Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible - Notes de desenv. sostenible
TERRATRÈMOL D’HAITÍ: TAMBÉ UN PROBLEMA DE DESENVOLUPAMENT
Article disponible en versió PDF.
El passat 12 de gener de 2010 entorn a les 16 hores (hora local haitiana), la terra va sacsejar el país centreamericà. La fricció entre les plaques del Carib i Amèrica del Nord (Figura 1) va generar un moviment sísmic de conseqüències dramàtiques. No obstant, la seva magnitud de 7.0 a l’escala de Richter, no és suficient per si sola per a explicar la desgràcia.
Figura 1: Representació esquemàtica simplificada de les plaques tectòniques. Observi’s la zona de fricció entre les plaques del Carib i Amèrica del Nord, responsable del terratrèmol d’Haití. Font: WorldAtlas.com.
L’escala de magnitud de Richter fou desenvolupada en 1935 per Charles F. Richter, de l’Institut Californià de Tecnologia i es determina a partir del logaritme de l’amplitud de les ones registrades pels sismògrafs. Degut a la natura logarítmica de l’escala, cada increment en un nombre sencer en la magnitud del terratrèmol, representa un increment de 10 vegades en l’amplitud de les ones, associat a la vegada aproximadament per 30 de l’energia alliberada, que respon a la formula E=1.74x10(5x1.44M), mesurada en Joules.
|
Taula 1: Escala de Richter |
|||
|
Magnitud |
Nombre mitjà per any |
Efectes típics |
Energia alliberada de la magnitud en negreta (Joules) |
|
< 3.4 |
800.000 |
Detectat per sismògrafs |
1,37x1010 |
|
3.5-4.2 |
30.000 |
Sensible en interiors |
1.91x1010 |
|
4.3-4.8 |
4.800 |
Sentit per la major part de la població, tremolor de finestres |
2.71x1011 |
|
5.5-6.1 |
500 |
Danys lleugers en edificis, esquerdes, despreniment d’objectes |
1.45x1013 |
|
6.2-6.9 |
100 |
Danys importants: caigudes de parts prominents d’edificis i danys en fonaments |
1.47x1014 |
|
7.0-7.3 |
15 |
Danys seriosos: torsió de ponts, fractures en murs i perill de col·lapse d’edificacions |
2,09x1015 |
|
7.4-7.9 |
4 |
Gran dany, col·lapse de la major part d’edificacions |
7,88x1015 |
|
> 8.0 |
Un cada 5-10 anys |
Destrucció total, ones de superfície, etc. |
5.70x1016 |
Segons el Servei Geològic Nord-americà, ja durant 2010 se n’ha produït un altre de magnitud 7.1 a les Illes Salomó, sense víctimes mortals, i durant 2009, 17 de intensitat igual o superior, essent el de Sumatra (1117 morts) el de conseqüències més dramàtiques (Figura 2).
Figura 2: Terratrèmols de magnitud 7.0 o superior succeïts durant 2009. Font: United States Geological Survey.
Durant el segle XXI, deu terratrèmols han superat les 1000 víctimes mortals, amb magnituds entre els 6.1 (2001, Afganistan) i els 9.1 del moviment associat al tsunami de 2004, responsable de més de 200.000 víctimes, principalment al sud-est asiàtic. (veure http://earthquake.usgs.gov/earthquakes/world/world_deaths.php per a un llistat complert d’esdeveniments sísmics causants de 1000 morts o més des d’inicis del segle XX). Els països afectats pels mateixos, (a més dels mencionats, Iran, Indonèsia, Pakistan, Algèria o Xina) i el seu rang de intensitats, sembla posar en evidència que, per a entendre les conseqüències d’un terratrèmol, cal considerar variables geofísiques addicionals com la profunditat a que es produeix o la gènesi de tsunamis o esllavissaments, etc.
Però també, són igualment importants les característiques geogràfiques, demogràfiques i socioeconòmiques de la regió afectada: distància respecte als nuclis de població, nombre d’habitants, densitat de població, tipus de poblament i, també, la preparació del país tant per a prevenir els efectes de la catàstrofe com per a mitigar ràpidament les seves conseqüències. Així, és conegut el mestratge dels japonesos en construccions resistents o les iniciatives de nombrosos comtats californians de posar a disposició de la població protocols de comportament davant l’emergència. El comptat de San Bernardino, en l’àmbit d’acció de la famosa Falla de San Andrés, es va veure afectat el 1992 pel terratrèmol de Landers, de magnitud 7.3. El mateix, va provocar una sola víctima mortal, encara que nombrosos danys materials. Els habitants del comtat disposen d’informació oficial fàcilment accessible sobre què fer en cas d’un esdeveniment sísmic
(http://www.sbcounty.gov/bosd1/earthquake_preparedness.aspx).
És també força obvi que - tot i que l’actuació governamental després del terratrèmol de l’Aquila (2009) va ser molt discutida - la potència de l’estat Italià fa que els afectats es trobin avui en una situació molt millor de la que podem preveure que es trobaran els haitians transcorregut un any del moviment sísmic. El problema d’Haití, doncs, és tant un geofísic, com de desenvolupament. L’Índex de Desenvolupament Humà, calculat regularment pel Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) representa una mesura que considera tres dimensions diferents del desenvolupament humà: viure una vida llarga i saludable (mesurat a traves de l’esperança de vida en néixer), accedir a l’educació (mesurat per l’alfabetització dels adults i l’accés massiu al sistema educatiu) i l’estàndard de vida (mesurat per la capacitat de compra i els ingressos de la població). Els seus valors oscil·len entre 1.0 (nivell de desenvolupament màxim) i 0.0 (nivell mínim). Tot i que l’esmentat índex té greus deficiències, com menystenir els problemes de la iniquitat en els ingressos o l’existència de grups d’exclusió, ens pot donar una bona idea del nivell de desenvolupament d’un país, al menys de forma comparativa. Així, Haití (0,532 per 2009, rànquing 149 de 182 països) es troba pràcticament al nivell de l’Àfrica subsahariana i per darrera dels seus veïns centreamericans (veure Figura 3 i http://hdrstats.undp.org/es/countries/country_fact_sheets/cty_fs_HTI.html per a més informació) i contrasta amb els nivells elevats dels països mencionats d’altres països mencionats anteriorment (Japó: 0.960, 10è; Estats Units: 0956, 13è; Itàlia: 0.951, 18è).
Figura 3: Índex de Desenvolupament Humà 1980-2005 per a Haití i diverses regions del globus. Font: PNUD.
Evidentment, el retard en el desenvolupament del país (determinat per raons històriques i geopolítiques) incapacita l’estat haitià per a portar a terme estratègies preventives respecte aquesta i altres amenaces naturals (recentment s’ha vist afectat per diversos huracans). Tampoc pot, per si sòl, fer front a les seves conseqüències ni tan sols garantir unes condicions mínimes per a ser ajudat efectivament. El nostre món global hauria de prendre nota i treballar seriosament pel desenvolupament sostenible dels pobles més enllà de l’ajuda puntual en cas de catàstrofe.
