saltar al contingut principal
Cercar
URV

Perfils URV: alumni

Perfils URV

En aquest espai alguns dels més de 30.000 titulats a la Universitat Rovira i Virgili ens expliquen la seva experiència i recorden el seu pas per aquesta institució. Si coneixeu persones titulades a la URV que hi puguin contribuir, podeu enviar el suggeriment al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes: gc@urv.cat

Altres perfils

Álvaro García

Llicenciat en Química a la URV

Entrevista realitzada el 17 d'octubre de 2012 per Francesc Domènech, periodista

“La Xina és un país fàcil per viure-hi, però difícil per treballar-hi”

El químic Álvaro García és el responsable de la planta d’Esteve a Shaoxing, a l’est de la Xina

Com valora el seu pas per la URV?

Molt positiu. Jo sóc de la Canonja, i per a mi va ser molt important tenir una universitat de qualitat a prop de casa. En general, el nivell d'exigència és l’adequat i aporta un ampli rang de coneixements que m’han ajudat en la meva feina posterior. A més, la Universitat està ben integrada amb el món de la química a la ciutat.

Està treballant a l'estranger... Creu que els estudis que va fer estan ben adaptats per poder desenvolupar-se professionalment a fora? Hi ha trobat a faltar alguna cosa?

Partint de la base que vaig estudiar química i que la química és un camp universal, els meus estudis són adequats per a la feina que realitzo aquí. Pràcticament tots els temes importants que poden sorgir en un moment donat a la feina relacionats amb la química els havia estudiat prèviament a la universitat durant la carrera i, el que és més important, saps a quins llibres pots trobar la informació que necessites per poder-la digerir i aplicar. Vaig trobar a faltar una mica de més facilitats per anar a estudiar a l’estranger. Quan jo vaig estudiar et convalidaven poques assignatures, cosa que feia que tinguessis una despesa econòmica important pel poc fruit acadèmic que podies obtenir. Està clar que, per altra banda, és una opció que tothom hauria de fer i que hauria de ser gairebé obligatòria en un món tan globalitzat.

Com va ser que va fer cap a Esteve i després a la Xina?

Suposo que va ser una mica entre la casualitat i el fet de buscar la casualitat. Fins als 18 anys mai havia pensat anar a viure fora, però en aquella edat vaig anar amb un amic a Edimburg a treballar en un hotel. Aquesta experiència va canviar la meva visió del món, i, a partir d’aquí, vaig tornar a Escòcia l’any següent, vaig fer l’Erasmus a Anglaterra i tot seguit vaig trobar feina a BASF quan tenia 22 anys, dos anys abans d’acabar la llicenciatura. A BASF vaig aprendre molt, vaig entrar en una planta nova, PDH, i vaig tenir la sort de treballar tres anys en diferents posicions, amb un equip professional molt bo. Tot i això, tenia la sensació que volia viure a l’estranger i que havia començat massa jove per estar tota la vida treballant al costat de casa. Així que un dia vaig veure una oferta a Infojobs que deia “es busca llicenciat en química per treballar a l’estranger”, i hi vaig enviar el meu currículum. El que no vaig pensar és que l’estranger seria tan lluny! En aquest moment vaig entrar en un projecte d’Esteve per enviar gent a la planta que estaven construint a la Xina, vaig fer un any d'stage  a Celrà, on l’empresa té la planta principal, i després vaig volar cap a Shaoxing, on visc ara.

La fabrica d’Esteve Química està situada al polígon de PaoJiang, un polígon de 70 km2, on hi ha fàbriques de molt tipus, majoritàriament relacionades amb el sector tèxtil, però també plantes químiques. Shaoxing és la capital mundial de tèxtil, el lloc on es fabrica més tela de tota la Xina i, per tant, probablement del món. Així que “aquesta es una ciutat de negocis i això ho pots constatar en el caràcter de la gent”, explica l’Álvaro. També és una de les ciutats més antigues de la Xina, si no la que més, on han nascut famosos escriptors, polítics i artistes. Es una ciutat plena de rius i llacs amb una terra molt fèrtil, cosa que ajuda a explicar per què es pot dir que és una de les ciutats més antigues del món.

Què suposa per a un tècnic de la seva especialitat poder estar en una planta d'una empresa important, i a la Xina?
 
Primer que res, suposa un gran repte personal. A més, jo vaig fer cap a la Xina amb una edat en què busques una mica aquests reptes: saber com t’habituaràs a la Xina, al gegant asiàtic, i veure si pots arribar a fer una bona feina, carregada d’una gran responsabilitat, i amb la necessitat d’aplicar uns estàndards de qualitat europeus en un lloc on la cultura i la forma d’entendre les coses dista bastant de la nostra.

Quines són les tasques que fa a la seva feina?
 
Principalment, m’encarrego de la implementació de nous processos o de processos de tercers a l’àrea productiva. A banda d’això, també vaig estar present a tota la posada en marxa de la planta des del punt de vista d’enginyeria, i encara ajudo amb la comunicació i tot el que puc. Durant quatre anys era l’únic tècnic català a la planta; així que tota la supervisió de temes tècnics o tota la comunicació amb Catalunya passa per mi. Ara, des del desembre, s’ha incorporat un altre català que m’ajuda en aquestes tasques.

Podria fer una tasca similar a Catalunya o Espanya? 
 
Sí, però es difícil tenir les mateixes oportunitats. Hi ha una circumstància a tenir en compte, com és el fet que no hi hagi gaires expatriats a la planta. Això fa que puguis fer feines més diverses, estar a totes les batalles i, sobretot, adquirir coneixements més globals.

Creu que cal marxar a fora per poder-se desenvolupar professionalment amb plenitud?
 
No, no ho crec, però si surts a fora és més fàcil. Jo crec que la qüestió és que a casa nostra, en empreses importants, molts dels llocs als quals un llicenciat aspira ja estan agafats per gent que normalment tenen molta experiència a la companyia o en el sector, i les vacants que hi ha estan molt disputades, cosa que fa que l’accés sigui difícil. A l’estranger, com que no hi ha massa expatriats, en menys temps pots assolir coneixements més ràpidament i arribar a tenir posicions amb més responsabilitats d’una manera més ràpida, que no es sinònim de més fàcil.

Es planteja consolidar la seva carrera professional a la Xina? Es planteja tornar?
 
No saps mai on acabaràs, encara estaré un temps per Shaoxing. Com a mínim quatre anys més, però després no sé què faré. El temps anirà aclarint-me les idees. El lloc on vivim és un lloc dur per viure: hi fa molta calor a l’estiu i molt de fred a l’hivern; no hi ha estrangers i no hi ha oferta d’activitats i productes occidentals, tot i que un troba sempre coses per fer. Però està clar que quan de temps pots estar en un lloc així.

A Catalunya des de fa anys sorprèn la realitat de la Xina, el seu accelerat creixement econòmic, el sistema polític... Com es viu, treballant-hi cada dia?
 
El primer que he de dir és que es fa difícil resumir la realitat de la Xina en unes poques paraules. Nosaltres vivim en una de les províncies més desenvolupades de la Xina, on el nivell de vida puja ràpidament i els preus estan escalant a velocitats insostenibles... El problema d’aquí són les diferències socials. Una altra cosa remarcable és que quan parlem de la Xina és com si parléssim d’Europa en un conjunt: hi ha semblances entre nosaltres, però està molt clar que la nostra manera de viure dista bastant, de vegades, de la d’altres llocs d’Espanya i d’Europa. Per a mi la Xina és un país molt fàcil per viure-hi, però molt difícil per treballar-hi, almenys en l’àrea de química fina.    
 
Des de la distància, com observa la situació general a Catalunya i Espanya?
 
Amb tristesa i indignació. Quan vaig sortir de Catalunya encara no havia començat la crisi; així que no l’he patida personalment, però sí que n’he conegut els efectes per a familiars i amics. A més, escoltant la radio i llegint els diaris veus que estem en una espiral de difícil solució. Només espero que això ens ajudi a fer les coses bé i ser més competitius en el futur, però sense baixar la qualitat de vida i sense fer pagar gairebé tot als que no s’han enriquit durant els temps de les “vaques grasses”.