saltar al contingut principal
Cercar
URV

Perfils URV: alumni

Perfils URV

En aquest espai alguns dels més de 30.000 titulats a la Universitat Rovira i Virgili ens expliquen la seva experiència i recorden el seu pas per aquesta institució. Si coneixeu persones titulades a la URV que hi puguin contribuir, podeu enviar el suggeriment al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes: gc@urv.cat

Altres perfils

Hernán Pedro Vigier

Doctor en Administració i Direcció d’Empreses per la URV

Entrevista realitzada el 12 de juny de 2012, per Francesc Domènech. Fotos: José Carlos León

“A la URV m’han fet sentir com a casa”

Per què va decidir venir a fer el doctorat a la URV?

Després que el 1994 se signés el conveni d’agermanament entre Reus i Bahía Blanca, la Universidad Nacional del Sur va convidar el professor de la URV Antoni Rodríguez Ramos a impartir un curs. En el viatge el va acompanyar el professor Antoni Terceño, que aleshores era degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus. Ens vam conèixer i de seguida vam trobar afinitats personals. Jo aleshores feia el doctorat en economia a Bahía Blanca, investigant un tema relacionat amb la gestió dels nombres borrosos en economia, que era un tema que també investigava Terceño. Ell i Jaume Gil i Aluja havien impulsat i creat la Societat Internacional de Gestió i Economia Fuzzi (SIGEF). I, és clar, tanta coincidència va estrènyer els lligams de manera que em van proposar visitar la URV i assistir al segon congrés de la SIGEF, que es va fer a Santiago de Compostel·la. Vaig venir al novembre del 1995, quan la facultat d’aquí encara estava en uns barracons. De la visita, en va sortir la idea d’anar més enllà i em vaig plantejar fer el doctorat a la URV. No era fàcil, perquè jo era secretari acadèmic del Departament d’Economia de la Universidad Nacional del Sur, però em vaig presentar a una beca d’estudis de doctorat que havia convocat l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, que em van concedir. Durant força temps m’estava uns mesos aquí, i uns mesos a l’Argentina, de manera que podia fer el doctorat sense deixar la meva feina allà. La tesi la vaig llegir el 19 de setembre de 2001, en plena incertesa al món pels atemptats de Nova York (el dia 11, justament, arribava a Barcelona amb el meu fill), i em convertia en el primer estranger a llegir una tesi a la Facultat d’Economia i Empresa.

Vostè va ser un doctorant especial...

El cas és que durant el temps que preparava la tesi es va produir una relació molt intensa entre les dues universitats. Va haver-hi un bon nombre d’intercanvi de visites de professors entre les facultats de Reus i Bahía Blanca, que van permetre fer un conjunt d’accions, de seminaris... Em sembla que som un dels millors exemples que hi ha del que es pot fer amb un conveni d’agermanament entre dues ciutats. Tot plegat em va permetre fer un munt d’amics, fins al punt que ara, quan vinc, ja no em cal allotjar-me en un hotel, i deixi’m anomenar, a més d’Antoni Terceño, Xavier Ponce, Tomás Lorenzana, Glòria Barberà, Pere Segarra, Susanna Sardà... Un munt de gent que ha fet que a la URV m’hagi sentit com a casa.

I un cop llegida la tesi, la relació va continuar...

La casualitat va fer que Antoni Terceño aquí i jo al meu país ocupéssim responsabilitats de gestió a la Universitat, i com que darrere de les institucions hi ha persones, i la relació que havíem tingut era molt forta, va ser possible mantenir un contacte intens entre les dues institucions… Llegida la tesi, un temps després, el 2004, vam reprendre el contacte i vaig tornar com a professor visitant. El 2005 vam organitzar a Bahía Blanca un altre congrés de la SIGEF, que ens va permetre rebre moltes visites de professors d’aquí. Del 2007 fins ara hem mantinguts els intercanvis i hem pogut tirar endavant diversos projectes que van permetre integrar equips de treball de les dues universitats.

Des de la posició de coneixedor de les dues universitats, hi ha moltes diferències entre la universitat argentina i la URV?

Jo vaig fer de professor tant a la Universidad Nacional del Sur com a la Universidad Provincial del Suroeste, creada fa sis anys. He de dir que la URV és més semblant a la Universidad Nacional, creada fa cinquanta anys, pel que fa a l’avaluació i la promoció individual del professorat, tot i que potser aquí el sistema és una mica més dur que al meu país. En el cas de la Universidad Provincial, va néixer amb un plantejament d’estudis una mica diferent, perquè es va fixar d’entrada l’objectiu de desenvolupar professionals amb perfil emprenedor, no només des del punt de vista tècnic, sinó també amb la promoció entre els estudiants de continguts actitudinals que busquen crear una mentalitat d’emprenedoria. També hem fet activitats amb la càtedra d’emprenedoria d’aquí, amb el doctor Pere Segarra, i també hem fet intercanvi de professors. Jo he fet classes i he impartit seminaris tant aquí com a l’Argentina, i entenc que tant en continguts com en maneres de fer classe i de formar docents el sistema és molt semblant.

En la seva condició d’expert en economia, con defineix la situació actual, tant a Argentina com a Espanya?

Argentina ve d’un cicle amb un important creixement tant del PIB nacional com del PIB per habitant. Tenim taxes de creixement ininterromput des del 2003, exceptuant el 2009. Això ha significat una millora important (l’atur és d’entre un 6% i un 7%, que es pot considerar pràcticament plena ocupació si tenim en compte que som país emergent). Aquesta situació no treu, però, que hàgim de resoldre alguns temes estructurals… Per exemple, tenim un problema amb la inflació, però entenc que no solucionar-ho no és un camí impossible. Com diu la presidenta, ens cal un ajust fi.

El cas d’Espanya… No tinc autoritat per opinar, tot i que em preocupa força, sobretot quan veig els índexs d’atur, o el problema del deute i del sistema financer, que em recorda en alguns aspectes el 2001 d’Argentina, amb la diferència que el nostre problema era només nostre, quan aquí es posen en joc moltes altres coses, com la moneda única i la Unió Europea. Cal barallar-se per mantenir-ho. Algunes idees que s’estan dient, com tenir un Banc Central Europeu més actiu, resulten interessants, però sembla clar que els països del sud d’Europa han de treballar més per tenir indústries competitives, per anivellar la balança comercial. Cal, doncs, treballar en temes de competitivitat a llarg termini.

I el cas de Repsol i YPF, com l’analitza?

Ha estat un tema molt debatut a Argentina. Els argentins han estat majoritàriament d’acord amb la política del govern, amb la qual cosa és difícil dir que un no ha estat d’acord amb el procés d’expropiació… Hi ha moltes qüestions a analitzar que parlen tant a favor com en contra del procés, com quan es diu que Repsol no ha fet prou inversions, que segurament és cert però que també té la seva explicació… Des del punt de vista polític, sóc un argentí més que ha estat d’acord amb la decisió, però des del punt de vista tècnic no puc dir gran cosa més perquè em falten coneixements a fons de con funciona el sector.
 

El primer doctor estranger a Econòmiques

Hernán Pedro Vigier (1963) és llicenciat en Economia per la Universidad Nacional del Sur (UNS), a Bahía Blanca (Argentina), i doctor en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Rovira i Virgili. Fa de professor a l'UNS, i al mateix temps és vicerector de la Universidad Provincial del Soroeste, creada fa només sis anys. També té responsabilitats polítiques, perquè és subsecretari de Ciència i Tecnologia de la Provincia de Buenos Aires. “Tinc l’honor de ser el primer doctorat estranger a la vostra Facultat d’Economia i Empresa”, explica. Durant la conversa, vol deixar clar en tot moment que “tinc un gran agraïment a aquesta institució, que sempre m’ha acollit de manera espectacular i m’ha fet sentir com a casa”. I recorda l’anècdota de quan un dia, pel centre de Reus, es va trobar qui aleshores era alcalde de la ciutat, Josep Abelló, que li va dir que, de tant estar per Reus, acabarien donant-li la ciutadania reusenca. “He conegut rectors, degans, professors d’altres departaments, i sempre m’han tractat com un més”.