saltar al contingut principal
Cercar
URV

Perfils URV: alumni

Perfils URV

En aquest espai alguns dels més de 30.000 titulats a la Universitat Rovira i Virgili ens expliquen la seva experiència i recorden el seu pas per aquesta institució. Si coneixeu persones titulades a la URV que hi puguin contribuir, podeu enviar el suggeriment al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes: gc@urv.cat

Altres perfils

Wei Yuanyuan

Màster en l'ensenyament de llengües estrangeres per la URV i professora d'espanyol a la Xina

Entrevista realitzada el 11 de febrer per Cori Sebastià, periodista. Fotos: José Carlos León

“Els estudiants d’aquí són molt més actius que a la Xina”

Per què va venir a estudiar a la Universitat Rovira i Virgili?

Vaig venir a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili, l’any 2005 per estudiar un curs de llengua i cultura a Espanya. Jo en aquell moment feia el tercer curs de Filologia Hispànica a la Universitat de Llengües Estrangeres de Dalian, situada al nord-est de la Xina. Aquest centre tenia un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili. Per això, vam venir jo i 16 companys més a Tarragona. Vam ser els primers alumnes xinesos de la Universitat de Llengües Estrangeres de Dalian a participar en aquest acord. Em vaig quedar a Tarragona fins al 2007, any en què vaig acabar la carrera. Després vaig tornar a la Xina i vaig començar a treballar com a professora d’espanyol a la meva universitat. Ara, he aprofitat les vacances per tornar a Tarragona, visitar els meus professors i recuperar una assignatura que tenia pendent.

Per què va decidir fer-se professora d’espanyol?

Vaig estudiar Filologia Hispànica i vull treballar com a professora universitària. No ho puc fer en una escola perquè no s’ensenya espanyol als col·legis xinesos. Abans de triar Filologia Hispànica no sabia res de la llengua espanyola, ni com era Espanya i desconeixia que hi haguessin tants països hispanoparlants. Quan vaig entrar a la Universitat l’any 2003 la llengua espanyola no era tan famosa com ara. M’agrada aprendre idiomes i vaig elegir-la com alternativa a l’anglès, que a la Xina ja estudiem des de ben petits. Si no estudiava anglès podia triar entre el castellà i el francès. Em vaig decantar per la primera i em sembla que vaig triar bé. Penso que amb l’espanyol, que és una llengua oficial de l’ONU, tindré una millor sortida laboral.

És complicat per a una persona oriental aprendre una llengua com l’espanyol?

Ho és una mica. La primera dificultat és la pronunciació, especialment, d’algunes lletres com la erra o les consonants sordes i les sonores. Després hi ha la gramàtica, sobretot els temps verbals, com l’imperfecte d’indicatiu i el pretèrit indefinit. Les conjugacions verbals no existeixen a la llengua xinesa.

Quines diferències va trobar entre el sistema educatiu que hi ha a la universitat xinesa i el model de la Rovira i Virgili?

Hi ha moltes diferències i, per tant, és difícil triar-ne només una. Aquí en certs aspectes és més reflexiu. A la Xina, si vols tenir un màster has d’aprovar un examen oficial molt difícil. En canvi, aquí amb la teva experiència i amb el títol pots sol·licitar fer un màster sense necessitat de realitzar cap examen. D’aquesta manera, els alumnes no necessiten tant de temps per preparar els exàmens. El mètode que es fa servir aquí és diferent que a la Xina. Una altra diferència és que allà els alumnes no són tan dinàmics a classe. Aquí són més actius, fan més preguntes. No puc elegir solament un model com el millor.

El sistema educatiu xinès pot funcionar a la Xina perquè la majoria dels seus aspectes són adequats per a aquells alumnes. Ara bé, aquest model està canviant. Actualment, els alumnes de les escoles estudien més varietat de coses que no pas quan jo feia primària. Cada vegada aprenen més coses, no solament coneixements sinó també les habilitats de la vida. Ara hi ha més interacció entre el professor i l’alumne. No em va ser difícil adaptar-me a la manera de treballar d’aquí. Quan vaig arribar em vaig adonar, per exemple, que els mestres i els alumnes es comunicaven molt per correu electrònic. Aquesta manera de treballar no es fa servir tant a la Xina. També em vaig adonar que aquí els alumnes autòctons eren més madurs que nosaltres. A la Xina els professors ens prenien més com a alumnes que no pas com adults.

Què destacaria de la Universitat Rovira i Virgili?

Principalment que els professors que vam tenir eren molt responsables, molt bons, pacients i parlaven molt amb nosaltres. Ens van ensenyar moltes coses i en aquell moment eren professors però també amics.

Com va viure el canvi cultural?

La cultura xinesa és més conservadora, té pocs contactes físics. Quan vam arribar a Espanya el primer que vam aprendre va ser a saludar i a fer petons. Va ser una mica difícil perquè nosaltres no tenim per costum fer-ho. Una altra diferència és que, per exemple, aquí es crida el professor pel seu nom, cosa que no es fa a la Xina. Allà, molts cops els alumnes no s’atreveixen a parlar amb els mestres, i mai es pot arribar tard a classe perquè està mal vist. En canvi, aquí es permeten uns minuts de cortesia [apunta amb un somriure].

Què en pensa, la seva família, del fet que hagi de marxar a l’estranger per millorar la seva formació i ho faci en unes cultures tan diferents a la xinesa?

La meva família em dóna suport en tot. Considera que és necessari que viatgi a Espanya o a d’altres països on es parli castellà per perfeccionar el meu nivell lingüístic i per conèixer millor la cultura hispana. Tot plegat és positiu per a la meva feina.