saltar al contingut principal
Cercar
URV

Perfils URV: alumni

Perfils URV

En aquest espai alguns dels més de 30.000 titulats a la Universitat Rovira i Virgili ens expliquen la seva experiència i recorden el seu pas per aquesta institució. Si coneixeu persones titulades a la URV que hi puguin contribuir, podeu enviar el suggeriment al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes: gc@urv.cat

Altres perfils

Joel Vicient

Director d’Ongest, negoci de lloguer de serveis de programari, i enginyer tècnic informàtic per la URV

Entrevista realitzada el juny de 2013 per Cori Sebastià, periodista. Fotos: José Carlos León

“És necessari fomentar l’emprenedoria”

Per què va triar estudiar Enginyeria Tècnica en Informàtica?

Dubtava entre Informàtica i Educació Física (INEF), i finalment em vaig decidir per la primera opció perquè hi vaig veure una mica més de futur. Sempre m’havia agradat la informàtica encara que mai havia tingut ordinador fins al primer any que vaig anar a la universitat  [aclareix amb un somriure]. Per aquest motiu, el primer any vaig posar més el focus en les assignatures de matemàtiques, en comptes de les típiques de programació, i vaig veure que m’atreia més la part de gestió. Acabada la carrera, vaig cursar un postgrau de Sistemes Informàtics a la Universitat Rovira i Virgili, i després vaig fer a ESADE el primer any del màster de Direcció Estratègica d’Empreses, que no he tingut temps d‘acabar.

La Universitat Rovira i Virgili va ser la seva primera opció per fer els estudis d’informàtica?

Sí, per proximitat i costos. Crec que és un handicap molt favorable per a algú de Tortosa haver de pujar solament fins a Tarragona. Barcelona probablement multiplica els costos per dos, no veig cap diferència en la titulació i la qualitat és exactament la mateixa.

Considera que falta alguna cosa als estudis d’informàtica?

Normalment, a totes les carreres -tant a la URV com a altres universitats-, els manca, com a mínim, un últim any mixt, en què es puguin barrejar diferents estudis per fer un projecte comú que serveixi a l’estudiant per veure què es trobarà quan surti al món laboral. També és necessari fomentar l’emprenedoria, no només des de la universitat sinó també des de l’ESO i el batxillerat. En general, falta a les universitats una visió més d’empresa.

Vostè es va decidir a muntar una empresa. Com va anar el procés per crear-la?

Abans d’acabar la carrera vaig començar a treballar a Barcelona en diferents consultores i després vaig ser cap de projectes i director tècnic d’una empresa de programes a Reus, fins que vaig decidir tornar a Tortosa, on vaig detectar una necessitat que no estava coberta al mercat, sobretot a la província de Tarragona. Vaig veure que hi havia empreses d’entre 25 i 50 treballadors a la demarcació que necessitaven un director d’informàtica (que no se'l podien permetre) i algú que liderés aquest àmbit. Vaig començar a oferir aquest servei i vaig contractar dos o tres treballadors. La veritat és que em va anar força bé. Primer vaig ser autònom i després vaig constituir l’empresa Clico, amb la qual vaig detectar altres necessitats. Per tant, vaig començar sol però al cap d’uns mesos vaig buscar finançament de socis purament capitalistes, i vaig reforçar l’equip amb altres àrees que es podien portar d’una manera més òptima en comptes de fer-ho tot jo.

Tot això ha anat molt ràpid, en només quatre anys, un temps en el qual també ha creat el seu producte estrella.

Es tracta de Captio, que comercialitzem amb bastant d’èxit. Sorgeix d’una idea molt senzilla: simplificar la gestió de les despeses de mobilitat. D’aquesta manera, a través d’una aplicació per a Iphone, Android o Blackberry es fotografien els tiquets de despeses, s’interpreten automàticament les dades i s’arxiven al núvol. A partir d‘aquí es poden generar les notes de despeses o els informes amb un sol clic i sense necessitat de guardar el document original. Això permet una millora de productivitat bastant important i és possible gràcies al programari que hem desenvolupat amb el suport d’alguns departaments de la Universitat Rovira i Virgili i de la Fundació. Hem treballat amb ells i hem externalitzat alguns projectes. Hem venut més de 10.000 llicències de Captio i entre els nostres clients hi ha Telefónica, Halcón Viajes o Cofidis.

On és present la seva oficina?

Té oficines a Tortosa, Barcelona i a Mèxic. Som quinze treballadors, però en creixement. També toquem el mercat d’Anglaterra, que és molt important, i tenim presència a set països més a través de distribuïdors, com Japó, Panamà, Argentina i els Estats Units.

Quins projectes de futur té l’empresa?

Seguir treballant en països europeus, com ara França, i a Amèrica del Sud, per exemple, al Brasil.

Noten la crisi?

Com tothom, però no ens podem queixar perquè a l'Estat facturem i creixem, encara que probablement ho podríem fer més. De fet, el primer producte que vam treure no ha tingut l’acollida que esperàvem perquè estava enfocat a les factures, als despatxos professionals i a les gestories, un dels sectors més afectats per la crisi. Captio ha estat el segon producte dirigit a les grans empreses.