saltar al contingut principal
Cercar
URV

Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible - Notes de desenv. sostenible


RESIDUS MUNICIPALS I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

   REDUIR LA GENERACIÓ I AUGMENTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA

   Article disponible en versió PDF.

Una de les principals característiques de les societats desenvolupades econòmicament és la fabricació i el consum d’una gran quantitat de productes amb l’objectiu de que aquests satisfacin les seves necessitats, siguin o no bàsiques. Productes que, en gran mesura, es caracteritzen per tenir un cicle de vida curt, és a dir, quan finalitza la seva vida útil poden esdevenir un residu. Totes les activitats humanes, incloses les purament biològiques, generen subproductes que poden no tenir valor i que a la vegada poden ser nocius tant per a la salut humana com per a la vida animal i vegetal, i el medi ambient en general. Si no es vol córrer el risc de generar un greu problema ambiental, és necessari dur a terme una gestió adequada de totes aquestes substàncies que, en conjunt, anomenem residus. Actualment els residus (o què fer amb els residus) constitueixen un dels problemes ambientals més greus, un problema que s’està agreujant i al qual es vol donar solució des de les diferents administracions.

Una tipologia de residus són els municipals, és a dir, aquells que tothom, independentment del lloc on habiti i el grau de desenvolupament econòmic del territori, genera en major o menor mesura. Els residus municipals són el grup número 20 del Catàleg Europeu de Residus (CER) i estan formats pels residus domèstics, així com també per aquells residus assimilables procedents de comerços, indústries i institucions, incloent les fraccions recollides de manera selectiva.

En les darreres dècades s’ha produït un augment espectacular en la seva quantitat total. Està clar que això és en part degut a que cada cop som més gent, però el fet preocupant és l’augment en la quantitat generada per persona. Per aquesta raó, l’objectiu del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) en l’horitzó de l’any 2012 i que va entrar en vigor l’any 200 és reduir la quantitat generada fins 1,48 kg/hab/dia, a la vegada que una part significativa es pugui reciclar i no vagi a disposició final (bàsicament a un dipòsit controlat o a incineració). El passat mes de febrer va tenir lloc a Barcelona la presentació de la Proposta d’Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya – 2026.Cat de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa als residus municipals, l’objectiu de cara a l’any 2026 és que la generació de residus municipals per càpita i dia a Catalunya no superi els 1,23 kg (0,97 kg domèstics i 0,26 comercials).

REDUIR, RECICLAR i REUTILITZAR, la triple R a les que des del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) n’afegeixen 3 més: REPENSAR els productes i les funcions que tenen, REEMPLAÇAR les substàncies perilloses i REPARAR, dissenyant com facilitar aquesta reparació i allargar la vida d’un producte.

                                                                                                                                  

CONTENIDORS SUBTERRANIS DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS

Fotografia: Òscar Saladié

                                                                                                                         

Quins són els valors de generació de residus municipals i de recollida selectiva dels mateixos a Catalunya?

L’any 2008 la mitjana de Catalunya va ser 1,58 kg/hab/dia, mentre que la recollida selectiva va arribar al 34,4%. Pel que fa a la primera variable, és una xifra que encara es troba bastant per sobre de l’objectiu del PROGREMIC, més encara quan l’any 2000 aquesta xifra era 1,51 kg/habitant/dia. No obstant, s’ha de dir que per primer cop en els darrers anys la variació interanual ha estat negativa, és a dir, el valor de l’any 2008 és inferior al de l’any 2007 (1,64 kg/hab/dia). Pel que fa a la recollida selectiva, la millora que s’ha produït és molt significativa, doncs l’any 2000 sols equivalia a un 17,7%. Pràcticament, el valor s’ha doblat en els darrers 8 anys. En aquest fet, estem segurs que ha tingut molt a veure tant la implicació per part de les diferents administracions, com també la cada cop major conscienciació per part de la població de la necessitat de fer la recollida selectiva dels residus municipals en origen.

Existeixen importants diferències a nivell territorial a Catalunya tant pel que fa a generació de residus com a la seva recollida selectiva. Així, en el primer cas trobem comarques com la Terra Alta on sols generen 1,10 kg/hab/dia, mentre que a l’altre extrem es troben comarques, com ara el Baix Penedès, amb més de 2 kg/hab/dia. Ara bé, és possible que els habitants del Baix Penedès generin més residus que els de la Terra Alta? Possiblement SÍ. Però, tanta diferència? Absolutament NO. Les tones i tones de residus municipals que anualment son recollits al Baix Penedès són imputats als poc més de 100 mil habitants que estan empadronats als diferents municipis d’aquesta comarca, mentre que la brossa, en realitat, ha estat generada per una població molt més important, on a més dels empadronats també s’hi troben visitants, excursionistes i, sobre tot, turistes que de manera temporal resideixen en aquesta comarca i generen riquesa, però també residus que no els són imputats.

                                                                                                                                  

GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA (2008)

Font: Elaboració pròpia

                                                                                                                                    

També són importants les diferències comarcals pel que fa a la recollida selectiva dels residus. La comarca amb un valor més elevat és la Ribera d’Ebre amb un 53,2%. Per contra, en 11 comarques la xifra era inferior al 25%. En aquest fet, a més de la implicació dels ciutadans, juga un paper molt important la implantació o no de la recollida de la fracció orgànica dels residus (»30% del pes total dels residus). I no és fins aquest any 2010 que les poblacions amb menys de 5000 habitants estan obligades a disposar d’aquest servei. Per exemple, al Baix Penedès la recollida selectiva l’any 2008 no arribava al 20% del total recollit, però únicament en 4 municipis d’aquesta comarca era possible la recollida selectiva de la fracció orgànica, tot i que representaven més de 2/3 de la població comarcal.

                                                                                                                                  

RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA (2008)

Font: Elaboració pròpia

                                                                                                                                    

Queda molta feina per fer, però estem segurs que el percentatge del total de residus recollits selectivament augmentarà de manera progressiva durant els propers anys. En aquesta millora pot tenir molt a veure el sistema de recollida utilitzat. Una opció és l’anomenada recollida porta a porta (PAP), sistema que, entre altres llocs, està implementat al municipi de l’Arboç (Baix Penedès) des del mes d’abril de l’any 2009. I els resultats obtinguts han estat espectaculars. L’any 2008 la recollida selectiva en aquest municipi va representar poc més de 22% del total de residus recollits mentre que actualment ja es supera el 66%, raó per la qual s’ha de felicitar l’Ajuntament de l’Arboç, concretament els Serveis Tècnics del Departament de Medi Ambient d’aquest consistori i molt especialment els habitants d’aquest municipi del Baix Penedès.

No a tot arreu és possible implementar la recollida porta a porta, però segur que es pot fer en molts més pobles dels que actualment ho fan. L’exemple de l’Arboç pot ser exportat a altres llocs, i així ens consta que es farà ben aviat a uns altres municipis del Baix Penedès com són la Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys.

Una altra història són els costos reals de la gestió dels residus municipals per part dels ajuntaments, que segur que canvien segons el sistema utilitzat. Ara bé, tothom ha de saber que per cada kg de residus que fan cap a disposició final (dipòsit controlat o incineradora) els ajuntaments paguen. En canvi, per cada kg que és recollit selectivament (vidre, paper, cartró, etc.) i no va a aquesta disposició final, els ajuntaments reben uns retorns de diners. Està clar que s’ha de reduir la quantitat generada, però també ha de quedar clar que d’aquesta quantitat generada la majoria ha de ser recollida selectivament. Però bé, aquest tema ho deixem per a un altre article.

Aconseguir la necessària disminució de la generació per càpita serà més difícil que augmentar el percentatge de la recollida selectiva, tot i que pot arribar de la mà de l’actual crisi econòmica. Quan es disposi de les dades de l’any 2009 pel conjunt de Catalunya en podrem tornar a parlar.

Juntament amb el consum de recursos i l’ocupació del territori, la generació i la gestió dels residus és una de les qüestions claus per a assolir la integració ambiental de les nostres activitats i en definitiva arribar, o com a mínim apropar-nos, a un a desenvolupament sostenible.

                                                                                                                    

Dr. Òscar Saladié

Professor del Departament de Geografia - Universitat Rovira i Virgili

Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible