saltar al contingut principal
Cercar
URV

Perfils URV: alumni

Perfils URV

En aquest espai alguns dels més de 30.000 titulats a la Universitat Rovira i Virgili ens expliquen la seva experiència i recorden el seu pas per aquesta institució. Si coneixeu persones titulades a la URV que hi puguin contribuir, podeu enviar el suggeriment al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes: gc@urv.cat

Altres perfils

Irene Mallol

Advocada especialista en dret fiscal

Entrevista realitzada el 6 de maig de 2014, per Oriol Margalef, periodista

“Guanyar l’Administració als tribunals és molt gratificant”

El litigi contra el cèntim sanitari ha durat anys. Què és el primer que et ve al cap?

Tota la feina feta en aquests cinc anys, i que encara no hem acabat... Però si hagués de destacar algun moment pensaria en els inicis, quan va sortir el [primer] dictamen de la Unió Europea [contra el cèntim sanitari, el 2009]. Llavors al despatx vam decidir tirar endavant el projecte i vam començar a parlar amb els nostres clients per tirar endavant les reclamacions.

Quina conclusió de la sentència es pot extreure des del punt de vista social?

Que si les coses es treballen i es lluiten, es poden vèncer moltes injustícies socials. Això sí, has de tenir les ganes i les idees clares. I en el meu cas em va acabar de decidir el fet que havíem de sortir d’Espanya. Si ens haguéssim quedat aquí, tal com són les coses, jo no sé què hauria passat. La societat ha de veure que cada vegada hem d’acudir més a instàncies europees per intentar resoldre, perquè aquí tot és més complicat.

En quin moment vas saber que el procediment s’estava decantant a favor vostre?

Sens dubte, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va plantejar la qüestió al Tribunal d’Estrasburg. D’aquesta manera aconseguíem sortir d’aquí, que era l’objectiu. Nosaltres no podíem anar-hi [a Estrasburg] per decisió pròpia, sinó a través d’un tribunal espanyol. I és clar, si el TSJC et diu que té un dubte sobre aquest assumpte ja t’està dient que hi pot haver una possible vulneració: l’impost era il·legal i contravenia una directiva comunitària.

T’esperaves arribar tan lluny i obtenir un pronunciament tan contundent?

Sí. Jo sempre he estat molt honesta amb els clients, i si no hagués tingut opcions no ens hi hauríem posat, perquè era perdre el temps tant per a mi com per als clients. Per tant, sí que esperàvem arribar lluny. Quant a la sentència, també esperàvem que fos clara en el tema de fons. El que no esperàvem tant és que el tribunal fos tan dur en la limitació de la sentència en el temps, i que li digués al govern d’Espanya i a les comunitats autònomes que hi havia hagut mala fe.

Podies somiar amb un èxit així, quan estudiaves?

Ho veus a les pel·lícules i dius: per què no? I de fet, pot passar... És estar al moment adequat al lloc adequat, i després, prendre decisions. Ser valent. Professionalment hi ha coses que es poden equiparar a aquest èxit: anar a treballar a la Comissió o al Parlament europeu... Però per a un advocat arribar al Tribunal de Luxemburg és de les coses més grans que li poden passar. Més amunt no es pot anar.

Funciona, la justícia?

L’espanyola ha de millorar en moltes coses. Els tres poders, l’executiu, el legislatiu i el judicial, estan massa vinculats. El poder judicial no és independent, i això fa que de vegades no sigui tan objectiu com hauria de ser. Per això cada vegada hem d’intentar sortir més a fora i pensar que el Tribunal de Justícia europeu és una instància més que tenim. Quan jo hi vaig arribar tenia por que hi poguessin haver elements polítics..., però ja em van dir que no, que era claríssim: que si l’impost era il·legal així ho dictaminaria. I així ha estat. I a més, de forma contundent.

Com ha d’enfocar la seva carrera algú que és a punt de convertir-se en advocat?

Un advocat ha de ser honest i tenir les idees molt clares. I si és així, els clients responen. Això no és un tràmit. Estàs lluitant amb interessos de terceres persones, i una mica te’ls fas teus sense voler. Marxes a casa i no pares de pensar en els problemes dels altres... Vas pel carrer i la gent et pregunta, fas d’advocat d’ofici... L’advocat ha de sortir de la carrera no pensant que guanyarà molts diners, sinó que primer ha d’agafar experiència, clientela fixa, i després, si cal, ja vindrà. Cal ser honest, treballar, sacrificar-se, estudiar molt bé els temes... i a partir d’aquí, que sigui el que hagi de ser.

La teva especialitat és el dret fiscal. Què és el que la fa més interessant?

Quan et dediques al civil al penal no deixes de batallar una persona contra una altra. Aquí batalles una persona contra l'Administració. I contra l'Administració sempre vas una passa per darrere: d'entrada, sempre perds. Quan arribes als tribunals ja canvia la truita. Guanyar l'Administració és un puntàs. És dir: donàveu per segura una cosa i no ho és, i m'han donat la raó. L'Administració és molt quadrada, i si aconsegueixes guanyar-la és molt gratificant. I a més després saps que varia la seva forma de procedir segons el que et resolguin a tu. El camp tributari és molt maco, i molt desconegut en el món dels advocats. 

El sistema tributari és cada cop més complex. La demanda d'especialistes com tu deu anar en augment.

Sí, perquè l'Administració tributària és cada cop més estricta, més rigorosa... Cada vegada està tot molt més lligat, i cada vegada hi ha més impostos. Això provoca que cada cop hi hagi més procediments de comprovació, revisió... i crec que és un camp que no s'acaba. Potser és un dels motius pels quals la gent no s'hi dedica, però la normativa tributària és molt flexible i interpretable, i molt variable. Això fa que hagis d'estar contínuament a damunt dels temes, però també que puguis defensar-los de forma clara i fàcil, perquè depèn com els interpretis tu te la pots emportar al teu terreny. Això és bo i dolent: la fiscalitat hauria de ser molt més taxativa, i potser així no es defraudaria tant.