Biblioteca i Documentació
2009 - Any internacional de l'Astronomia
(Exposició: Abril 2009)
L’ONU, a petició de la Unió Astronòmica Internacional, va decidir proclamar el 2009 com a Any Internacional de l’Astronomia per tal de commemorar els 400 anys de les primeres observacions del cel amb instruments que no fossin l’ull nu dels humans. Efectivament, l’any 1609 Galileu va dirigir el recentment inventat telescopi cap a la Lluna, cap els planetes i cap a les estrelles. I el que va veure va canviar la nostra concepció del món per a sempre. L’any següent va publicar les seves troballes en un petit llibre anomenat Sidereus Nuncius (El Missatger Sideral). També l’any 1609 és el de la publicació d’un altre llibre que canvià per sempre les nostres concepcions sobre l’Univers. Efectivament, l’astrònom alemany Johannes Kepler publicà en el seu tractat Astronomia Nova les dues primeres lleis del moviment planetari. Conjuntament, les evidencies observacionals de Galileu i el treball teòric de Kepler, el qual es basava en les observacions del gran astrònom danès Tycho Brahe, van ser decisius per consolidar la nova visió heliocèntrica del moviment planetari, teoria formulada per l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic en el seu llibre De Revolutionibus Orbium Coelestium el 1543.
Fou precisament el copernicanisme de Galileu, expressat en el seu llibre Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo publicat el 1632, el que va provocar el seu conegut enfrontament amb l’Església Catòlica. En aquest llibre Galileu enfrontava les dues visions del món, la geocèntrica de Aristòtil i Ptolomeu amb la heliocèntrica de Copèrnic, ridiculitzant aquella i defensant aquesta, la qual cosa fou suficient perquè l’Església l’obligués a retractar-se, cosa que no va evitar l’arrest domiciliari fins a la seva mort el 1642. Aquest mateix any naixia l’astrònom anglès Isaac Newton, considerat per molts com el científic més gran de la història. En el seu llibre Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica, publicat el 1687, va establir les bases de la Física i l’Astronomia modernes, utilitzant potents mètodes matemàtics inventats per ell mateix. Havia passat un segle i mig i la revolució iniciada per Copèrnic i desfermada per Galileu i Kepler amb els seus treballs de 1609: com deia el propi Newton, s’havia aixecat sobre les espatlles de gegants.
En aquests quatre-cents anys l’Astronomia ha seguit avançant i avui no solament sabem que la Terra no és el centre de l’Univers sinó que hem descobert un Cosmos d’una grandària i continguts inimaginables que a la seva vegada sembla ser que només és una petita part del que existeix. Efectivament, avui l’Astronomia planteja que el 95% del contingut del nostre Univers està format per una realitat que encara se’ns escapa (les anomenades Matèria i Energia Fosca) que tal vegada puguin ser l’indici d’altres universos. El camí obert per Galileu fa 400 anys és més apassionant que mai!
Manel Sanromà
Càtedra Ciència i Humanisme
ACTIVITATS
Per a commemorar aquest Any internacional de l'Astronomia, la biblioteca del Campus de Sescelades organitza una exposició que podreu visitar físcament a la primera planta de l'edifici.
Altres activitats relacionades amb l'Any de l'Astronomia:
CRAI Campus Sescelades
ALTRES RECURSOS D'ASTRONOMIA
IMATGES DE L'UNIVERS
ASSOCIACIONS D'ASTRONOMIA
- American Astronomical Society
- ASTER. Agrupació astronòmica de Barcelona
- ASTROGEA. Grup d'estudis astronòmics
- ESO. European Organisation for Astronomical Reserarch in the Southern Hemisphere
- Students for the Exploration and Development of Space
LLOCS WEB
CURIOSITATS
- El cicle vital d'un estel en sis minuts
- Astronomia infrarroja
- Mots encreuats astronòmics
- Calendari: Astrònomes que van fer història