb prop de 60 estudis de grau i 60 de màster un ampli programa de doctorat, a banda de la formació permanent.

Està formada per una comunitat de prop de 20.000 persones. D'aquestes, una gran majoria són estudiants de grau i de postgrau -prop de 16.000-, 700 membres del personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis i prop de 2.600 membres del personal docent i investigador.

Els rectors

El primer claustre constituent va escollir com a primer rector el filòleg Joan Martí i Castell. Es van aprovar els primers estatuts. El primer Consell Social el va presidir Josep Maria Freixas. El 1994 es va instituir la Sindicatura de Greuges, que defensa els drets de la comunitat universitària i autoregula la institució.

El rector o rectora és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat i qui la representa. Li corresponen totes les competències que no estiguin expressament atribuïdes a altres òrgans.

Des de la creació, l'any 1991, aquest càrrec ha estat ocupat per les persones següents: