saltar al contingut principal
Cercar
URV

Perfils URV: alumni

Perfils URV

En aquest espai alguns dels més de 30.000 titulats a la Universitat Rovira i Virgili ens expliquen la seva experiència i recorden el seu pas per aquesta institució. Si coneixeu persones titulades a la URV que hi puguin contribuir, podeu enviar el suggeriment al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes: gc@urv.cat

Altres perfils

Daniel Curulla

Científic sènior a la gran petrolera francesa Total Refining & Chemicals

Entrevista realitzada el 16 de gener de 2014 per Oriol Margalef, periodista. Fotos: Xavi Jurio

“La recerca de Total Refining & Chemicals amb la URV i el CTQ obre les portes a l’ús de nous catalitzadors més barats”

Quina és la vostra missió com a investigador a Total Refining?

Treballo al Departament de Catàlisi, centrat a buscar nous processos o nous productes que permetin trobar solucions al problema energètic que afronta Europa en el futur. Intentem aportar solucions a un món més sostenible.

A quins nous productes us referiu?

Poden ser productes convencionals, com la gasolina o el gasoil, però obtinguts a partir d’un producte inicial diferent. Avui els fabriquem en refineries, a partir de petroli. Però podem pensar a transformar la biomassa. Evidentment, això implicarà que haurem d’aportar solucions als processos o als catalitzadors que es fan servir per poder aplicar els mateixos tipus de normatives que els productes actuals. Però també per exemple, pensant en el sector del transport, que cada cop més incorpora sistemes híbrids, els electròlits de les bateries. Poden ser uns compostos químics derivats del petroli o bé fabricats a partir de noves fonts o de nous recursos com la biomassa, fins i tot es pot convertir convertir el CO2.

Quin és el projecte més emblemàtic en què treballeu?

El petroli, perquè fem servir per produir combustible, el cremem i en fem CO2, i ens trobem que hem d'evitar el sobreescalfament i  reduir les emissions. En aquest sentit, les grans línies de treball són tres. La primera, potser en la que es poden aconseguir millors resultats, està orientada a incrementar l’eficàcia energètica: millorar els processos en les indústries per produir menys CO2 i consumir menys energia. En aquest context, hem d’educar la gent perquè sigui més responsable en la utilització de l’energia, ja que també n'és coresponsable. De totes maneres, sempre hi haurà emissions en les indústries. Aquest CO2 es pot concentrar, recuperar i llavors es pot segrestar, es pot guardar sota terra, per exemple, utilitzant els antics pous o reserves de gas que han buidat els grups petroliers. Això costa diners, i ara s’està estudiant com podem obtenir diners del CO2 un cop capturat. El podem agafar per transformar-lo en productes químics i utilitzar-lo després per fabricar plàstics, per exemple.

Quina és la finalitat del projecte de recerca que comparteiu Total Refining, la URV i el CTQC?

El projecte va començar de forma efectiva al setembre de 2009 i ha durat fins ara. Acabem de renovar-lo per dos anys més i hem obtingut resultats força interessants des del punt de vista de comprensió química. Hem obert noves portes a nous tipus de catalitzadors basats en nanotecnologia amb resultats molt prometedors, que possibiliten utilitzar una quantitat mínima dels components més cars. Aquesta experiència transversal amb diferents grups europeus incloent-hi la URV i el CTQ ens ha permès en aquests quatre anys adquirir un coneixement que ha comportat que ara redactem diverses patents. Personalment crec que és molt prometedor i hem de veure fins on condueix.

Des del punt de vista estratègic, quin és el principal repte que es planteja la indústria petroliera pel que fa a recerca?

El petroli anomenat lleuger, el més utilitzat fins ara, conté pocs contaminants. Les normatives ens imposen que hi hagi menys sofre i menys nitrogen —avui dia parlem de 10 ppm de sofre en el combustible fòssil tant dièsel com gasolina 98, per exemple— però ens trobem que els recursos petrolífers cada cop són més pesats i que contenen contaminants a una concentració més elevada. Des del punt de vista de la refineria, del refinatge, el gran problema que s'ha de resoldre en el futur serà s'adapten els processos existents a aquest nou tipus de petroli que és més pesat i que requerirà un tractament bastant més fort, més intensiu per arribar al mateix tipus de producte que avui dia s’utilitza.

Com evolucionarà a escala europea i mundial aquest sector industrial?

Les refineries europees tenen una capacitat excessiva de producció de gasolina, i avui ens trobem que el tema automobilístic està molt basat en dièsel. Fins ara, Europa exportava gasolina als Estats Units i n'importava dièsel. Això s’ha vist truncat d’un dia per l’altre per culpa del gas d'esquist (shale gas). Als americans ja no els cal importar gasolina, mentre que continuen exportant dièsel cap a Europa... D'altra banda, la Xina i països de desenvolupament ràpid cada cop demandaran més combustible, gasolina sobretot. Però produir gasolina a Europa per enviar-la a la Xina és molt costós, i de fet les noves grans refineries s’estan construint allà on surt el petroli com l’Aràbia Saudita, que a més són més a prop del mercat final.

Dues dècades després, què és el que més valoreu de l'etapa de formació a la URV?

El contacte personal, la influència personal, tant d’alguns professors que em van ajudar a formar-me com d’amics i companys, i també la formació global que he tingut en química que m’ha permès adaptar-me ràpidament a diferents tipus de treballs en què he estat involucrat.

Quin consell donaríeu a algú que està a punt d’acabar els estudis de grau i vol orientar la seva carrera professional?

Que surti a l’estranger. Que vagi a conèixer altres llocs on es pensa, es treballa i s’ensenyen les coses de forma diferent. I que a partir d’aquesta experiència aprengui a fer una crítica sobre com ell treballa, sobre com ha après i com ho pot aplicar per construir-se o completar-se com a persona o professional. Per mi, això és indispensable.