saltar al contingut principal
Cercar
URV

Perfils URV: alumni

Perfils URV

En aquest espai alguns dels més de 30.000 titulats a la Universitat Rovira i Virgili ens expliquen la seva experiència i recorden el seu pas per aquesta institució. Si coneixeu persones titulades a la URV que hi puguin contribuir, podeu enviar el suggeriment al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes: gc@urv.cat

Altres perfils

Lluís Nache

Enòleg a Miguel Torres

Entrevista realitzada el 28 de febrer de 2015, per Oriol Margalef, periodista. Fotos: Xavi Jurio

“En una casa gran com Torres aprens a treballar en equip, una possibilitat que no tens en una empresa petita”

P. Perquè et vas decidir pel grau d’Enologia?

R. Prèviament havia cursat enginyeria tècnica agrícola [UPC] i a l’hora de fer les pràctiques d’empresa vaig tenir la sort d’anar a una empresa del sector vitivinícola. Allà es van despertar els meus interessos. Jo no havia tingut mai contacte abans. A partir d’aquí vaig estar valorant vàries opcions i vaig decidir que un cop acabés l’enginyeria faria el grau d’enologia, l’alternativa que em semblava més interessant i que em podia servir més en un futur.

P. Què fa atractiva la feina d’un enòleg?

R. El que més m’atreu és la versatilitat d’aquesta professió. Tan aviat estàs tombant a les vinyes com ets al celler, ets a la sala de tast tastant diferents vins com ets al laboratori avaluant els resultats... El que m’agrada és que no estàs fent sempre el mateix, i el fet de poder estar en contacte amb diferents ambients és el que ho fa més interessant.

P. Gràcies a un conveni entre la URV i l’empresa t’has inserit durant uns mesos a l’equip professional de Bodegas Torres a Vilafranca del Penedès. En què has estat treballant?

R. A Torres vaig entrar la passada verema i he estat ajudant al departament d’Enologia, des de tasques de seguiment de vinyes fins altres feines pròpies del celler. He estat en contacte amb diversa gent de laboratori, de l’àrea de microbiologia... veient com funciona l’empresa que és molt gran i molt complexa, i que la veritat és que dóna per aprendre molt.

P. I quina experiència has adquirit al primer celler en exportacions de l’Estat?

R. En una casa gran com Torres el que aprens sobretot és a treballar en equip. Una empresa tan gran i amb resultats tan bons ha de treballar forçosament d’aquesta manera. També aprens a relacionar-te amb moltes persones a nivell interdepartamental... Tot això paga molt la pena, i és una possibilitat que no la tens en una empresa petita.

P. Un cop ha acabat la teva estada Torres t’ha incorporat a la plantilla. Què creus que ha valorat de tu?

R. Entenc que vàries coses. Jo ja tenia una experiència internacional prèvia a Califòrnia i crec que sóc una persona amb uns punts de mira i una ment bastant oberta. Avui dia has d’estar obert a tot el que et proposi l’empresa: que els teus responsables vegin que ets versàtil, que no t’importa fer res, i sobretot, que tinguis moltes ganes de treballar.

P. Ara marxes a fer la verema pel teu compte, a Nova Zelanda. L’estat espanyol és una país amb molta tradició vinícola i un dels primers productors al món. Què s’hi aprèn, a l’estranger?

R. A l’estranger t’emportes experiències tan a nivell professional com personal. El creixement és a marxes forçades. Els països del Nou Món t’aporten una visió molt més ampla de la jugada. Als Estats Units arribes i et penses que tindràs poca responsabilitat, i que has de fer el mateix que faries a qualsevol de les empreses que pots trobar a Espanya. No és així. Arribes i ells et veuen com un futur professional, com algú que el dia del demà estarà al seu nivell, que en aquell moment encara no en sap prou, però es preocupen de tractar-te de tu a tu... i això un jove enòleg ho agraeix molt. Em quedo amb aquesta mentalitat.

P. Els joves espanyols cada cop beuen menys vi. Què ha de fer el sector per revertir la situació?

R. El que fan molt bé a fora i no sabem fer aquí és saber vendre. Nosaltres, tot i que tenim grans productes, no ho sabem fer. No només estem parlant de saber vendre, sinó de saber-ho vendre a un públic jove, que a més veu el vi com un producte snob... Els meus amics no volen beure vi amb mi: prefereixen una cervesa, que els resulta més còmode de prendre en una terrassa... Hem d’invertir molts recursos en publicitat, en campanyes, en màrqueting perquè el vi arribi als joves i el puguin veure de forma natural, igual que es prenen una cervesa. Això sí. És una feina dura, i no crec que sigui cosa de dos dies.

P. Com t’imagines professionalment, d’aquí a 10 a 15 anys?

R. No ho sé. Podria estar dirigint una empresa petita, fins i tot dirigint un projecte personal... O seguir vinculat a una gran companyia com és Torres. El futur no l’ha vist ningú.

P. T’agradaria tenir el teu propi celler?

R. Això no ho descarto. Sense deixar de tenir una feina, m’agradaria fer quatre ampolles a casa per a consum propi.

P. Quin consell li donaries a algú que està a punt de graduar-se?

R. Conrad Hilton, fundador de la cadena hotelera Hilton, el 1946, té una frase que em va agradar molt. L’èxit sempre està connectat a l’acció. Les persones que són exitoses es mantenen sempre en moviment i tot i que fracassaran molts cops, una vegada o altra acabaran encertaran el punt. Es faci el que es faci, en el nostre sector s’ha de llegir molt i estar informat, s’ha de conèixer empreses, revistes, personatges, visitar zones, tastar vins, ser persones inquietes i estar sempre en actiu.