saltar al contingut principal
Cercar
URV

Perfils URV: alumni

Perfils URV

En aquest espai alguns dels més de 30.000 titulats a la Universitat Rovira i Virgili ens expliquen la seva experiència i recorden el seu pas per aquesta institució. Si coneixeu persones titulades a la URV que hi puguin contribuir, podeu enviar el suggeriment al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes: gc@urv.cat

Altres perfils

Miquel Gibert

Enginyer tècnic industrial integrat a l’equip R+D de Mercedes-Benz

Entrevista realitzada el 9 d'agost de 2012, per Francesc Domènech, periodista.

“Cal experiència internacional per poder desenvolupar-se”

Com valora el seu pas per la Universitat Rovira i Virgili?

A la URV vaig poder adquirir les eines bàsiques per poder desenvolupar la meva feina com a enginyer. Per tant, molt positivament. A través de les pràctiques d’empresa que m’oferia la URV, vaig tenir el primer contacte amb el protocol de comunicacions CAN (és una mena d’Internet, però per als cotxes), i en el Grup d’Automàtica i Electrònica Industrial (GAEI) vaig aprendre a desenvolupar projectes d'R+D per a empreses. Amb aquests coneixements se m’han obert moltes portes en el sector de l’automòbil.

Ara mateix treballa a l’estranger. Creu que els estudis que va fer estan ben adaptats per poder desenvolupar-se professionalment a fora? 

En gran part, sí. Acadèmicament, se’m van proporcionar coneixements en, per exemple, Matlab/Simulink, eina central de la meva feina actual. A través de les pràctiques a l'empresa vaig tenir el primer contacte amb el món laboral, i en el GAEI vaig conèixer l’àmbit d'R+D. Per tant, sí, sense cap dubte, els estudis que vaig cursar a la URV m’han permès desenvolupar-me professionalment a l’estranger. El 2004, a l'ETSE, els programes d’intercanvi amb altres universitats de fora no estaven desenvolupats com jo esperava. És per això que vaig decidir canviar d’universitat per fer el segon cicle. Em consta que aquest punt ha millorat, i que avui s’ofereix un programa d’intercanvi força atractiu.

I com va ser que va fer cap a Alemanya, i a l’empresa Mercedes-Benz?

Com molta altra gent amb ganes d’una experiència internacional, a través de les beques Erasmus. Vaig fer el projecte final de carrera a Alemanya. En acabar-lo, com que vaig mostrar el meu interès per trobar una feina, vaig obtenir unes pràctiques d’empresa a través del meu professor a la universitat alemanya, i amb el suport del programa d’intercanvis internacionals i pràctiques en empreses Leonardo. Després d’aquestes pràctiques, la mateixa empresa em va oferir un contracte indefinit com a enginyer de desenvolupament en el sector de l’automoció. Aquesta empresa tenia projectes dins de Mercedes-Benz, on vaig estar treballant com a enginyer resident i on, passat un temps, em van oferir un lloc en l’equip de sistemes d’ajuda a la conducció.

I quines són els tasques que fa en aquest centre?

Dins de l’equip de sistemes d’ajuda a la conducció, coordino el desenvolupament i integració de tres sistemes: el control de la velocitat de creuer, la interfície on intervenen sistemes com la regulació automàtica de la distància (distronic) o l’advertència de col·lisió (collision prevention assist) i, finalment, el monitoratge d’aquests sistemes amb el seu correcte funcionament. Altres companys de l’equip s’encarreguen de sistemes com l’alerta per cansament (attention assist), la detecció de canvi de carril o el control de l’angle mort en els vehicles.

Podria fer una tasca similar a Catalunya o Espanya?

Possiblement. Conec algunes empreses que treballen en el sector de l’automòbil i podria desenvolupar una tasca similar, però segurament amb unes altres condicions.

Què suposa per a un enginyer de la seva especialitat poder estar en un centre de recerca i desenvolupament d’una gran empresa com és Mercedes-Benz?

En primer lloc, una gran satisfacció personal pel fet de formar part de l'R+D de l’empresa on es va inventar l’automòbil, fa 125 anys. En segon lloc, responsabilitat, ja que he de complir amb les expectatives que el meu lloc requereix. Per últim, la sort de tenir reptes diaris que no em deixen entrar en una monotonia a la feina.

Cal marxar fora per poder-se desenvolupar professionalment amb plenitud?

Crec que és indispensable adquirir experiència internacional per poder desenvolupar-se plenament, tant en l’àmbit professional com en el personal, perquè t'ajuda a tenir una visió més àmplia del món i a no quedar-te, potser en alguns aspectes, estancat. Un cop a l’estranger, tan sols compta el que saps fer i tal com ets, cosa que t’obliga a evolucionar per poder subsistir, és a dir, t’has d’espavilar per tu mateix. És per això que la tan mal anomenada “fuga de cervells” que estan patint Catalunya i Espanya la veig com una oportunitat d’or per a molts dels professionals que es veuen obligats a marxar, i que després d’un temps a fora podran decidir si tornar a no.

I en aquest sentit, es planteja consolidar la seva carrera professional a Alemanya? Es planteja tornar?

Encara em queden uns quants anys per consolidar la meva carrera professional, i si això passarà a Alemanya o en algun altre país, encara no ho sabem, però segur que serà a l’estranger. En un principi, no veig a curt termini la tornada a Catalunya com una opció. En el terreny familiar, l’Estat alemany et dóna facilitats a l’hora de conciliar família i feina, i per altra banda, en el terreny professional estic molt a gust amb la feina que faig. Qui sap… A llarg termini, no es pot dir mai.
 

Comparar Alemanya amb Catalunya

La situació de crisi econòmica fa que de forma gairebé constant ens comparem amb Alemanya per poder calibrar, justament, la profunditat de la crisi. Miquel Gibert creu que es poden establir paral·lelismes entre Catalunya i l’estat federat alemany on viu, Baden-Württemberg: “Tots dos disposem d’un teixit empresarial potent amb emprenedors i petits empresaris que busquen oportunitats. Aquí la crisi es va fer notar durant els anys 2009 i 2010, amb reduccions de jornada laboral i congelació de salaris. Després, l’economia va tornar a arrencar”. L’exalumne de la URV posa èmfasi especial en un altre aspecte: “Tot i que he treballat poc a Catalunya, tinc la sensació, pel que m’expliquen alguns companys de carrera, que no es valora tant el treballador com a Alemanya. En contraposició al molt escoltat si no vols la feina, a fora n’hi ha molts esperant per fer-la, aquí tenim la sensació que el bon treballador és un bé preuat i que, per tant, se n’ha de tenir cura formant-lo, facilitant-li conciliar feina i família i valorant amb bones retribucions la seva feina”. Miquel Gibert explica també que “les empreses alemanyes fa anys que estan encarades a l’exportació dels seus productes cap a països com la Xina, Índia o Rússia”, i conclou: “Aquests anys que ens porten d’avantatge seran molt difícils de recuperar, però Catalunya ho ha d’intentar”.