saltar al contingut principal
Cercar
URV

Perfils URV: alumni

Perfils URV

En aquest espai alguns dels més de 30.000 titulats a la Universitat Rovira i Virgili ens expliquen la seva experiència i recorden el seu pas per aquesta institució. Si coneixeu persones titulades a la URV que hi puguin contribuir, podeu enviar el suggeriment al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes: gc@urv.cat

Altres perfils

Anna Fonts

Fiscal

Entrevista realitzada el maig de 2012, per Cristina Mallo, periodista. Fotos: Xavi Jurio.

“A través de l’esforç podem aconseguir qualsevol objectiu”

En quin any va començar a estudiar a la URV i quan va finalitzar els estudis?

Tinc 36 anys, i vaig cestudiar del 1994 al 1998. Després d’acabar la carrera, a l’octubre del 98 vaig començar a preparar-me les oposicions a fiscal i a jutge, que en aquell moment eren dues oposicions separades però amb el mateix temari. Preparant el mateix temari et presentaves a les dues coses. Em va costar dos anys i set mesos, i vaig aprovar les oposicions a fiscal. El segon examen va ser al juny del 2001; al setembre vaig anar a Madrid a fer un curs de tres mesos, que és obligatori, i després vaig anar a Barcelona perquè em va tocar fer les pràctiques a la Fiscalia de Barcelona tres mesos més. A l’abril de 2002 vaig començar a treballar al meu primer i únic destí a la Fiscalia de Reus. Sóc de Reus, però ara visc a Tarragona.

Per què es va decidir per aquesta carrera i no una altra?

Per circumstàncies familiars jo m’havia de quedar a estudiar a Tarragona. I de totes les carreres que oferia la Universitat, la que em va cridar més l’atenció i més m’agradava era Dret. I quan vaig començar a estudiar realment em va agradar. Mai havia tingut vocació de ser fiscal. Però a quart de carrera, quan ja t’has de plantejar què faràs, a la Facultat vam veure unes butlletes on donaven informació sobre les oposicions a jutge i a fiscal. Les vaig llegir i vaig pensar que em podria interessar. I entre una amiga meva i jo vam buscar un preparador (un fiscal de Tarragona) i a l’octubre ja em vaig posar a estudiar. No sabia què havia de fer: va aparéixer el fulletó per casualitat i vaig pensar que podria ser el meu futur.

Què destacaria del seu pas per la Facultat?

La infraestructura en el moment que vaig estudiar, comparat amb la que hi ha ara, deixava molt que desitjar perquè estàvem repartits entre l’antiga audiència i l’edifici de la plaça del Fòrum. Érem la tercera promoció i no hi havia un campus, però el positiu és que com que érem poca gent tots ens coneixíem i erem una petita família, i la relació amb el professorat era més directa i més intensa, a més que era bastant bona. Destaco també el fet d'haver conegut gent, fer amics, trobar la meva parella, i en el terreny educatiu i formatiu, crec que el nivell impartit era alt i bo. Si la gent aprofitava la formació que rebíem, podíem sortir ben formats. Amb això estic ben contenta.

Treballa com a fiscal especialista en seguretat vial. En què consisteix la seva feina i quina responsabilitat té?

A la fiscalia hi ha diverses especialitzacions per raó de matèria. Des de fa un parell d’anys assumeixo la coordinació de la seguretat vial. En principi es tracta de resoldre els dubtes que puguin tenir els companys en relació amb els delictes de seguretat viària, mantenir contactes amb tots els altres fiscals delegats d’Espanya que actuen en aquesta matèria, anar a les jornades que es fan d’especialistes, portar control sobre determinats procediments, anar a judici quan el delicte té una certa importància...

Què és el que més li agrada de la seva feina?

El que més m’agrada és que som un servei al ciutadà. Sempre he pensat que a la gent no li fa gens de gràcia anar a un jutjat, i que és com l’últim recurs i quan hi arriba necessita trobar una solució. Per a això estem nosaltres, per intentar donar solucions a la gent. Respostes a un problema concret. Crec que de vegades a l’administració de justícia es perd una mica aquest concepte. Tot es converteix com en més burocràtic i la relació amb el ciutadà es perd molt o perdem la consciència que l’expedient que tenim al davant no és només un paper, sinó que hi ha persones al darrere, que estàs parlant de problemes seus, que hi ha drets que estan en joc... M’agrada el fet d’intentar donar el millor servei possible al ciutadà.

L’exercici professional de la carrera és com l’imaginava quan estudiava a la Facultat?

No tenia una idea preconcebuda. No sabia què és el que em trobaria. Una cosa és el que estudies quan fas oposicions i una altra, la pràctica del dia a dia. Però sí que quan comences sembla que t’hagis de menjar el món i canviar moltes coses. I amb el pas del temps veus que no és tan així, però si tots treballem i posem el nostre gra de sorra, podrem anar canviant coses.

Del seu pas per la URV, què li ha resultat més útil o important per desenvolupar la seva carrera ?

La formació que em van donar. Si la formació és bona i la saps aprofitar, com va ser el meu cas, et serveix.

Li ha costat arribar fins on és ara?

A mi m’ha costat molt. Sempre m’he hagut d’esforçar molt, tant al col·legi com a la carrera. A l’oposició vaig estudiar moltíssim i vaig sacrificar durant gairebé tres anys la meva vida personal.

Quin consell donaria als futurs estudiants?

Que es dediquin al que vulguin fer. Que es guiïn molt pel que els surti del cor. Si realment volen estudiar oposicions, ho han de fer perquè realment tinguin vocació o creguin que és una feina interessant, perquè estudiar “opos” és molt dur, requereix molt d’esforç i paciència i prendre-t’ho com si fos una feina, però sense cobrar. El temps que inverteixes ha de ser perquè realment ho vols fer; si no, és una pèrdua de temps.

Creu que existeix algun secret per aconseguir l’èxit professional en el vostre camp?

El secret de l’èxit és l’esforç. No s’ha de ser ni molt ni poc intel·ligent. A través de l’esforç podem aconseguir qualsevol objectiu. Crec que tots partim de les mateixes capacitats i si ens ho treballem tots podem aconseguir el que volem.

De quina manera ha mantingut la vinculació amb la Universitat un cop llicenciada?

Amb les jornades de les sortides professionals.

Amb la conjuntura actual, cap a on creu que camina el futur de la seva professió?

Crec que totes les sortides que tinguin una implicació amb la gent, amb el ciutadà, tenen molta sortida. Perquè en el temps que vivim, de crisi, cada cop hi ha més problemes. Tot el que tingui una implicació directa amb la persona del carrer, tindrà sortida: l’advocacia, les oposicions… Crec que la gent se’n va sortint. He fet durant un parell d’anys classes al màster del dret en advocacia, i trobo gent que s’està preparant el màster i està estudiant dret i es col·legia. Si t’esforces, al final ho aconsegueixes.